Una tardor de cinema en valencià

Després d’inexistents, quan no esquifides temporades de produccions cinematogràfiques en valencià, la tardor d’enguany es presenta amb una il·lusionadora collita de llargmetratges interessants. No és que tot siguen flors i violes, però alguna cosa es mou en l’escarransit panorama del cinema en la nostra llengua. Tres pel·lícules s’estrenen en les cartelleres comercials amb accent valencià: L’àvia i el foraster de Sergi Miralles, Valenciana de Jordi Nuñez i Les vacances de Mara d’Elena Escura. És més, aquest inesperat esclat ha coincidit amb la presentació en societat de l’empresa valenciana Caràcter Films, distribuïdora de la pel·lícula L’àvia i el foraster, primera a estrenar-se amb bona acollida del públic. Un total de 7.000 espectadors l’han vista al llarg dels primers deu dies d’estrena en 22 ciutats, cosa que fins ara la converteix en la cinta en valencià més vista en els darrers deu anys. Les altres dues produccions arribaran al llarg del mes d’octubre a les pantalles. Esperem que tinguen els mateixos resultats.

L’àvia i el foraster es una producció d’Aire de Cinema, empresa situada a la comarca de la Marina Alta que ofereix des de fa tretze anys diversos serveis relacionats amb el cinema (projectes de filmació, localitzacions, logística, etc.). Ha estat coproduïda amb Alhena Production, companyia de Barcelona que vol despertar l’esperit crític de la gent. A més, ha comptat amb la participació d’À Punt Mèdia, 3Cat i RTVE, a més del suport de l’Institut Valencià de Cultura i de l’IVACE. La pel·lícula va tindre el seu estimulant debut en el Festival de Cinema d’Alacant, on es va emportar els premis més destacats com ara la Tessel·la d’Or a la millor pel·lícula, el Premi de la Crítica, el de la millor actriu per a la protagonista Neus Agulló i el del millor actor per a Kandarp Mehta. També L’àvia i el foraster va estar seleccionada en el Festival Internacional de Cine de València-Cinema Jove i en el Festival Internacional de Cinema en Català FIC-CAT. Totes unes referències d’allò més prometedores.

Aquesta abellidora cinta és l’òpera prima de Sergi Miralles (Pego, 1985), director amb una reconeguda trajectòria en el camp del curtmetratge ―Confeti (2020), Un domingo cualquiera (2017), Tagomago (2015) i Hidrólisis (2012), a més de realitzador en diverses sèries d’À Punt Mèdia (La forastera o Açò és un destarifo). L’àvia i el foraster, inspirada en una anècdota de la família de Sergi Miralles, implica la immersió en un món rural en procés de canvi, amb la desaparició de botigues, infraestructures i oficis com ara les costureres i sastres, enriquida amb l’arribada de nouvinguts d’altres cultures i llengües, en aquest cas la pakistanesa. Narrada amb continus flashbacks, explora també les relacions familiars deteriorades per l’evolució actual fragmentada per l’emigració dels nostres joves i l’envelliment de la població. Un altre tema subjacent, i no menor de la pel·lícula, és el de la implacable xenofòbia instal·lada en les nostres comunitats amb la necessària resposta solidària per tal de millorar la convivència. El registre lingüístic és ric, acurat i variat. Hi sentim el valència, la llengua majoritària, però també el castellà, l’anglés i l’urdu, majoritari al Pakistan. Rodada al llarg de cinc setmanes a Algar de Palància, una població de predomini lingüístic valencià del Camp de Morvedre, L’àvia i el foraster compta en els papers principals amb la veterana actriu alcoiana Neus Agulló, reeixida en el paper central de l’àvia Teresa; l’actor indi resident a Barcelona Kandarp Mehta, que dona amb Samir el sensible contrapunt a l’àvia, i el debut com a protagonista en el cinema de Carles Francino, el net de Teresa. Tots ells acompanyats d’un elenc d’actors i actrius valencians com ara Maria Maroto, Jordi Ballester, Empar Ferrer, Isabel Rocatí, Estela Martínez, Rosanna Espinós, Manuel Canchal, Maria Zamora i Aïda Ballmann. Una pel·lícula que cal veure d’aquest autor valencià, Sergi Miralles, fan del director argentí Juan José Campanella.

Revista número 506, pàgs. 54-55. Octubre 2024.