Com si no tinguéssim cel

FITXA BIBLIOGRÀFICA 

Títol: Com si no tinguéssim cel

Autor: Josep Santesmases i Ollé

Editorial: Editorial Base

Any: 2025

Com si no tinguéssim cel és molt més que un poemari: és un clam, un testimoni i una denúncia feta vers. Josep Santesmases hi desplega un discurs poètic compromès, combatiu i profundament humà. Dividit en nou parts, aquest poemari ens condueix pel laberint de les opressions socials, polítiques i morals que assetgen la nostra condició humana.

El llibre sorgeix d’una convicció clara: la poesia no pot ser aliena al món. Al contrari, ha de fer front a les injustícies, al poder corrupte, a la manipulació de la memòria i al desarrelament espiritual. El poeta, com un profeta contemporani, interpel·la el lector i el convida a pensar, a resistir, a no resignar-se.

Santesmases assenyala la perversió del poder com a motor de deshumanització. A través d’un llenguatge ric, mesurat i ple de sentit, critica la cobdícia disfressada de progrés, la hipocresia dels discursos oficials i la banalització del sofriment. Les seves paraules no busquen embellir la realitat, sinó desemmascarar-la. «El poder es manté, es reinventa i surt del cau», escriu, deixant clar que la vigilància i la consciència crítica són indispensables.

Aquest crit contra el poder és alhora un cant a la bondat, a l’amor, a la natura i a la memòria. L’ecologisme i el pacifisme són eixos fonamentals del llibre. L’austeritat no s’hi presenta com una mancança, sinó com una forma de saviesa i respecte per la vida.

L’autor reivindica una connexió harmònica amb la terra, les paraules i la comunitat. Amb una veu clara, madura i profundament ètica, Santesmases escriu des del dolor, però també des de l’esperança. Com si no tinguéssim cel és una obra imprescindible per a qui vulgui entendre la funció transformadora de la poesia. És una veu que es planta davant el món i diu: «No ens rendirem».

Entre els versos punyents i reflexius de Com si no tinguéssim cel, hi trobem, com finestrals oberts a la contemplació i al silenci, les il·lustracions en blanc i negre de tres autores: Lluïsa Clols, Núria Arias i Imma Pueyo. Cadascuna, amb el seu estil distintiu, hi aporta una mirada pròpia que no només acompanya la paraula, sinó que la completa i l’expandeix. Lluïsa Clols ens regala imatges d’una bellesa continguda, gairebé meditativa. La seva il·lustració subtil i serena acompanya els versos amb una delicadesa filosòfica que convida al silenci i a la introspecció. Núria Arias, per la seva banda, treballa amb una sensibilitat quasi mineral. Les seves formes tenen la força dels símbols ancestrals, com gravats en la pell del temps. Els seus dibuixos, d’arrel simbòlica i misteriosa, penetren el text amb una força ancestral que el medita i l’aprofundeix. Finalment, Imma Pueyo, a través de figures humanes carregades d’expressivitat i escenes que semblen petites faules crítiques, aconsegueix traduir l’esperit combatent dels versos. Darrere cada dibuix hi ha una mirada irònica i compromesa que destil·la intel·ligència visual.

La intensitat d’aquestes tres veus visuals rau precisament en la seva pluralitat; mentre Santesmases alça un cant de denúncia, d’esperança i dignitat, Clols, Arias i Pueyo hi responen amb tres formes d’escolta gràfica, tres mirades complementàries que aporten relleu emocional i simbòlic al llibre. En una obra tan profundament literària i cívica, la il·lustració esdevé un acte de complicitat: entre dones que dibuixen i un poeta que escriu; entre el traç i el vers; entre l’art i el compromís.

Montserrat Rubinat Sindreu. Poeta, escriptora i gestora cultural.

 

Revista núm. 516, pàg. 58. Setembre 2025.