Quan Ciudadanos s’oblida que el valencià és una llengua oficial

No és la primera vegada que el partit polític Ciutadans oblida que el valencià és una llengua oficial. I tot apunta que tampoc serà l’última. Sembla paradigmàtic que a un partit nascut en el si d’una societat catalanoparlant li coste tant acceptar que vivim en un estat en què la cooficialitat de les llengües és una realitat, almenys jurídicament parlant.

Mentre la seua líder catalana -nascuda a Jerez de la Frontera- fa servir el català quan és entrevistada a TV3 -que no al Parlament-, la que va ser líder valenciana ens deia «aldeanos» a aquells que parlàvem valencià. Però no passa res: després mig Consell va ser al seu casament tot i el menyspreu a una gran part de valencians. Tots amics.

El cas és que ara Ciutadans –o Ciudadanos, que segurament els agrade més així– torna a liar-la amb els carrers. Aquest cop no ha sigut a Alacant amb els noms franquistes, sinó perquè no vol que l’Ajuntament de Castelló retole el nom dels carrers de la ciutat en valencià. I és clar, aquesta actitud ha estat ràpidament criticada per la Plataforma per la Llengua, que afirma que «respon únicament a interessos ideològics de caire nacionalista espanyol». Per això, l’entitat demana a la formació que respecte l’oficialitat de la llengua dels valencians i treballe per impulsar-la en totes les àrees de la societat.

Però, realment ens estranya tant aquesta actitud? Ciutadans ha après molt bé els passos del seu mestre polític, que durant vint anys de govern al País Valencià va desenvolupar la seua política lingüística de manera magistral: arraconar la nostra llengua de la vida social (per sort, no els ho vam permetre). La marca blanca del PP creu que jugar amb la llengua porta rendiment polític. Però sembla que no coneix aquesta dita de “qui juga amb foc es crema”. I és que la societat valenciana no és la mateixa que la de l’època Zaplana o Camps: ha madurat. Els debats entorn de la llengua comencen a ser estèrils. I més en una època en què a més coneixement de llengües, més oportunitats.

Si tant els molesta llegir “carrer Major” que s’ho facen mirar, perquè no estem disposats a renunciar a res més. Ja ho hem fet prou al llarg de la història.