La revista degana en valencià

Com es recuperà la pregària en valencià en 1922

10/03/2022

Òscar Pérez Silvestre és l’autor de La Breu instrucció de la doctrina cristiana de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (1922), amb el qual ha guanyat el darrer Premi Miquel Egual d’Assaig i Investigació d’Almassora. Amb aquesta nova obra demostra una vegada més ser un investigador fi i pacient, que sap unir els fils solts i que no desespera, com Job, perquè confia a trobar les dades i l’enfocament adequats per publicar un treball de mitja vida. Dic això perquè fa vint-i-cinc anys que va començar a reunir peces d’un trencaclosques de silencis, i ha esmerçat deu anys de reelaboracions i complecions fins arribar a l’estudi que teniu a les mans. La labor calmada li ha permés capir bé un personatge desconegut i fer-lo parlar, aproximar-lo als lectors perquè les mudeses dels temps no foren una barrera per restaurar el personatge de Mn. Eloi Ferrer Cadroy (1894-1936), que al costat de Carles Salvador es va comprometre en la normalització del català al País Valencià en l’àmbit religiós durant el primer terç del segle xx.

La investigació es divideix en dues parts; una primera, de marcada voluntat divulgativa, que aproxima a un lector general la figura de Mn. Eloi Ferrer; i, l’altra, amb una finalitat més analítica i dirigida a un lector especialista, aprofundeix en el context i en les característiques estructurals i filològiques del text. La primera part és una reconstrucció literària de la veu del capellà a través d’unes memòries espúries que se sostenen en fets reals i documentats: mossén Eloi Ferrer, en una primera persona molt ben resolta gràcies a la tria adequada de la llengua habitual entre els literats de l’època, explica les vivències apassionants dels anys vint i trenta, la tradició en què s’emmarquen els textos religiosos en valencià i la recepció que tingué la seua publicació. Un joc literari de reconstrucció que resulta reeixit amb escreix perquè l’investigador també té una coneixença àmplia de la xarxa intel·lectual benassalenca i de les accions i relacions valencianistes de la primera meitat del segle xx.

En la segona part, amb el to objectiu propi d’una recerca, un curador que s’amaga darrere de l’autor analitza totes les referències directes i indirectes que ha pogut compilar sobre Mn. Eloi Ferrer i sobre la primera etapa de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (1921-1923), l’entitat que, ara fa cent anys, va editar el petit catecisme que corria de mà en mà entre els xiquets de la Plana i del Maestrat. Tot seguit, se centra en la història externa de la Breu instrucció, de manera que presta atenció a la formació i als assoliments més notables dels clergues de la diòcesi de Tortosa que treballaren per la salvaguarda de la llengua i la cultura. En aquest mateix apartat, descriu àmpliament els àmbits de conreu cultural dels eclesiàstics compromesos, cosa que li permet equiparar les aïllades manifestacions literàries i erudites de religiosos i laics. Es tracta d’un posicionament crític i alhora il·luminador envers les aproximacions historiogràfiques que no han aprofundit en aquest valencianisme incipient d’arrel cristiana.

L’estudi intern de la Breu instrucció s’inicia amb una descripció de l’estructura de les vint pàgines del text, i a continuació segueix una extensa i detallada anàlisi lingüística comparativa de les edicions de 1922 i 1897 en què es distingeixen les diferents variants ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques i s’evidencien les tries de mots. En l’apartat següent es confronta el text facsímil de 1897, de Serrano Morales, i el de 1922, de Salvador i Ferrer. El treball es tanca amb dos capítols més: un apèndix de textos de la premsa del moment, amb documents complementaris de Carles Salvador, Mn. Alcover, Serrano Morales o Mn. Eloi Ferrer i fotografies de la colla d’intel·lectuals que treballà pel redreçament, i, finalment, un recull selecte de referències bibliogràfiques.

La demostració més agosarada del treball és la de l’autoria compartida de la Breu instrucció de la doctrina cristiana: Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer aprofiten l’especialització intel·lectual de cadascú per tal d’oferir un text catequètic actualitzat en valencià, amb el beneplàcit de la cúria eclesiàstica. Totes les dades apunten a aquesta sinergia, plausible i irrefutable documentalment. Amb tot, al meu entendre, per sobre d’aquesta descoberta, la gran proesa de l’autor és la reconstrucció del rector oblidat.

Òscar Pérez Silvestre és l’estudiós que millor coneix el valencianisme cultural i polític de l’antiga diòcesi de Tortosa. Amb La Breu instrucció de la doctrina cristiana de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (1922), aprofundeix de nou en l’estudi de la història de la llengua en l’àmbit de l’Església del primer terç del segle xx, per bé que s’hi dedica des del 1995 i fa poc ja havia abordat l’àmbit educatiu i el poètic en dos llibres: Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia, de 2020 –pel qual ha rebut el Premi Seidia a la iniciativa anual 2021 de Maestrat Viu–, i en la introducció de la nova edició de Seidia, de 2021, coeditada amb Ramon París. A més, recentment també ha oferit una interessant proposta pedagògica per a promoure la literatura del país titulada Del Maestrat a la Plana de Nules. Llengua, poesia i paisatges nostrats en Seidia (1920), un treball sobre geografies literàries amb què va guanyar el Premi d’Investigació Lingüística sobre el Valencià a Nules (2021). Aquest frenesí editorial es completarà el 2022 amb la publicació d’un recull d’investigacions premiades també a Nules sobre Mn. Alcover i el seu col·laborador Mn. Trinitari Mariner. En conjunt, una important contribució als estudis de la història de la llengua catalana que convé tindre en compte i interessants propostes didàctiques.

Hem de felicitar les autoritats d’Almassora pel sosteniment del Premi Miquel Egual d’Assaig i Investigació, perquè continua sent importantíssima la recuperació de la memòria històrica a la Plana. De fet, se n’haurien de poder trobar a més comarques, de premis d’aquest tipus. També cal agrair al jurat que triara una obra que arrisca amb la reconstrucció de les memòries de Mn. Eloi Ferrer; tot i que no van existir mai, se sostenen en un treball científic modèlic i aprofiten per a divulgar la nostra història i el personatge biografiat. Pròximament el podreu gaudir en Onada Edicions, que posarà en circulació aquesta obra dins del catàleg més important de les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa i ens retornarà cent anys després el record d’aquella primera publicació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, una humil doctrineta plena d’il·lusió i de bones intencions que pretenia contribuir a la normalització de la llengua.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top