Tens 0 productes a la teua cistella
La collita d’escriptores i escriptors valencians ha arribat a la plaça de la Catedral de Barcelona per demostrar la seua vitalitat dins la Setmana del Llibre Català. Un diumenge on les lletres valencianes -i els lletraferits!- han sigut les protagonistes.
Les noves propostes editorials narratives, d’assaig i de poesia feta a casa nostra s’han presentat a l’aparador de les lletres en català i han rebut un gran reclam per part del públic. Però, tal volta la taula rodona que més expectació ha tingut ha sigut la dedicada a Joan Fuster enguany que es celebren els 25 anys del seu traspàs. En ella Toni Mollà, Voro Vendrell, Nel·lo Pellisser, Daniel Grau i Manolo Gil (ens calen dones que escriguen sobre Fuster!) han reivindicat l’escriptor de Sueca com un dels millors assagistes europeus, que malauradament és molt esmentat però no llegit. Cal llegir més Fuster!, ha sigut el missatge final.
És cert que el govern valencià hi era representat per Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura. Però anem més enllà: podríem dir que la Plaça del Llibre és la germana de la Setmana del Llibre Català, de fet, s’està consolidant com ho ha fet la fira catalana. Ara bé, al País Valencià seria possible dedicar un dia a la collita catalana? O encara estem lluny d’eixa anhelada normalitat? O no és tant un problema de normalitat a les relacions País Valencià-Catalunya sinó d’estimar-nos nosaltres més i posar-nos en valor?
El cas és que tenim unes escriptores i escriptors fantàstics, que hem de llegir, divulgar i estimar. I no hem de vindre a Barcelona com els germans xicotets, sinó com els majors, amb el cap ben alt i ben orgullosos del que fem. Perquè ens sobren els motius.
