Una exposició a La Nau reuneix per primera vegada totes les edicions, traduccions i adaptacions de la crònica de Jaume I, des de la primera edició impresa del segle XVI fins a les versions publicades en ple segle XXI

El Llibre dels fets de Jaume I està escrit fa més de set segles; el text continua circulant, reeditant-se, traduint-se i reinterpretant-se. Cada generació hi ha projectat les seues pròpies preguntes, interessos i maneres d’entendre el passat. Ara, una exposició a la Universitat de València permet seguir aquesta llarga història de lectures i transformacions.

La Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau acull, fins al 27 de setembre, La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del «Llibre dels fets», una mostra organitzada per la Biblioteca Històrica, el Vicerectorat d’Investigació i el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

La proposta, comissariada pels professors Vicent Josep Escartí, Antoni Ferrando i Mateu Rodrigo, parteix d’una idea especialment suggeridora: la història d’un llibre no acaba quan l’autor posa el punt final. Comença, en realitat, amb cada nova còpia, edició, traducció, adaptació o lectura.

Un rei que va decidir explicar-se a si mateix

El Llibre dels fets ocupa un lloc singular dins de la literatura medieval europea. Es tracta de l’únic text autobiogràfic conservat d’un monarca medieval europeu i presenta, en primera persona, la vida i les principals conquestes de Jaume I.

Aquesta dimensió autobiogràfica ja resulta excepcional. El rei no apareix només com un personatge narrat per cronistes, sinó com una veu que construeix el relat de la seua pròpia trajectòria. El text, però, no és únicament la memòria personal d’un monarca: és també una peça fonamental per entendre la construcció de l’imaginari històric i polític de la Corona d’Aragó i, posteriorment, de la cultura valenciana.

La crònica va ser escrita en la llengua romànica pròpia del rei i, al llarg dels segles, ha estat objecte de múltiples processos de transmissió i reinterpretació. Perquè els textos no viuen aïllats: circulen. Canvien de mans, de llengua i de suport. I, amb cada transformació, també canvia la manera en què poden ser llegits.

Del manuscrit a la pantalla mental de cinc segles d’edicions

Un dels principals atractius de l’exposició és que permet contemplar, per primera vegada reunides, totes les edicions, traduccions i adaptacions del Llibre dels fets des de 1515 fins a l’actualitat.

El recorregut comença amb les primeres edicions impreses del segle XVI. L’any 1515, Diego de Gumiel va publicar la part de la crònica dedicada a la conquesta de València dins de l’Aureum opus regalium privilegiorum. Quatre dècades més tard, el 1557, la ciutat de València va publicar la Chronica o commentari del gloriosissim e invictissim rey en Jacme, considerada la editio princeps de l’obra.

Aquella edició seria durant segles l’única versió completa impresa de la crònica. Posteriorment arribarien les traduccions al llatí i al castellà de Bernardí Gómez Miedes, i, amb el temps, noves edicions destinades a recuperar, estudiar i actualitzar el text.

La mostra converteix així la història editorial en una mena de viatge visual per la memòria escrita. Un recorregut que permet veure com el mateix relat pot adoptar formes molt diferents segons el moment històric, la tecnologia disponible o els interessos culturals de cada societat.

Quan recuperar el passat també és una manera de construir-lo

L’exposició dedica una atenció especial al paper de la Renaixença en la recuperació del Llibre dels fets. Durant els segles XIX i XX, la crònica va tornar a ocupar un lloc central en els projectes de recuperació de la memòria literària i lingüística.

Les noves edicions no van ser, per tant, una simple operació de reproducció. Editar un text medieval implica prendre decisions: què es conserva, què s’actualitza, com s’explica, a quin públic es dirigeix i des de quina mirada es presenta. En aquest sentit, cada edició és també un document històric. Ens parla de Jaume I, però també de les persones i les societats que han volgut tornar a llegir-lo.

La mostra recorre les edicions crítiques, les adaptacions i les traduccions aparegudes durant els segles XIX, XX i XXI, incloses les versions al castellà, l’anglés, el francés, l’italià, el portugués, l’àrab i el japonés.

Entre les edicions més destacades hi ha les de Marià Aguiló, Ferran Soldevila i Jordi Bruguera, així com l’edició crítica d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí publicada per la Universitat de València el 2024. Aquesta última incorpora les variants de diverses versions medievals i ofereix una nova aproximació al text íntegre de la crònica.

L’últim capítol d’aquest llarg recorregut arriba, precisament, el juliol de 2026, amb la publicació d’una nova traducció al castellà realitzada per Julia Butiñá i editada per la Institució Alfons el Magnànim.

La imatge també construeix la memòria

L’exposició incorpora també reproduccions a gran escala dels gravats més coneguts que il·lustren les edicions antigues de la crònica. Aquestes imatges permeten recordar que, durant segles, la relació amb els textos també ha estat una experiència visual.

Abans de la fotografia, del cinema i de les pantalles, les il·lustracions contribuïen a construir la imatge mental dels personatges i dels episodis narrats. El passat no només s’explicava: també es representava. En aquest cas, els gravats contribueixen a convertir Jaume I en una figura visible, recognoscible i transmissible. Una imatge que, com el mateix text, ha anat passant d’una època a una altra.

Una exposició universitària sobre un llibre que no ha deixat de viatjar

La mostra s’inaugura en el marc de la Jornada Commemorativa del 750 aniversari de la mort de Jaume I, amb una sessió acadèmica que comptarà amb la participació de la Universitat de València i de l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials.

El projecte compta, a més, amb la col·laboració d’un ampli conjunt d’institucions, entre les quals hi ha l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Real Academia de la Historia, la Universitat d’Alacant i l’Institut Virtual Internacional de Traducció.

Més enllà de la commemoració, La memòria de Jaume I planteja una pregunta que continua sent molt actual: què passa amb un text quan sobreviu al seu autor durant més de set-cents anys? La resposta és a la vista de tothom a La Nau. El Llibre dels fets no és un objecte tancat en el passat. És un text que ha estat imprés, traduït, adaptat, estudiat, il·lustrat i reinterpretat una vegada i una altra.

I potser és precisament això el que significa que una obra forme part d’una cultura: no que es conserve intacta, sinó que continue trobant noves maneres de ser llegida.

📍 La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del «Llibre dels fets»
📍 Sala Duc de Calàbria, Centre Cultural La Nau
📅 Fins al 27 de setembre