La revista degana en valencià

Clausura de la 41a Mostra de València: el cinema compromès triomfa al palmarès

La 41a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha pogut abaixar el teló al Palau de la Música amb la certesa d’haver complert la seua missió fonamental: servir de mirall crític i finestra oberta a les ferides, les resistències i les complexitats humanes que recorren les dues voreres de la conca mediterrània. La gala de clausura, conduïda per la còmica Saray Cerro, ha certificat un palmarès on la denúncia política, la revisió dels llaços de sororitat i l’afirmació del cinema autòcton han compartit un mateix espai de celebració. Des del testimoni cru de l’assetjament a Palestina fins al retrat de la salut mental en el marc de la societat valenciana, les pel·lícules guardonades han ofert una lliçó de rigor narratiu i compromís ètic.

Icíar Bollaín i la poètica d’una mirada humanista

El moment de màxima intensitat emotiva de la vetlada ha arribat amb la lliurament de la Palmera d’Honor a la cineasta Icíar Bollaín. Reconeguda per una trajectòria fonamentada en el realisme social, la defensa dels drets de les dones i la denúncia de les escletxes del sistema, Bollaín ha rebut el guardó de mans de l’actriu Alba González de Molina, qui ha destacat el seu paper com a pilar inspirador i fundadora de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA) per a obrir camí en un sector històricament hostil.

La relació de la directora madrilenya amb el territori valencià queda profundament gravada en el seu cinema, com ho demostren els rodatges d’obres tan significatives com El olivo —amb escenaris a les comarques de Castelló— o La boda de Rosa, filmada íntegramente entre València, Benicàssim i Picassent. Aquest vincle quedarà immortalitzat properament a la ciutat amb una escultura de bronze dedicada a la figura de Candela Peña corrent al costat del Pont de les Flors.

En el seu discurs d’agraïment, Bollaín ha defugit la temptació del balanç autocomplaent per llançar una al·locució de gran profunditat ètica. En paraules de la pròpia realitzadora:

«Estamos en un momento muy convulso, con mensajes confusos, violentos y de odio, y lo que nos hace humanos realmente es la cultura. Y también nos hace humanos la solidaridad. Hay una cosa que no cotiza en Bolsa, la bondad, pero en momentos convulsos como estos, para mí es mi brújula».

La cineasta ha aprofitat el tribuna del Palau de la Música per a condemnar expressament la situació del poble palestí, recordant que la deshumanització de l’altre és el pas previ a la seua destrucció, i ha conclòs la seua intervenció amb una proclama en defensa de la cultura com a espai inaccessible a la barbaritat.

El cicle dedicat a la seua figura al llarg del festival ha permès reavaluar obres mestres com Te doy mis ojos, pel·lícula que en 2003 va marcar un abans i un després en la consciència social sobre la violència de gènere a Espanya, anticipant la creació de l’Observatori contra la Violència sobre la Dona i demostrant la capacitat del cinema per a transformar la realitat legislativa i cultural d’un país.

‘Chronicles from the Siege’: la ficció com a trinxera moral

El màxim guardó de la Secció Oficial, la Palmera d’Or —dotada amb 30.000 euros per a la producció i 15.000 per a la seua distribució a Espanya—, ha recaigut en Chronicles from the Siege (Cròniques de l’assetjament), el primer llargmetratge de ficció del cineasta palestí-sirià Abdallah Al-Khatib. Després del colossal impacte del seu documental Little Palestine, Al-Khatib fa un pas decisiu cap a la narració dramatitzada sense perdre un mil·límetre de la seua radicalitat testimonial.

La pel·lícula pren com a punt de partida l’experiència directa del director al camp de refugiats de Yarmouk, un espai sotmès a un assetjament militar despietat. A través d’una estructura dividida en cinc relats interconnectats per la figura d’Arafat, Al-Khatib desglossa les diferents dimensions de la supervivència: la fam, la recerca de cobro, el plaer fugaç, la sang i l’assistència mèdica d’urgència.

L’encert d’Al-Khatib rau en evitar el panflet victimista per a endinsar-se en la psicologia i la moral de la gent comuna. Com l’assetjament deforma les relacions humanes i obliga a decisions límit és retratat amb una sorprenent barreja de tragèdia i humor negre, una tonalitat complexa que troba en la banda sonora original de Nicolas Montaigne —també premiada en el palmarès— el seu vehicle d’expressió idoni. Chronicles from the Siege es consolida així com una obra majúscula que ja va ser reconeguda amb el premi GWFF a la millor ópera prima durant el Festival de la Berlinale.

La consolidació del cinema valencià

Un dels grans titulars d’aquesta 41a Mostra de València és l’excel·lent paper de les produccions autòctones en el quadre d’honor. La Palmera de Plata – Premi Especial del Jurat ha sigut atorgada a Els dies clars, l’ópera prima de la directora i actriu Sandra Ferrús. Producida per les mecenes Suica Films i Jugoplastika (Pepe Andreu, Rafa Molés i Chedey Reyes), la cinta —rodada en valencià entre la ciutat de València i la comarca de la Ribera Alta— s’ha imposat com un dels treballs més colpidors de la temporada.

La pel·lícula aborda des de la senzillesa i la veracitat el tabú de la salut mental, analitzant com la convivència amb una malaltia com l’esquizofrenia desgasta el teixit familiar. Ferrús, que també s’integra en el repartiment al costat de Sergi Torrecilla, Pilar Martínez i Toni Misó, construeix un diàleg entre el drama i la comèdia que posa en evidència la desempara institucional que pateixen els malalts i els seus cuidadors. Aquest reconeixement es veu reforçat amb el galardó al Millor Cartell de la Secció Oficial, dissenyat pel diptic Hopper // Explosive Branding & Design.

D’altra banda, el favor popular ha coronat Salen las lobas, debut de la realitzadora valenciana Claudia Estrada, amb el Premi del Públic Ciutat de València dins de la secció Xaloc. La pel·lícula s’inspira en l’experiència real de la germana d’Estrada en un centre d’internament juvenil a Godella per a traslladar la ficció a un grup de xiques joves que troben en la creació de música trap un canal de resistència i alliberament personal.

Així mateix, el jurat ha concedit una Menció Especial a la directora Silvia Rey per Calle de los Ángeles, una sàtira incisiva sobre els processos de gentrificació i especulació immobiliària que amenacen la identitat històrica del barri del Cabanyal.

Un palmarès internacional

La Secció Oficial ha demostrat la seua pluralitat estètica repartint la resta de guardons entre algunes de les veus més interessants del continent:

Millor Direcció: La cineasta egípcia-neerlandesa Ashgan El-Hamus per Al Baraneya, un treball que hibrida ficció i documental per a retratar la seua pròpia família a les afores d’El Caire, explorant les tensions entre la tradició agrària del jazmí, les noves narratives digitals de TikTok i l’autoritat silenciosa de les dones en l’àmbit domèstic.

Millor Interpretació Femenina: Eva Huault per Shana, dirigida per la francesa Lila Pinell, una pel·lícula presentada a la Quincena de Cineastes de Cannes que combina l’humor burlesc amb el retrat de la precarietat laboral i la sororitat.

Millor Interpretació Masculina: Lionel Erdogan per la seua composició dramàtica a A Turkish Case.

Millor Guió: El croat Igor Jelinović per Honey Bunny, una sàtira descarnada ambientada a l’illa de Hvar sobre com l’especulació turística i el mercat immobiliari destrossen els vincles d’afecte familiar.

Millor Fotografia: Yusuf Aslanyurek per la seua tasca visual a Hear the Yellow, dirigida per Banu Sıvacı.

Secció La Cabina: El premi al millor mediometratge ha sigut per a If You Don’t Like It, Look Away (Au bain des dames), de Margaux Fournier, amb una menció especial per a Casting for a Film: Ihsan’s Diary, de l’artista libanesa Lamia Joreige.

Una Mostra necessària per a continuar pensant el món

La 41a Mostra de València tanca les seues portes havent demostrat que el festival continua sent una eina insubstituïble per a la ciutat. En un panorama cultural sovint dominat per la immediatesa i la homogeneïtzació dels continguts, la selecció del certamen ha tornat a posar l’accent en les històries que qüestionen el poder, que reivindiquen la dignitat dels desposseïts i que proposen noves formes de llenguatge cinematogràfic. La victòria de la mirada humanista d’Icíar Bollaín i la força testimonial d’Abdallah Al-Khatib marquen el camí d’un cinema que es resisteix a ser mer entreteniment per a continuar sent una necessitat col·lectiva.

Subscriu-te