Tens 0 productes a la teua cistella
Divendres 6 de juny, a la biblioteca Metro-Avinguda celebràrem una nova trobada del Club de lectura. Aquesta vegada amb motiu de La dona forta de Maria Beneyto i tot fent costat a la proposta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de celebrar l’any de l’autora.
Una trentena de persones ens ajuntàrem per compartir les sensacions i els pensaments que ens havia suggerit la lectura. Tinguérem la sort d’estar acompanyats per Ana Pastor, Mari Carmen Sáez, Luisa Samblàs i Berna Blanch, quatre persones que tenen, per professió o afició, el gust d’ajuntar paraules amb la intenció d’escriure poemes o narracions. A més, totes quatre tingueren la sort de conéixer en persona Maria Beneyto, la qual cosa ens proporcionà un coneixement major de l’autora.
La novel·la guanyà el premi Joan Senent de narrativa l’any 1965 i es publicà dos anys més tard, fet pel qual es degué escriure entre finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Ens presenta un bon ramell de dones diferents, directament o indirectament relacionades amb un club femení, el Fèmina Club. Dones que, en la majoria dels casos, mantenen una posició social acomodada. Cadascuna amb la seua personalitat, amb els seus alts i baixos personals, socials o emocionals, amb la seua rebel·lia i amb la seua claudicació, però totes dones fortes. Fortes perquè no pertanyen al sexe dèbil que se’ls ha atribuït tradicionalment. Són dones que, quan abandonen i cedeixen, ho fan perquè volen i són ben conscients de fer-ho.
Com diu l’autora en el pròleg de l’edició de 1990, la novel·la està escrita sota diverses dictadures: “En primer lloc, la que patia el país, a dalt, i després una o dues més, que podrien ser la de la meua pròpia condició de dona, en el pla personal, a la qual cosa s’afegia el mateix ambient que rebutjava com a estrany un tema que jo imposava en un temps en què tals assemblees de dones no s’hi podien donar i l’actuació de les quals no hauria estat tolerada de no ser presentada així, finalment domesticades, quasi humiliades o vençudes”.
Amb les cessions i les abdicacions imposades pel masclisme dominant, La dona forta és un llibre coral i valent que pretén recordar i recuperar el moviment feminista de l’època republicana sense renunciar a mostrar la situació social dels perdedors de la guerra civil, la misèria, la fam o la prohibició de l’homosexualitat.
