Classe política

19/01/2021

L’expressió “classe política” és cada vegada objecte de més ús, especialment als mitjans de comunicació, això no obstant, des del punt de mira dels diccionaris i dels manuals de sociologia, aquests termes no estan clars. Joan Fuster apuntava que la classe política – la d’aquí i la i d’altres parts- està constituïda per “gent que vol manar” i que vol manar de veritat i aviat, i afegia “s’ els veu per televisió i tots són germans”. Doncs, aquesta explicació ens pot ser relativament útil, i com podeu veure, les paraules finals que he transcrit del nostre il·lustre assagista porten implícita una certa dosi crítica.

Efectivament, quan escoltem o llegim el terme en qüestió sabem que estem parlant de la gent que es dedica professionalment a la política, entesa aquesta com a lluita per accedir a espais de poder. Fins a l’arribada de la pandèmia, una de les preocupacions, que segons les enquestes tenien els ciutadans, era com regenerar la classe política. Ara, però, per motius obvis alguns problemes s’han ajornat.

Com que a parer meu el tema està obert, crec que caldria fer algunes consideracions sobre el particular. Observem: sols és política la lluita pel poder o el seu exercici? En eixa praxi tothom es comporta igual, i per tant, existís o una nova classe que no figura als manuals? Partim de constatar com la nòmina presenta un conjunt de persones que durant gran part de la seua vida s’han dedicat la vida pública, que van passant per uns i altres càrrecs representatius o de gestió retribuïts per fons públics; en gran majoria aquesta gent acaba lluitant pel manteniment de la seua situació o altra, com és la d’assessor o assessora, però sempre amb un jornal públic. Per pal·liar o evitar aquesta perpetuació als càrrecs, es parlava de rotació, o de limitació de mandats. Curiós és el cas d’excàrrecs importants que acaben als consells d’administració de grans empreses, o que després del càrrec continuen volent manar des de l’ombra.

Hi ha, però, algun tipus d’activitat que té veure amb la política que no porta aparellada l’existència de retribució, com serien els casos dels moviments cívics, socials, culturals, sols com contrapartida pot haver-hi alguna mena de component de prestigi, o de notorietats, cosa que a molts humans ens agrada. Aleshores: formarien també part d’eixa classe política?

Des dels alguns espais s’ha platejat anar cap a una reducció, o supressió, de les retribucions de les persones elegides per càrrecs de representació. Com que la gent ha de viure, això implicaria que les persones amb més capacitat o no farien política o buscarien altres vies per subsistir, amb la qual cosa podria haver-hi una deriva cap a la corrupció.

Recuperant la definició de Fuster, allò de què tots són “cosins germans” fa referència als signes externs, les corbates, les jaquetes… L’estètica fa quelcom, per què diferenciar-se de la resta de la ciutadania? Al nostre cas estem assistint a canvis de vestimenta, a una normalitat en la imatge, tot açò significarà un apropament cap a la ciutadania?