La revista degana en valencià

Cinc-centes persones enamorades (o quasi)

Crònica de la XXXI edició del Fòrum Cristianisme i món d’avui

Que els dies 2 i 3 de març passats va tenir lloc al col·legi Jesús-Maria de València. Per a més perfilar aquest encontre, no  res millor que les paraules que la coordinadora d’aquest esdeveniment anyal va adreçar a l’arquebisbe de València en una de les passades edicions. Més o menys dèiem aleshores a monsenyor Osoro que el fòrum demostrava a qui volgués escoltar que l’església és un àmbit de llibertat on té cabuda qualsevol debat, qualsevol intercanvi d’idees i sobretot l’encontre càlid i cordial de totes les dones i homes que estimem Crist.

Què us diré de l’edició d’enguany? Comencem pel lema, suggeridor com el de la majoria d’edicions: «Espiritualitat i alliberament». El matí de dissabte, després de l’acostumada oració matinal amb què s’inicia cada sessió, va obrir-no l’enteniment Emma Martínez Ocaña tot fent-nos veure com el mot «espiritualitat» ha arribat a nosaltres contaminat i empobrit per a, tot seguit, posar-lo en el seu lloc i fer-lo abastar totes les dimensions humanes per tal de fer-les créixer en llibertat. I tot amb la seua veu animada i la seua mirada vivíssima eixint d’un cos menut que maldava per abraçar la sala sencera i totes i tots els qui hi séiem.

En la vesprada de dissabte, Pablo d’Ors féu honor a la seua nissaga: bon comunicador, proper i alhora rotund i irrefutable, tot i que es confessà principiant en el tema del silenci, tan necessari com poc practicat en els nostres àmbits corrents.

El fòrum, també com tots els anys, fa pujar a l’estrada a tres persones, en general poc conegudes fora dels seus respectius ambients, per tal que mostren a les i els participants el que fan i el que viuen: són els testimonis, i ens assabenten dels seus respectius quefers en barris, zones marginals o col·lectius desafavorits.

Finalment diumenge vam comptar  amb un professor de la facultat de teologia de Catalunya: Josep Giménez Melià. Ell ens va defensar la tesi que l’espiritualitat cristiana  no pot plantejar-se sinó com a seguiment. Tot plegat ens va presentar la figura de Jesús més acostada a nosaltres, amb la qual cosa estàvem en condicions immillorables per a la celebració de l’Eucaristia amb què acabem cada edició del fòrum. Fou presidida per mossén Marià, capellà de presons, testimoni privilegiat dels últims, dels preferits pel Pare tot i els nostres prejudicis i rebuigs.

Cal dir també que el nombre de persones  assistents es va acostar als cinc-cents entre inscrits i afegits d’última hora, d’ahí el títol que encapçala aquesta crònica. També cal dir que totes elles van poder gaudir d’un diàleg directe i cordial amb els ponents la vesprada de dissabte i que podeu seguir-los als seus respectius blogs:

Poner letra a mi canto per a Emma Martínez Ocaña

www.pablodors.blogspot.com per a Pablo d’Ors i

www.crisitanismeijusticia.net/josep-giménez per a Josep Giménez

També al canal de youtube del fòrum i a ivoox podeu escoltar les ponències d’enguany i d’anys anteriors.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top