Com seria viure en la València dels anys cinquanta? La Nau recupera la memòria de l’interiorisme valencià

Més de dues-centes peces inèdites procedents de l’Arxiu Valencià del Disseny s’apropien de la Sala de Bigues en la retrospectiva més gran organitzada fins a la data, una mostra que revela com l’arquitectura d’interiors ha definit la nostra manera d’habitar, gaudir i relacionar-nos.

Caminar aquests dies per la Sala de Bigues del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València té quelcom de fascinant exploració voyeur. L’exposició ‘Dissenyar interiors: Acollir, assignar, distingir i excloure. Els fons de l’interiorisme a l’Arxiu Valencià del Disseny’, comissariada per Vicente Pla i Rosario Ibáñez, desmunta la idea tradicional del museu distant per a obrir-nos les portes de la intimitat, la festa, el treball i el poder que han configurat la nostra cultura visual des de les primeres dècades del segle XX fins als inicis del XXI.

Es tracta d’una cita històrica per a la nostra memòria col·lectiva, ja que és la primera vegada que La Nau presenta una mostra els fons de la qual procedeixen íntegrament de l’Arxiu Valencià del Disseny, reunint al voltant d’un vint per cent dels seus fons conservats. En un temps on el disseny es resol quasi automàticament a través de pantalles fredes i renders hiperrealistes, la mostra ens convida a una experiència quasi fetitxista: contemplar centenars de dibuixos realitzats a mà alçada amb llapis, tinta, aquarel·la i retoladors de colors vibrants. Són esbossos i plànols tècnics nascuts en una època en què la creativitat depenia directament de la precisió del traç i de la passió dels grans mestres de la nostra indústria del moble.

El recorregut expositiu s’inicia de manera emotiva amb les maquetes originals del recordat dissenyador i arquitecte Pedro Miralles, la trajectòria del qual es va truncar prematurament el 1993, les quals s’exposen al costat de les peces de la saga Martínez-Medina per a mostrar-nos el procés de concepció abans que la fusta o el metall prengueren forma. A partir d’aquest punt inicial, la mostra s’articula de manera circular a través de quatre grans àmbits temàtics que s’enllacen de forma fluida per a explicar com l’espai condiciona les nostres relacions socials i les diferències de classe.

En primer lloc, la secció dedicada a l’oci i al comerç ens trasllada al batec de la vida nocturna, la gastronomia i la socialització urbana. En aquest espai podem admirar els projectes d’hotels, discoteques, bingos i cafeteries emblemàtiques com la Riviera de Ramiro de la Torre, així com l’icònic local de Veles e Vents dissenyat per Arturo Catalá o les propostes internacionals de Rafael Tamarit en ciutats com Nova York, Los Angeles i Londres. Aquestes peces dialogen amb el record d’altres espais comercials que van marcar època, com ara doncarlos, Clive, Ona o les primeres botigues de Nuevo Centro, demostrant com el disseny va saber adaptar-se als nous hàbits de consum massiu.

A continuació, l’itinerari s’endinsa en el sorprenent àmbit de l’interiorisme naval, una de les atmosferes més singulars de la mostra. Aquí es manifesta la diferència entre la concepció de la saga Martínez-Medina, que buscava traslladar als camarots i salons dels vaixells de la Unión Naval el luxe i la comoditat d’un habitatge terrestre per a les classes més benestants, i la visió renovadora d’Arturo Catalá, qui preferia assumir i integrar les condicions pròpies de la navegació en lloc d’ocultar-les.

Seguidament, la secció d’espais institucionals aborda la manera com el disseny ha servit al llarg de les dècades per a projectar l’autoritat, el prestigi i el poder polític o econòmic. Des de les intervencions en sucursals bancàries fins a les obres de Martínez Peris —vinculat a les avantguardes del Grup Parpalló—, el públic pot descobrir la intervenció realitzada als anys noranta per Lola Castelló i Vicent Martínez, del reconegut estudi Punt Mobles, per al Palau de Benicarló, seu de Les Corts Valencianes, a més de projectes per al Palau de la Generalitat o l’Acadèmia de Policia d’Àvila.

Per a tancar aquest itinerari fascinant, la mostra s’endinsa en l’àmbit domèstic per a analitzar la transformació de la vivenda privada. Mitjançant la comparació directa entre propostes que daten de 1932 i projectes del segle XXI, s’aprecia com han canviat els materials, les zones de recepció social i la concepció de la intimitat en els dormitoris i sales d’estar, des de les solucions clàssiques de Mariano García fins a la sensibilitat postmoderna de Pepe Benlliure.

Més enllà del seu indiscutible valor estètic, l’exposició assumeix una dimensió reivindicativa d’enorme rellevància. Fundat el 2019 gràcies als llegats de Lola Castelló i Vicent Martínez, l’Arxiu Valencià del Disseny —gestionat conjuntament per la Universitat de València i l’EASD València— custodia ja més de cinquanta llegats de professionals i empreses que formen la nostra memòria visual. Aquesta exposició posa de manifest la maduresa d’un fons documental viu que busca esdevenir el pilar fonamental per a la futura creació del Museu del Disseny de València, una assignatura pendent per a valorar com cal el nostre patrimoni cultural.

Organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, aquesta gran retrospectiva es podrà visitar a la Sala de Bigues de La Nau fins al 14 de febrer de 2027, amb accés lliure i la possibilitat de participar en visites comentades gratuïtes per a aprofundir en els seus detalls.