La revista degana en valencià

Cinquanté aniversari de la mort del pintor Joan Bta. Porcar

Enguany es compleixen cinquanta anys de la mort del pintor, arqueòleg i escultor Joan Baptista Porcar i Ripollés (Castelló de la Plana, 1889-1974). Tot i que, segurament, és el millor pintor castellonenc de totes les èpoques, no ha estat prou reconegut fora de les fronteres de la seua ciutat natal, perquè, com escriu el poeta castellonenc Josep Porcar, parent llunyà seu, «A València no és considerat un pintor valencià de soca-rel com, posem per cas, Sorolla, que rep tots els bombos. A Barcelona, on va residir gairebé cinc anys, amb rellevant obra esparsa en col·leccions particulars, el record del pintor és anecdòtic, amb alguna esporàdica piulada, i encara gràcies, des del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que es cuida i bé d’alguns llenços, pocs. En conjunt, el país, com és habitual, no n’ha dit res, d’aquest gran pintor del país».

Porcar va nàixer en el si d’una família de llauradors, de qui va rebre un concepte de vida conservador i catòlic. La primera formació pictòrica li arribà del pintor Vicent Castell, qui li va aconseguir una beca de la Diputació de Castelló per estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Posteriorment, va realitzar estudis a l’Acadèmia Sant Jordi de Barcelona, i quan en va tornar a Castelló el 1914 va fundar l’Agrupació Ribalta, centrada en la pintura natural del paisatge. L’any 1927 realitzà la primera exposició individual a Barcelona, i després en va fer en diversos llocs d’Espanya i va participar en molts certàmens internacionals. Les seues temàtiques preferents eren els nens (xiquets que reposaven o realitzaven jocs), els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisatges. Va ser autor d’una obra molt extensa que consta de prop de set-centes obres catalogades (pintures i dibuixos), a banda del treballs escultòrics i les calcografies d’art rupestre.

La seua activitat pictòrica es va veure complementada amb la dedicació a la investigació arqueològica a les comarques de Castelló. El pintor va participar en les excavacions de la cova Remígia del barranc de la Gasulla, en terme d’Ares del Maestrat, i va descobrir la Joquera de Borriol, fet que li va permetre estar en contacte amb paleontòlegs de la talla d’Hugo Obermaier o Henri Breuil. El pintor calcava les pintures amb precisió i elaborava posteriorment els quadres.

L’Ajuntament de Castelló de la Plana ha declarat el 2024 l’Any Porcar, amb polèmica inclosa, perquè en el mateix Ple en què es va aprovar s’acordà també no sumar-se a l’Any Estellés, ja que aquest any ja s’havia reservat per a Joan Bta. Porcar, i no es pot decretar l’any «a dos persones diferents», en paraules de María España, regidora de Cultura de l’ajuntament castellonenc. Tot i això, com assenyala Josep Porcar, «No és casual que J.B. Porcar, un dels signataris de les Normes de Castelló, fos també un dels referents del poeta Vicent Andrés Estellés a l’hora d’idear el Mural del País Valencià», i afegeix que el poeta de Burjassot va anunciar per primera vegada el seu gran projecte poètic «a la capital de la Plana, exactament el mateix dia que va rebre la Flor Natural del Certament Literari de Castelló, l’any 1962».

Entre les diverses activitats programades destaquen dues exposicions: una sobre la seua obra inspirada per l’art rupestre, que consta de 48 obres i es pot visitar al Museu de Belles Arts de Castelló, i l’altra, titulada «Univers Porcar», consta de més de 50 obres agrupades en tres blocs: paisatges, retrats i escultures, que es pot visitar al Menador Espai Cultural. Totes dues romandran obertes fins al mes de febrer. És una bona ocasió per a conèixer millor l’obra d’aquest artista, tot i que, lamentablement, les exposicions i la resta d’actes queden restringits a la ciutat de Castelló i a la resta del país continuarà sense donar-se-li el reconeixement que mereix.

 

Revista 508, pàg. 50. Desembre 2024.