Classificant les falsedats o idees no basades en evidències científiques

Grafit negacionista de la covid-19 a Andalusia. Urci dream – Trabajo propio, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=109865189

Aquest tipus d’idees són tan diferents i és tanta la seua difusió per les xarxes socials, per alguns polítics i mitjans de comunicació, que cal una feina de classificar-les. Antonio Diéguez n’esmenta tres classes: negacionisme, anticiència i pseudociències, assenyalant que són tres conceptes molt relacionats i, de fet, tendeixen a solapar-se de vegades. Tot i així, pensem que no esgoten tot l’espectre, al qual hauríem d’afegir les conspiranoies.

Una pseudociència és una creença o afirmació que es presenta com a científica però que no té fonaments científics sòlids i no segueix els principis i mètodes de la ciència. Les pseudociències poden incloure teories, pràctiques, sistemes de creences o productes que pretenen tenir un suport científic, però que no se sustenten en evidència empírica, experimentació controlada o raonament lògic. A diferència de la ciència, que es basa en l’observació, en el mètode científic, la verificació empírica i la revisió per parells, les pseudociències sovint no tenen rigor metodològic i utilitzen fal·làcies o biaixos cognitius que dificulten la comprovació o refutació adequadament.

Una classificació possible de les pseudociències és: clàssiques, pseudoteràpies i legitimadores. De totes ens hem ocupat en aquesta secció. Entre les clàssiques: astrologia, influències de la Lluna, ufologia i antics astronautes (els extraterrestres vingueren en l’antiguitat i construïren les piràmides i altres grans edificis). Entre les pseudoteràpies: l’homeopatia, la curació quàntica, la solució mineral mestra i cures pseudocientífiques contra el coronavirus. De legitimadores, només ens hem ocupat de la idea del lliure mercat i la no-regulació d’aquest per l’Estat, a propòsit del preu de la llum. I també de la ciència amb adjectius (ciència ària, soviètica, o nacionalcatòlica) per a legitimar dictadures. Però n’hi ha moltes altres com el racisme científic, la craneometria i la frenologia, el darwinisme social, l’eugenèsia, l’heretabilitat del coeficient intel·lectual, entre d’altres.

L’anticiència és una posició o actitud que s’oposa a la ciència o que rebutja els principis i els mètodes científics. Es caracteritza per negar o ignorar les evidències científiques, promoure afirmacions infundades o pseudocientífiques i desconfiar de l’autoritat i la credibilitat de la comunitat científica. Les persones o grups anticientífics poden rebutjar o ignorar evidències científiques ben establertes, fins i tot quan hi ha una àmplia base de dades i consens científic que dona suport a una determinada afirmació i, en canvi, poden donar crèdit a afirmacions que es fan passar per científiques però que no tenen fonaments empírics sòlids. Desconfien del consens científic sobre temes i desacrediten els científics i experts, sovint acusant-los d’estar influïts per interessos ocults. Majoritàriament es basen en creences ideològiques o religioses. En l’antiguitat, diferents religions s’han oposat a la ciència (catolicisme, islam), després foren els filòsofs irracionalistes (com Fichte, Schelling, Schopenhauer, Nietzsche, Heidegger i altres) o els romàntics, començant per Rousseau, que al Discurs sobre les arts i les ciències va assenyalar que la ciència condueix a la corrupció moral, i seguint per Shelley, Keats i altres. Però ara, en l’actualitat, els fonamentalistes religiosos rebutgen la teoria de l’evolució i també hi ha grups New Age, espiritualistes o ultradretans amb rebuig genèric. Ho hem tractat a la secció sobre el creacionisme i el terraplanisme.

El negacionisme es refereix específicament al rebuig o la negació d’evidències científiques ben establertes en àrees particulars. L’anticiència pot expressar una oposició més generalitzada cap a la ciència en conjunt, mentre que el negacionisme s’enfoca en àrees específiques de la ciència on es rebutgen o s’ignoren conclusions ben recolzades. Mentre que l’anticiència es pot basar, com hem dit, en creences personals o ideològiques per oposar-se a la ciència, el negacionisme sol basar-se en arguments esbiaixats, fal·làcies, desinformació o teories conspiratives per negar les evidències científiques establertes.

S’inicia amb els que rebutgen l’evidència històrica sobre l’Holocaust o, la variant espanyola, de negar o minimitzar la repressió franquista. En aquesta secció hem tractat el negacionisme del canvi climàtic, de l’existència del virus de la covid-19 (o de la sida) i de l’efectivitat de les vacunes en general i, especialment, de la covid-19.

Les conspiracions o, millor, conspiranoies (paraula acceptada pel diccionari de la RAE, com a fusió de conspiració i paranoia, però encara no pel de la llengua catalana) suggereixen que esdeveniments importants o successos estan sent manipulats o encoberts per grups secrets amb intencions malicioses. Les teories de la conspiració poden abastar diverses àrees, com fets històrics, política, salut i ciència, entre d’altres.

L’origen de les conspiracions no està relacionat amb la ciència sinó amb la política, i són tan antigues com la història. A l’antiguitat, Neró i Dioclecià acusaren els cristians. A l’Edat Mitjana, als jueus, bruixes o templers. Totes les dictadures tenen una conspiració: per exemple, els nazis acusaven els jueus o, més a prop nostre, hi havia la conspiració judeomaçònica i comunista del franquisme. Així es busquen culpables dels problemes, aliens al poder, que es converteixen en bocs expiatoris. Més recents, l’assassinat de Kennedy o la conspiració de l’11-S als Estats Units, o la seua anàloga espanyola de l’11-M, sobre els atemptats del 2004.

Temes de salut i ciència que s’atribueixen a una conspiració: les agències espacials i els científics han ocultat que la Terra és plana o que les missions Apol·lo que van portar els astronautes a la Lluna van ser filmades a la Terra. O que el govern amaga ovnis i que aquest o entitats secretes utilitzen la telepatia o la tecnologia per controlar la ment de les persones. Alguns que hem tractat a la secció són: la idea que el virus va ser creat en un laboratori com a arma biològica, que aquest no existeix i és produït per les antenes 5G o que les vacunes contra la covid-19 tenen efectes secundaris nocius o propòsits ocults (ens inoculen un chis per a controlar-nos, com va dir el rector d’una universitat privada de Múrcia). O la conspiració sobre els chemtrails, els rastres deixats per avions al cel, que diu que són productes químics ruixats intencionalment, primer per afectar la salut de les persones i, més recentment, per produir el canvi climàtic. O que les agències meteorològiques falsifiquen les dades de temperatura per a dir que hi ha canvi climàtic. És curiós veure com la seua negació ha passat de pseudociència (es deia que no era antròpic) a anticiència (transformant-lo en un tema polític de l’esquerra) i més recentment a conspiranoia.

Quan ens les envien per les xarxes socials o les trobem en Internet, cal qüestionar-les aplicant el pensament crític i no donar-los més difusió.