Tens 0 productes a la teua cistella
Disparada d’una mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València. Ana del Castillo/Shutterstock
Jesús Alba Fernández, Universitat Politècnica de València
Una mascletà per als valencians i les valencianes no és un espectacle de focs d’artifici. Una mascletà és realment, per al poble valencià, identitat i emoció.
És un símbol clar de la cultura valenciana que té amor a la pólvora.
És una tradició festiva compartida i arrelada que ha passat dels iaios i les iaies als nets i les netes, i que d’alguna forma fa un homenatge als avantpassats, combinant respecte, orgull, comunitat i sentiment de pertinença.
La mascletà realment no sols és escoltar, és una experiència que també es nota al pit, a la pell, als ossos. Una barreja de soroll, vibració, olor i ritme.
30 metres per a reduir el perill
Des d’un punt de vista més físic, la mascletà genera ones de pressió sonora de moltíssima energia, amb pics curts en el temps, però d’altíssima intensitat. Es poden arribar a valors de 120 dB de nivell de pressió sonora si estem molt prop, valor que ja es considera llindar del dolor i pot produir una pèrdua d’oïda irreversible. Una mascletà sense protecció a una distancia molt curta podria produir eixe dany.
El sistema auditiu té un sistema d’autoprotecció quan el soroll és altíssim, que consisteix en un múscul (l’estapedi) que endureix l’oïda interna. Tanmateix, en el cas de la mascletà, al ser pics curts de soroll, no li dona temps a fer-ho. La conclusió és que s’ha d’estar a una distancia prudencial de 30 metros o més per reduir l’impacte.
‘Escoltar’ el soroll al pit
L’energia alliberada per la mascletà són impulsos tan forts que exciten el cos sencer. No sols l’oïda és la afectada, sinó que els trons secs de la mascletà travessen el cos i el fan vibrar. El cos també té receptors (pell, ossos, tòrax) que responen a eixa pressió i vibració, que inclús podria donar una sensació d’estar ofegant-se. Estem escoltant i al mateix temps sentint una vibració mecànica profunda.
Per entendre de què parlem podríem fer una analogia senzilla: si tirem una pedra a l’aigua es genera un patró d’ones degut a l’impacte de la pedra. Eixes ones porten l’energia de l’impacte i el notaríem de forma suau si estem dins de l’aigua.
Si nosaltres ens tirem de “bomba”, òbviament les ones que es generen són molt més grans i escoltaríem i notaríem l’impacte de eixes ones en el nostre cos de forma tolerable.
Quan es dispara una mascletà la quantitat d’energia que s’allibera és tan gran que seria equivalent a tirar a una pedra d’un tamany de 10 Tm (és a dir, 10 000 quilos) des d’una altura de 10 m (des d’un tercer pis). La quantitat d’energia alliberada generaria un gran impacte en el nostre cos, sobretot si estem al costat.
Alguna cosa equivalent està passant quan es dispara la mascletà. En este cas, és en l’aire on es generen eixes grans ones que ens arriben al cos amb força, i esta força és més gran si estem a una distància curta. Escoltem l’impacte i el notem alhora en tot el cos.
Els gossos i gats, amb una sensibilitat disparada
Els animals, especialment gossos i gats, tenen molta més sensibilitat. Els gossos tenen una oïda quatre vegades més aguda que la humana i els gats encara més sensible. Aleshores, els trons podem produir també danys, com passa als éssers humans.
A més, senten els sons de forma més intensa, a més distancia i a freqüències més altes. En les nostres mascotes es dona la combinació de por, estrès intens i reaccions fisiològiques. Algunes de les conseqüències són tremolor, esgarrifances, amagar-se sota el llit, fugir, intentar escapar o trencar portes i reixes, lladrucs, plors, immobilitat o congelació per por, atacs de pànic, etc.
En este cas, el risc psicològic sol ser més important que l’impacte acústic. La majoria d’animals interpreten explosions com un perill imminent, cosa que activa una resposta d’estrès massiva.
Després de qualsevol esdeveniment pirotècnic seria convenient observar a les nostres mascotes: valorar si responen o no a les nostres cridades habituals, i veure si no detecten sorolls que abans sí detectaven. Canvis de comportament, moviments de cap repetits o rascades d’orella són símptomes d’un estrès acústic o d’una lesió auditiva.
Per a les nostres mascotes, que no entenen de tradicions i que odien en general la pólvora, s’ha de pensar en espais segurs, segurament dins de casa, amb finestres i portes tancades.
Algunes recomanacions
Es pot sentir una mascletà amb certa seguretat si seguim unes pautes.
En primer lloc, pensar en la distància adequada. Les persones majors haurien de posar-se entre 30 i 50 metres, on encara és espectacular. I xiquets i xiquetes, a distàncies d’entre 50 i 80 metres. Ells i elles son més sensibles encara que els adults.
En segon lloc, obrir un poc la boca. Serveix per aconseguir baixar la pressió dins de l’oïda i que el possible dany siga més baix.
En tercer lloc, es podria pensar en una protecció auditiva. Esta protecció és molt recomanable en xiquetes i xiquets. Tapar-se l’oïda amb les mans, o gastar taps també son eines de protecció, en funció de la sensibilitat de cada persona.
Amb aquestes recomanacions i amb civisme, és pot gaudir de la mascletà.
Per últim, demanar, per favor, que no porten les seves mascotes. No les facen patir.
Jesús Alba Fernández, Catedrático de Física aplicada especializado en Acústica, Universitat Politècnica de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llija l’ original.
