Ciència i gènere en l’educació científica

12/04/2022

Als anys 90, la relació ciència-gènere en l’educació científica era una qüestió que començava a preocupar. Al nostre país trobem alguns treballs pioners com els de Sauquillo, Jiménez-Aleixandre et al. (1993);¹ Muñoz-Páez (1996)² o Traver (1996),³ que desvetlen el currículum ocult que impregna un ensenyament que es presenta com a igualitari i no sexista, però que encara posa entrebancs i dificultats a un dels dos sexes, i es plantegen el repte pedagògic de què ensenyar al respecte i com fer-ho.

Comencen a aparèixer llibres d’història social de la ciència que tenen en compte la sociologia de la ciència i que dediquen capítols o apartats a dones científiques (Solbes, 2002),⁴ (Bowler y Morus, 2005)⁵ i més endavant llibres dedicats exclusivament a elles (Muñoz-Páez, 2017)^{6 i} Rey Bueno, 2017).⁷ I també treballs que comencen a estudiar quantitativament l’abandonament dels estudis científics i les seues causes (Solbes, Montserrat i Furió, 2007),⁸ entre les quals destaquen la forma en què s’ensenyen les ciències (per transmissió de continguts, amb moltes fórmules i problemes numèrics i poca indagació ni contextualització de la ciència en la societat), la imatge pública d’aquestes (la ciència és per a genis), l’estatus de les assignatures de ciències en el sistema educatiu (que en el sistema educatiu espanyol és molt baix, amb poques hores, assignatures optatives en cursos massa primerencs, etc.) i la que ens ocupa principalment, el gènere i les ciències (l’estereotip que les xiques «no poden amb els estudis de matemàtiques i física», o que «no tenen habilitats espacials o matemàtiques», cosa que produeix efectes d’ansietat i baixa autoestima i fa que la profecia s’acomplisca).

Al treball esmentat s’observa clarament que el nombre de xiques en els batxillerats és superior al de xics, amb un percentatge aproximat del 60 %. També s’hi observa que els percentatges són molt superiors al total en tots els batxillerats excepte en el cientificotècnic, on és del 33 %. Aquesta reducció s’accentua en física, on només hi ha un 8 % de xiques. Aquesta situació es tradueix a llarg termini en una disminució del nombre de titulades en enginyeria, arquitectura, físiques i matemàtiques del nostre país.

En l’estudi de Solbes, Montserrat i Furió (2007)⁸ van preguntar a estudiants de 3r i 4t d’ESO que anomenaren les científiques que coneixien, i els resultats obtinguts foren d’allò més cridaners, atès que en un 72,9 % dels casos no coneixien cap científica, i la resta l’única científica que coneixien era Marie Curie. També se’ls va preguntar per què coneixien tan poques científiques; les respostes dels alumnes foren preocupants, ja que una majoria (50,5 %) no ho sabien, d’altres no les coneixen i una de les raons al·legades és òbvia: perquè no els les han ensenyades i d’altres perquè les dones no podien estudiar. Més preocupen aquells que escriuen frases tan cridaneres com «les dones no serveixen per a la ciència» (4,4 %) o que «es dediquen a altres coses» (4,4 %).

Per això, és molt important que les i els estudiants coneguen científiques que puguen actuar de referents. Això ha estat i és encara el propòsit de la divulgació científica sobre el paper de la dona en la ciència que hem vingut fent al llarg d’aquest any, on hem volgut mostrar que, tot i amb diferents graus d’aprofundiment, allò que sabem sobre les dones dedicades a la ciència al llarg de la història és molt i molt important i cal incorporar-ho com a part irrenunciable del currículum educatiu de ciències a fi que l’alumnat més jove vaja adquirint ja un bagatge en què el paper de la dona en tots els àmbits de la societat estiga normalitzat.

Notes:

¹ MUÑOZ-PÁEZ, Adela (1996): «Algunas contribuciones de la mujer a las ciencias experimentales», en Enseñanza de las Ciencias, 14(2), 233-237. https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/167419/21452-93695-1-PB.pdf

² SAHUQUILLO, Elvira; JIMÉNEZ-ALEIXANDRE, Mª Pilar; DOMINGO, Fernanda i ÁLVAREZ, Mercedes (1993): «Un currículo de ciencias equilibrado desde la perspectiva de género», en Enseñanza de las Ciencias, 11(1), 51-59 https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/168984/39776-93507-1-PB.pdf

³ TRAVER, Manel (1996): La història de les Ciències en l’Ensenyament de la Física i la Química, tesis doctoral, Premi Baldiri Reixac 1997, Universitat de València https://roderic.uv.es/handle/10550/44760

⁴ SOLBES, Jordi (2002): Les empremtes de la ciència. Ciència, Tecnologia, Societat: unes relacions controvertides. Alzira: Germania.

⁵ BOWLER, Peter J. i MORUS, Iwan R. (2005): Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica.

⁶ MUÑOZ PÁEZ, Adela (2017): Sabias: la cara oculta de la ciencia. Barcelona: Debate.

⁷ REY BUENO, Mar (2017): Evas alquímicas. Valladolid: Glyphos.

⁸ SOLBES, Jordi; MONTSERRAT, Rosa i FURIÓ, Carles (2007): «El desinterés del alumnado hacia el aprendizaje de la ciencia: implicaciones en su enseñanza», en Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, (21), 91-117. https://ojs.uv.es/index.php/dces/article/view/2428/1973