Cinquanta anys fent saó

En la nostra societat hi ha una tendència a celebrar la vida d’un fet, més encara quan s’acompleixen dècades o quantitats que es podrien qualificar de redones. Saó, amb aquest número, ha arribat al mig segle de vida. Sembla un miracle per a una publicació en valencià i amb el tarannà d’aquesta publicació. De veritat que no ens agradaria ser la revista degana de les que es publiquen en la nostra llengua, però així és. Hem aconseguit viure, sobreviure, i molts de vostés saben que no corren bons temps per a la llibertat, el debat, la reflexió, les idees… Tal vegada siga per això que, com quasi sempre, la publicació viu una situació econòmica complicada i, en començar els mesos de gener, sempre, sempre, l’objectiu és arribar al mes de desembre. I així ja serà un any més. Enguany, arribarem al desembre.

Si ens preguntaren què ha marcat o pot marcar la vida d’una persona, de segur que diríem: conéixer una persona amb qui compartir la vida, el naixement d’una criatura, treballar en allò que t’agrada. Però, si ens preguntem què pot marcar la vida d’un territori, d’un país, d’una comunitat, evidentment, Saó no pot ser tan atrevida i dir que ha marcat un territori, una societat. El que sí que es pot afirmar és que Saó ha estat fidel als seus compromisos que feren que la primera revista fora publicada justament al mes de juliol-agost de l’any 1976, compromisos que ja es podien llegir a la portada d’aquell primer número.

«Per això volem que les nostres pàgines s’òbriguen, com en un camp en saó, al diàleg, a l’intercanvi i al mutu coneixement. Oferim els solcs de les seues pàgines a tots els qui, amb veracitat i respecte, vulguen sembrar i contrastar-hi llurs idees i experiències». (Primer editorial, 1976)

Saó ha mantingut la fidelitat a la llengua, a la cultura, a uns principis i valors, des del primer número. A treballat per a la reflexió i pel debat, pel respecte i la convivència, per la llibertat i la veritat. Això ha estat possible pels milers de persones que s’hi han acostat com a lectors i lectores, i com a autors i autores dels articles. En el número 500 féiem una relació per ordre alfabètic de totes les persones que havien publicat amb nosaltres: quasi dues mil! Aquest és el valor fonamental de Saó, perquè ha fet de provocadora, d’incitadora a la reflexió serena de totes les persones que ens han escrit els articles, i no sembla cap exageració afirmar que a les pàgines de la revista ha escrit una bona part d’allò que es podria denominar la intel·lectualitat valenciana. Això s’ha aconseguit sense renunciar a cap principi fundacional de la revista. Tal vegada per això, la publicació té una certa imatge de qualitat, però amb això no pot viure una revista. Amb eixa marca de qualitat no es poden pagar les factures de la impremta. Ara més que mai, cal estar-ne al costat i subscriure’s per a assegurar el futur de Saó.

En la història de la revista hi ha un altre fet fonamental: des de fa quasi trenta anys, Saó va obrir la seua pàgina web i hi publiquem articles d’opinió, notícies, reflexions que no estan en el paper. Gràcies a les xarxes socials, hem intentat aprofitar les noves tecnologies per a arribar-hi més lluny i la saó de Saó es pot llegir als cinc continents.

Ara estem treballant per ampliar les persones que estiguen disposades a llegir Saó, i també a escriure-hi. Persones més joves, ampliant al màxim la presència de les dones, que coincidisquen, que compartisquen alguns dels eixos fonamentals de Saó. És imprescindible per tal d’assegurar els cinquanta anys següents. Amb tu i amb tu podem fer més camí.