Cinc dies i avant

Ens resten menys de cinc dies per concloure el mes d’agost, aquell que els romans el tenien qualificat d’“el dels gossos”, a causa de la forta calor que sempre ha fet al llarg dels 31 dies que el configuren i, durant aquest període, hem assistit a la colobra informativa canicular consistent a treure fum de les immenses flamerades que han tingut lloc a l’altiplà peninsular i a la terra ferma de Galícia.

Els mitjans de comunicació han estat els encarregats de propagar la flamerada informativa creada entre els dos grans partits estatals que sols miren pels seus interessos i pel suc polític que li poden treure a cada situació. També durant l’agost i malgrat viure l’habitual aturada estival, hi ha hagut tornejos polítics entre els representants d’uns i d’altres, tots ells amb semblant bronzejat i vestits de colors clars.

Mentre una part del territori es cremava sense aturador, els cossos de bombers forestals d’una part del conjunt de les nacionalitats peninsulars, reivindicaven la seua tasca, pagada amb poc més del sou base interprofessional, malgrat arriscar (com ha estat el cas) la vida de mitja dotzena d’ells mentre procuraven fer minvar les flames d’un bosc deixat de la mà dels que havien de tenir-lo condicionat.

Una vegada més, els incendis de les nostres muntanyes no sols deixen al descobert els caminals i les trinxeres de la darrera “guerra cerril”. En acabant el seu pas devastador, el paisatge ennegrit, posa de manifest interessos espuris d’empreses obstinades a plantificar plaques solars o aerogeneradors per poder treure profit als fons d’inversió corresponents.

D’això, els Serafins, Blasco i Cotino, en sabien tant o més que Montoro, Zaplana o “eme punto” i és per això que encara ara, es troben pagant en primera persona (sobretot aquells que encara hi viuen) les malifetes descobertes i jutjades mal que bé.

L’estiu es troba arribant al final; es comença a entreveure el cul del sac de l’època canicular, mentre les tensions entre els caps de llista de l’Espanya del bipartidisme fan impossible cap mena de diàleg per tal d’intentar caminar en una mateixa direcció i deixar d’actuar com els matalafers de l’Horta: sempre fent i desfent.

De moment, ja hem vist el que ha donat de si aquest estiu. Veurem fins a quin punt arriba el grau d’agressió verbal dels més conservadors per intentar treure rendibilitat política amb la mirada posada en l’hipotètic avançament d’unes eleccions que no tenen aparença d’arribar fins que no ens trobem a les portes del mes de maig de 2027. Això, sempre que aquells que li fan de suport al govern de coalició, no pensen que el que han aconseguit fins ara, està totalment amortitzat.