La revista degana en valencià

Cireres de regal

“No resulta fàcil obtindré un benefici de la terra”

No es pense la gent que al camp les regalen, les cireres. Al camp, els que viuen del camp, tenen molt de treball per treure-li suc al que planten. No és cosa fàcil tot i que ho puga parèixer. No és més que una il·lusió que de vegades tenim els urbanites . Però si sembla cosa de bufar i fer ampolles és perquè els llauradors han sabut acumular tota la saviesa d’anys i la comprensió perfecta del que és la terra i els elements del cel que la commouen i afecten.

No. No resulta fàcil obtindré un benefici de la terra. I si no que li ho pregunten a aquelles persones que per hobby s’hi afegeixen al conreu agrícola imitant els llauradors als horts urbans. Per això  no donen el seus productes: els venen . Per a guanyar-se la papussa.

Tota una altra cosa és que, si cal per generositat, per empatia o per bones maneres regalen  algun dels productes que han obtingut.  Cireres, per exemple. Es un fet diferent però.

Jo sóc horacià . És a dir que , com a bon urbanita m’agrada el camp i em reconforta el poema aquell del Beatus ille.. però anem per pams…el masover, el llaurador d’aquesta imatge no en té ni idea ni la vol per a si ni la comparteix.

A ell li va bé si la collita és bona, si els preus que es paguen són els convenients i si les ajudes de la política agrària de la Unió Europea li arriben. La resta per a ell són figues d’un altre paner.

I si jo dic que hi ha cireres de regal no és que les regalen els llauradors sinó que per a un passejant del camp quan veu aquest color entre roig i rosat enmig la verdor d’un fullam tendre i esponerós, el regal per a la vista  és enorme, sorprenent i amable.

Aquest és el regal immens que aquests dies ens ofereixen els nostres camps. Certament que les darreres pluges no li  van bé a les cireres. Aquesta és la part pragmàtica. Però cal dir també que moltes ja han estat collides i els diners al sac. Però la bellesa de la cirera a l’arbre és contundent.

Per a nosaltres, els urbans, la festa  del color ja quasi ha passat. Per al llaurador és diferent. Per a ell no acaba mai. Perquè encara tem i espere. Desitjant que una pedregada no li destrosse el que li puga quedar a l’arbre.

Per a ell el regal és que les malifetes de la meteorologia no siguen excessives , els preus convenients i la família millore.

I  per a nosaltres, gent de ciutat,  el regal, més enllà de les cireres,  seria aprendre d’una concepció de la vida que comporta més solidaritat i ajuda mútua . Valors que semblen fugir o ser massa amagats de les nostres atrafegades vides  urbanes.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top