Isabel-Clara Simó i les republicanes víctimes del franquisme ja tenen carrers a Alcoi
Alcoi s’ha despertat avui amb dos noms nous al seu mapa urbà. Isabel-Clara Simó i Les Rapades ja formen part del nomenclàtor de la ciutat gràcies a una iniciativa anònima que, coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador Franco, ha decidit actuar on l’administració no havia complit: retirar vestigis del franquisme que encara perduraven en diversos carrers.
El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a l’Alcoià i el Comtat aplaudeix en un comunicat aquesta acció simbòlica i contundent, que -assenyalen- “corregeix l’incompliment de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica i posa al centre dos col·lectius que la ciutat fa anys que hauria d’haver homenatjat”.
Cinc anys d’espera per a un carrer dedicat a Isabel-Clara Simó
L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó i Monllor, que va morir fa cinc anys, ja tenia acord municipal per donar nom a un carrer. El ple de l’Ajuntament ho va aprovar fa quasi quatre anys, però el canvi mai no s’havia materialitzat. Hui, unes plaques col·locades de manera espontània ho han fet realitat.
La nova placa recorda la seua condició de mestra, periodista i escriptora, i reivindica el llegat inesborrable d’una figura central de les lletres valencianes. Simó, nascuda el 1943, va elevar amb força la identitat alcoiana en obres com Júlia o Alcoi-Nova York, sempre amb un ferm compromís amb la llengua i el país.
Des del Fòrum subratllen que aquest homenatge no és només necessari, sinó just i urgent: “L’autora més important d’Alcoi mereix un espai viu que mantinga la seua memòria present cada dia”.
‘Les Rapades’: les humiliades pel franquisme
L’altra placa col·locada recorda Les Rapades, dones republicanes sotmeses a una de les formes de repressió més cruels del franquisme: esquilades com a ramat en públic, els passejos forçats pels carrers i tota mena d’humiliacions col·lectives. Una violència específica contra les dones que durant dècades ha estat silenciada.
Recuperar el seu nom -apunta el Fòrum- significa apostar per una memòria que siga reparadora, feminista i veritable, i que faça visibles unes víctimes oblidades massa temps.
Una ciutat amb noms de dona escassos
A més de l’impacte simbòlic, la iniciativa denuncia una evidència: Alcoi quasi no té carrers dedicats a dones. I les poques que hi ha responen majoritàriament a figures religioses o nobiliàries. Cap pintora, compositora, escultora, escriptora o creadora havia rebut fins ara aquest reconeixement en l’espai públic.
La col·locació de les plaques és, així, un toc d’atenció i una invitació a repensar la ciutat des d’un criteri més just, plural i igualitari.
Un acte de memòria, justícia i dignitat
Hui, 20 de novembre de 2025, mig segle després de la mort del dictador, algú ha decidit que la ciutat no podia continuar girant el cap. El Fòrum per la Memòria ho celebra com una acció que conjuga memòria democràtica i responsabilitat cívica, i que obri de nou un debat necessari sobre el nomenclàtor alcoià.
El comunicat conclou recordant que l’homenatge “és també un gest de dignitat col·lectiva”: cada vegada que caminem per aquests carrers, recordarem qui som i d’on venim.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

