Tens 0 productes a la teua cistella
Publicacions de la Universitat de València (PUV) coordina una fita filològica sense precedents: la primera descripció integral i sistemàtica del català medieval, fruit de la col·laboració de deu universitats de la Xarxa Vives, l’IVITRA i l’Institut d’Estudis Catalans.
Una fita col·lectiva de la filologia catalana
La filologia de l’àmbit lingüístic català compta per primera vegada amb una descripció completa del seu passat medieval segons la metodologia actualitzada. La Gramàtica del català antic (GCA), editada per Publicacions de la Universitat de València (PUV) dins la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana» que dirigeix Antoni Ferrando, constitueix una obra monumental de prop de 5.000 pàgines repartides en cinc volums i 57 capítols.
L’obra ha estat dirigida pels professors Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València), Josep Martines (Universitat d’Alacant), Gemma Rigau (Universitat Autònoma de Barcelona) i Jordi M. Antolí (Universitat d’Alacant). La seua redacció ha reunit el treball de prop de setanta especialistes procedents de diferents universitats i centres de recerca de dins i de fora del nostre domini lingüístic. Així mateix, la publicació és fruit d’un ampli consens institucional en què participen coeditant deu universitats (València, Alacant, Jaume I, Illes Balears, Rovira i Virgili, Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i Girona), juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IVITRA).
Sintaxi, història i evolució: el cor de la llengua medieval
Tot i que la GCA aborda la fonètica, la fonologia, el lèxic, la fraseologia i la morfologia, posa un èmfasi especial en la sintaxi, el component fins ara més desatès en els estudis sobre la llengua medieval. L’estudi combina una doble perspectiva: la sincrònica, per a descriure les diferents etapes del català medieval, i la diacrònica, per a resseguir els canvis que les connecten, posant els fenòmens en relació amb els precedents llatins i amb l’evolució cap al català modern i actual.
A més, els capítols introductoris contextualitzen l’estudi oferint una proposta detallada de periodització de la història de la llengua, una anàlisi de la seua història externa entre els segles XI i XVI, i un repàs per la variació diatòpica, diafàsica, diastràtica i textual. Tota aquesta descripció es fonamenta en una abundant documentació procedent d’un amplíssim corpus de textos medievals que permet estudiar la llengua segons els seus usos efectivament documentats.
Un instrument de consulta a l’abast de la societat
Aquestes prop de 5.000 pàgines no s’han concebut únicament com un manual per a investigadors i especialistes en lingüística romànica, sinó també com una eina d’estudi per a l’alumnat de filologia i per a qualsevol persona interessada a comprendre com ha evolucionat la nostra llengua fins als nostres dies.
La Gramàtica del català antic ja es pot adquirir físicament a la llibreria de la Universitat de València i a través del portal web de Publicacions de la Universitat de València. Pròximament començarà a estar disponible a les biblioteques de l’àmbit lingüístic i a universitats internacionals amb estudis de romanística.
Fitxa de l’obra
Títol: Gramàtica del català antic (GCA).
Direcció: Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines, Gemma Rigau i Jordi M. Antolí.
Edició: Publicacions de la Universitat de València (col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», núm. 38).
Coedició: Universitats de València, Alacant, Jaume I, Illes Balears, Rovira i Virgili, Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i Girona, IVITRA i Institut d’Estudis Catalans.
Extensió: 5 volums, 57 capítols, prop de 5.000 pàgines.