La revista degana en valencià

Gran inauguració dels cinemes Albatexas

Després de l’èxit obtingut amb els cinemes Texas de Barcelona, reoberts l’any 2014, el cineasta Ventura Pons s’ha llançat a exportar el projecte a la ciutat de València. El passat divendres 3 de març es van inaugurar els Albatexas on abans hi havia els cinemes Albatros, el gran referent valencià de cinema en versió original subtitulada que va tancar les seues portes ara ja fa quasi set anys. La notícia de la seua reobertura, com no podia ser d’una altra manera, ha sigut rebuda amb una immensa alegria.

Pons pretén basar-se en el mateix model de cinema que triomfa en la versió barcelonina, que en menys d’un any després de la seua obertura va ser premiat per la revista Europa Cinemas com el millor cinema de l’Estat espanyol. “El primer objectiu era cobrir un buit del que ens sentim orfes, com molts ciutadans i cineastes: l’exhibició cinematogràfica en català”, explica Pons. La seua comesa és, per tant, emplenar una carència que el públic valencià reclama. La fórmula de l’èxit: cinema europeu, de reestrena i en versió original subtitulada en valencià, amb oferta d’activitats paral·leles com ara programacions matinals, sessions escolars, cicles temàtics, trobades amb directors o projeccions de realitzadors novells de curts. I a preus econòmics: 3 euros per entrada tots els dies de la setmana. A més, informen que la seua proposta inclou l’obra social, i tant la cafeteria com el servei de neteja és a càrrec d’Alanna, fundació dirigida a la inclusió de dones en exclusió social.
“Mirada de prop, la vida és una tragèdia, però vista de lluny sembla una comèdia”, ressona aquesta frase de Chaplin en una de les parets del cinema. Els Albatexas obrin les seues portes amb grans novetats en la seua infraestructura. S’han adequat les sales a les novetats tecnològiques de projecció, s’han adquirit nous equips i pantalles noves, s’han modernitzat les butaques. I, també, s’ha distribuït l’espai en quatre sales que, com a Barcelona, porten el nom de diferents figures valencianes relacionades amb el cinema: Ovidi Montllor, Joan Monleón, Lola Gaos i Carles Mira. “Honorem la memòria de la seva feina i excel·lència en el cinema”, sentencia el cineasta.

Encara destaca un altre tret d’identitat en la proposta: quan entreu als Albatexas, rebeu una atenció individual, amb un personal disposat a informar els assistents sobre la seua programació i a fer-ne recomanacions. Albatexas es va posar en marxa amb pel·lícules com Jo, Daniel Blake, de Ken Loach; La propera pell, d’Isaki Lacuesta; 100 metres, de Marcel Barrena i La xica del tren, de Tate Taylor. Aquesta setmana podem gaudir d’excel·lents reestrenes com Elle, de Paul Verhoeven; Tarde para la ira, de Raúl Arévalo i Capità fantàstic, de Matt Ross.

La reobertura dels Albatros se suma a la iniciativa a la ciutat de València d’atorgar una segona vida a sales amb història. És el cas dels cinemes Aragó, gestionats per la cooperativa La Cinemista, que els va reobrir el novembre de 2015 després de nou anys de tancament. La seua programació, així mateix, inclou pel·lícules sense distribució a les sales, formats menys comercials o cicles temàtics que busquen crear xarxes entre diferents associacions i entitats, tot mantenint un fort compromís amb les produccions locals.