La revista degana en valencià

Clara Ferrando: «La defensa del finançament és troncal per al valencianisme polític»

Entrevistar Clara Ferrando, secretària autonòmica d’Hisenda, era tot un repte perquè ens imaginàvem com devia tindre l’agenda vista la situació econòmica per la qual estem passant. Havíem quedat, ja amb les falles a punt de cremar, al seu despatx del Palau de l’Almirall, a l’epicentre històric de València. Simplement entrar al palau, ja és bonic. Després ens esperava la secretària autonòmica, una dona que ve del món de l’empresa privada i que està posant totes les seues experiències per poder redreçar la situació, la inversemblant situació dels comptes valencians. Parla amb tranquil·litat, però les seues paraules estan carregades de la raó que aporten les xifres, de vegades gelades, però no en aquest cas. I quan parla, et mira als ulls, directa i contundent.

–En acabar la carrera, va començar a treballar en la banca privada. Com ha estat el salt del món privat al sector públic?

Vaig començar a treballar en Caixa Arquitectes, i em vaig especialitzar en un sector determinat de la inversió. D’allí vaig passar a la banca d’inversió, la banca patrimonial, i han sigut uns anys meravellosos. Ara tinc una excedència per càrrec públic, però hi tornaré. Estar ací és una oportunitat, però tinc clar que això és temporal. Un cap de premsa em deia que havia de dir en les entrevistes que perd molts diners per estar ací, però per a mi, poder servir la societat valenciana, és un repte i un honor.

–De fet, dins de la Conselleria és una de les poques persones que té experiència en el sector privat. Aquesta experiència és positiva?

Crec que molt. Ja quan treballava en el sector privat i quan militava en Compromís veia que era necessari aquest salt, fent per exemple jornades de gestió financera adaptada a l’administració pública. A la nostra Generalitat li feia falta una dedicació a la gestió interna.

–I ja que parlem de l’organigrama de la Conselleria, veiem que per primera vegada hi ha més dones que hòmens. Això també forma part del canvi?

Per a nosaltres, sí, però sobretot forma part del tarannà de Vicent Soler, que és molt feminista i s’ha envoltat d’un equip de companyes excepcionals a la Conselleria. A més, des del Pacte del Botànic la paritat és un fet intrínsec, i és el que ha de ser, i l’hem d’implementar i implantar tant en la part pública com en la privada.

–L’Acord del Botànic també deia que s’exigiria a l’Estat un finançament just. Heu tingut alguna resposta?

Partim de la necessitat urgent de la modificació del sistema de finançament perquè tenim un problema crònic de dèficit, no perquè gastem més, sinó perquè no rebem el que ens pertany. A més, legalment s’hauria d’haver començat a fer una nova modificació del sistema l’1 de gener de 2014. Al Consell de Política Fiscal i Financera de juliol vam presentar el Pla de Finançament, i el que va fer el Ministeri d’Hisenda va ser recollir totes les ofertes de les comunitats autònomes i passar-les a la resta de comunitats. Bé, tenim les propostes de totes les comunitats, però no hi ha un tractament, una anàlisi, una voluntat…

–Això va ser el 8 de juliol, i després vau tindre l’oportunitat de parlar 10 minuts amb Montoro…

Vam anar a buscar-lo i li vam traslladar la necessitat urgent de recursos que tenim. La resposta del ministre va ser: «Oye, es que es verdad, ¿sabéis que es verdad que estáis muy mal?» [rialles]. Nosaltres li vam dir que ja ho sabíem, i que els valencians i valencianes ho pateixen des de fa dècades. Per això pensem que, siga quin siga el govern que es quede a Espanya, partim de la necessitat urgent del sistema de finançament.

–Però el recurs al Tribunal Constitucional és el camí?

És una de les vies per a demostrar al govern que aquesta comunitat autònoma té unes mancances i que fins i tot en la Constitució –amb la qual se’ls ompli tant la boca defensant-la– es parla de la igualtat entre territoris per no fer que hi haja ciutadans de primera i ciutadans de segona dins del mateix Estat.

–I el FLA és una tireta que ens ix molt cara?

No ho hauria definit millor! Si volem pagar als nostres proveïdors no tenim més remei que adherir-nos al FLA, però això extorsiona la pròpia realitat i que siga paper mullat el mateix sistema de finançament, perquè com que no en tenim prou amb els recursos que ens donen per eixa via, l’hem de completar finançant-nos amb l’Estat i cobrant el mateix Estat els interessos dels diners que en haurien de donar i no ens donen! I això el que fa és engrossir l’endeutament; és un carreró sense eixida! El que hem de fer és una pinya molt consistent des de baix i que done igual qui siga el xiquet que puge dalt, perquè l’important és tindre una cohesió social que ens ajude a tindre clar quin és el nostre problema i a saber defensar-lo a Madrid davant de qui siga.

–I el nou govern estatal canviarà la situació?

Crec que els haurem d’instruir molt en eixe sentit i els haurem de demostrar més encara. Des d’aquesta Conselleria, governe qui governe, farem una ferma reivindicació.

–Però tal volta la imatge que es té per la corrupció també hi influeix…

Pense que hem començat a canviar eixa imatge i que la societat està al costat del govern. Hi ha gent que ja ens ha dit d’anar-nos-en a Madrid a manifestar-nos… Crec que no serà necessari que els valencians pugem a autobusos per anar a Madrid, però si fa falta, ho farem. No podem perdre de 5.000 a 10.000 milions d’euros cada any en relació al que hauríem de rebre.

–Heu inclòs 1.300 milions en el pressupost d’enguany comptant amb aquesta reforma. Teniu un pla B?

Eixos 1.300 milions d’euros vénen de l’infrafinançament per capita (260 euros per habitant) que té el País Valencià multiplicat pels 5 milions de valencianes i valencians. Els 1.300 milions es cobririen amb una arribada de més recursos per la modificació del sistema de finançament autonòmic, i no ens arriben perquè el govern tarda més a formar-se; és una transferència de recursos que haurien d’estar i no estan.

–Quasi 43.000 milions de deute té la Generalitat Valenciana. Això no es diu «fallida econòmica»?

No és fallida econòmica, però és un deute que no sé quantes generacions de valencians i valencianes hauran d’estar pagant. Ara diuen que cada valencià, siga xiquet o major, contribuïsca o no, deu 8.000 euros. Una de les coses que demanem, unit a la modificació del sistema de finançament, és tindre en compte eixe deute amb un quitament. Fins al 2012, el deute històric era de 12.433 milions d’euros, que són diners que no hem rebut i ens ha fet ser ciutadans de segona.

–Per tal que ens reconegueren el deute històric faria falta que el ministre fóra valencià?

És molt important el ministre d’Economia que tinguem. Per a les valencianes i valencians és molt important saber qui n’estarà al capdavant, perquè les nostres possibilitats podrien canviar moltíssim.

–Voleu crear una Agència Tributària Valenciana. Per què?

Per poder tindre les nostres competències millor definides i defensades, i ser molt més eficients en la gestió. L’objectiu és tant la gestió tributària com la inspecció i la recaptació. Els tres eixos, a hores d’ara, no estan optimitzats, i això és el que volem.

–Amb tot això, és optimista?

Ho tenim molt difícil; ens han deixat una gestió d’allò públic molt malbaratada, però a poc a poc estem fent coses i anem canviant les coses.

–I el lligam PSPV-Compromís a la Conselleria funciona?

És molt bonic i donem un exemple de la forma de fer política. Ens coneixem i ens reconeixem molt més, i això és molt important. Portem poca legislatura per veure’n els fruits, però el començament ha estat deliciós. A més, Vicent Soler té un compromís ferm amb el valencianisme polític, i això és molt important. Per a mi, la defensa del finançament és una defensa troncal del valencianisme polític.

–El valencianisme està vivint un moment històric, i una prova d’això és que Compromís té una Secretaria Autonòmica d’Hisenda…

El valencianisme ha de calar en la forma de governar, i el fet que Compromís estiga en les institucions fa que implemente les reivindicacions en la resta del govern. Sense Compromís, les coses serien molt diferents pel que fa a la defensa dels principals eixos del valencianisme polític al govern de la Generalitat.

–La unió amb Podem ha creat crispació en el Bloc. Sabent el que ha passat amb el no-grup parlamentari, creu que Compromís hauria de repetir la coalició amb Podem en les eleccions estatals?

-Això hem de pensar-ho i decidir-ho entre tots. Crec que cada pas endavant que hem fet en els darrers anys ha sigut per a bé, per a mostrar una coherència, una seriositat. Com a membre de Compromís per València vaig viure un dels millors moments polítics, perquè tots vam deixar la nostra motxilla i vam fer el Compromís que hui en dia és. Tots els passos que hem fet, tant en el Bloc com en Compromís, han sigut bons, i crec que actualment els nostres quatre diputats estan fent una tasca meravellosa a Madrid. Malauradament, no vam poder tindre el grup propi, però tenen un protagonisme especial. La meua resposta és que això ho hem de decidir entre tots, perquè les bases sempre han de tindre l’última paraula.

–Ara Àgueda Micó es presenta com a candidata a liderar el Bloc. Què li sembla?

Crec que el Bloc té un gran futur i té persones valuosíssimes i amb un tarannà especial, que sense dubte han de tindre un protagonisme. Per a mi, Àgueda significa tot això. És una persona amb una formació perfecta com a secretària d’Organització, i té les idees claríssimes de quina és la societat que volem i necessitem. A més, és una dona molt jove que supera molts conflictes anteriors. Per a mi, n’és la candidata.

–Quins són els errors que no pot cometre el valencianisme polític en el moment tan dolç que viu?

Sempre he cregut molt en la transversalitat del valencianisme. El valencianisme ha d’implementar cadascun dels estrats on estem. No parle tant de reivindicació, sinó de crear normalitat. Hem de tractar les coses de forma normal i natural. Que siga normal fer publicacions en valencià, que la música en les Falles siga en valencià… Quan dónes normalitat a la gent, la gent rep normalitat i hi respon amb normalitat. Els valencians i valencianes ens mereixem un País normal, i això és el que hem de fer des de la transversalitat.

Entrevista publicada al nº 414, corresponent a abril de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top