Tens 0 productes a la teua cistella
Són temps de menysprear la Cultura, són temps de mentides, d’enganyar la ciutadania amb notícies falses, de fake news. La rapidesa d’aquestes notícies sostingudes per Facebook, X, Instagram o els TikTok fan que, com la pólvora, tot vaja a una velocitat de vertigen i siga molt complicat replicar-hi. Són més ràpids perquè van sumant mentides a mentides sense desmentir-les. No hi ha control.
Als EUA hi ha un mentider compulsiu que ha fet de les fake news i del seu menyspreu a la humanitat una forma de governar. Pot fer que l’economia mundial rebente i ell se’n vaja a jugar al golf. En dos dies feu que 9,2 bilions de dòlars desaparegueren de les grans empreses i que això perjudicara, sobretot, els més desfavorits, els treballadors i treballadores. Al País Valencià tenim un govern que imita l’americà: mentider i amb un menyspreu a la ciutadania que fa que el seu president davant el desastre de la dana i la mort de 227 valencianes i valencians pel seu Ventorro mentisca compulsivament tant o més com el seu conseller d’Educació i Cultura, que és trampós i feixista. Que s’inventa una consulta pel valencià, que mai s’hauria d’haver fet, i ara diu que no farà cas del resultat perquè li ha eixit contrària a allò que ell volia. Així és la nova extrema dreta que ens està governant tant al món com a casa nostra: feixisme d’aquest segle.
I així ens va a tots aquells que ens dediquem a la Cultura, convertits per ells en diana d’assajos d’una política que s’està gestant al nostre país i la tenim només obrim la porta de casa en contra de l’estat de benestar, de la cultura, de la utilització del valencià, del teatre, de la música, del cine, de l’escriptura… És el moment, ja fa temps que ho és, de dir-los PROU! Cal continuar lluitant per la independència i el treball de l’administració local amb força i convenciment. L’acció cultural costa molt a construir-se i estem veient com en tan sols dos anys, dos sospirs, tot s’està destruint com han fet amb el Circuit Cultural Valencià (CCV) del nostre país per ser una eina de treball que durant dècades s’ha anat construint per vertebrar el fet teatral, musical i cinematogràfic des de l’administració local. No era perfecte, però amb ell els gestors culturals anàvem construint, dia a dia, els programes culturals. Per què destruir-lo? Per què rebentar-lo? Per què Trump rebenta l’economia mundial i ell se’n va a jugar al golf? Per què fan una consulta sobre el valencià i ara no hi fan cas perquè l’han perduda? Perquè són les noves polítiques de l’extrema dreta. No hi tinc cap dubte. Tot allò que fa olor de cultura els fa por, però tot allò que parla valencià encara els en fa més.
L’any 2024, aquest govern d’extrema dreta ho va canviar tot al CCV. En diversos articles a Saó ho hem explicat durant dos anys. Hui voldria centrar-me en un informe del CCV. Històricament, érem l’únic circuit de l’Estat espanyol que feia un informe on publicàvem tot allò que els pobles havien programat: música, dansa, teatre, cinema… en castellà o en valencià, o sense text. L’informe sempre ha estat una eina de treball per als gestors culturals per tal d’analitzar la política cultural dels pobles del CCV i del mateix IVC, i davant els encerts i errors, poder millorar-ho. El presentàvem i el publicàvem davant la ciutadania. Ara tot això ha desaparegut. No han publicat l’informe de 2024. No s’hi atreveixen perquè les dades de programació, de contractació i de públic deuen ser terribles. Els gestors culturals i les empreses de distribució i companyies han vist com han baixat les contractacions i, davant la contínua improvisació de l’IVC en aquesta qüestió, s’ha deixat de programar irremeiablement. Tot un despropòsit que cal revertir.
Abans, els gestors i les gestores podíem programar amb una visió anual. Ara sols podem fer-ho a poc a poc, mes a mes, amb incertesa i sense assegurar a la indústria teatral quan els podrem contractar, amb tot el que això pot significar per a ells: incertesa en les contractacions anuals i, per tant, no poder assegurar als seus treballadors un any per davant. Ara es treballa amb un catàleg tancat quan es demanen les ajudes i fa que les companyies que tenen una estrena s’hagen d’esperar fins a l’any vinent. Abans el catàleg estava obert i podíem donar suport a estrenes. Tot un cúmul de circumstàncies incomprensibles.
Els gestors, representats per la Comissió del CCV, no hem parat de fer reunions, assemblees, propostes, documents per tal de poder revertir-ho. Fa dos anys que treballem incansablement dedicant les hores que facen falta per tindre un circuit que ens agrade a tota la professió. El darrer document que vam redactar tingué el suport de la totalitat de la professió i amb ell ens vam reunir, el passat dimarts 8 d’abril, amb la secretària autonòmica de Cultura (Pilar Tébar); cal reconéixer que per primera vegada ens hem sentit escoltats i hi ha possibilitats de poder tindre un Circuit millorat i amb la mateixa filosofia que hi havia fa dos anys. Esperem que li deixen treballar i que puga reconsiderar que no es pot estar en contra del que diuen les administracions locals i universitàries junt amb els professionals de les arts.
Un dia després de la reunió amb la secretària autonòmica de Cultura, el dimecres 9 d’abril, la companyia valenciana Arden Produccions celebrava el 30é aniversari a la Sala Russafa. Una festa d’una companyia que s’ha dedicat en cos i ànima a les arts escèniques valencianes, com altres que també estan fent-ho: Albena Teatre o L’Horta Teatre també han celebrat 30 anys i d’altres, siguen de dansa o circ, que dediquen el seu temps a professionalitzar-se i fer art amb les seues produccions per a adults per a infants, per a totes i tots els espectadors que gaudim de la Cultura. En la gala de celebració, Arden feu una menció especial al Circuit Cultural Valencià atorgant-li el PREMI RESISTÈNCIA pel seu treball incansable de portar a totes les localitats del país el teatre i la dansa fets per companyies valencianes, com a reducte cultural que cal abraçar, potenciar, estimar…
Gràcies per aquest reconeixement, que l’acceptem perquè totes i tots som companys, i perquè continuarem treballant per retornar al nostre país el fet cultural amb els actors, actrius, escriptors i escriptores, ballarins i ballarines, músics que des de la nostra terra lluitem per dur la cultura a casa nostra. Cal continuar amb la resistència cap a aquestes polítiques destructives i de fake news. Cal estar units, cal dir ben fort JA N’HI HA PROU!
Revista número 512, pàgs. 50-51. Abril 2025.
