Tens 0 productes a la teua cistella
El 12 d’agost de 2026, el cel es convertirà en un escenari fascinant amb l’esdeveniment d’un eclipsi total de Sol històric. Mentre milers de valencians alcen la vista per a gaudir d’este espectacle astronòmic únic, fem un viatge en el temps per a recordar com visqueren els nostres avantpassats el darrer gran eclipsi total que creuà les nostres terres, fa exactament 121 anys.
Hem redactat el present article a partir de la informació recollida en la premsa de l’època —amb especial atenció a les capçaleres el Heraldo de Castellón i el diari local El Demócrata. Semanario Liberal Democrático de la Vall d’Uixó— així com en testimonis indirectes transmesos per la memòria oral de generació en generació. A través d’eixes fonts, podem reconstruir tant les recomanacions científiques i tècniques dels dies previs com la vivència real i l’impacte d’este fenomen astronòmic al País Valencià el 30 d’agost de 1905.
Recomanacions de l’època
L’eclipsi total de Sol del 30 d’agost de 1905 va representar un dels esdeveniments científics i socials més destacats de l’època al País Valencià. La premsa valenciana va publicar articles divulgatius per a orientar la ciutadania sobre la millor manera de contemplar el fenomen sense perill per a la vista.
Si hui en dia l’ús de vidres fumats per a observar un eclipsi està totalment desaconsellat perquè no filtren les radiacions ultraviolades ni infraroges del Sol, ens esbalaïm quan llegim que en 1905 sí que es recomanaven, fins i tot explicaven com calia ennegrir-los. El Heraldo de Castellón del 29 d’agost n’és ben explícit:
Refiriéndonos á observaciones hechas á simple vista en general, es preciso hacer uso de un cristal oscuro mientras el eclipse es parcial. De lo contrario, mirando largo rato el disco solar directamente, se contraerian graves enfermedades de la vista. Dá muy buenos resultados un cristal ahumado simplemente con la llama de un fósforo. Para efectuar esta operación, debe pasearse continuamente la llama por el cristal al objeto de evitar que éste se rompa.
La corona solar fou objecte d’especial expectació. «El encanto que produce la contemplación de la corona solar llega al arrobamiento y al éxtasis», assegurava el mateix Heraldo de Castellón, i donava recomanacions tant per a observar-la com per a dibuixar-la i fotografiar-la. Per a contemplar-la, aconsellava binocles de teatre i ressaltava que calia fixar-se en les flames o protuberàncies i anotar l’hora de l’experiència. Pel que fa al dibuix, havien d’afanyar-se a fer un croquis durant els pocs minuts en què es podia contemplar i en acabant, amb el record recent, passar-lo en net fent ús de l’esfumador o pinzell. Si el que volien els lectors era fer fotos de la corona, en el moment de la totalitat havien de llevar els vidres de color de l’objectiu de la càmera que la protegien durant la fase de parcialitat.
Núvols maleïts a Castelló de la Plana
El dia de l’eclipsi molts pobles despertaven amb núvols i caigué una ramassada. En algunes localitats com Castelló de la Plana a mitjan matí el cel es desemboirà i el Sol lluïa esplendorós i radiant. Segons descriu el Heraldo de Castellón del 30 d’agost, pels carrers de la ciutat l’animació era extraordinària i tot el món alçava la vista proveït de vidres fumats. A les 11 h 55 min 30 s es produí el primer contacte, però malauradament, tot seguit, tornaren a aparéixer de bell nou nuvolades que taparen el Sol. El desencís del periodista és ben eloqüent: «Damos por terminada esta crónica, escrita bajo la pesadumbre del desencanto sufrido por la en mal hora y execrable interrupción de las odiadas nubes de hoy á las que nunca maldeciremos bastante».
Observació afortunada a la Vall d’Uixó
Les notícies referents a la Vall d’Uixó ens les proporcionen dos cròniques publicades el 2 de setembre en el diari local titulat El Demócrata. Semanario Liberal Democrático. Els articles descriuen fil per randa la jornada de l’eclipsi; entre altres coses, ressalten la gran expectació de la ciutadania. Els vallers acudiren als punts més elevats –la Font de l’Anoueret, la Lloma de Penyalba, el Castell, la Font de Cabres i el Cim de Pipa– proveïts de saquets amb viandes. També duien aparells i material divers: binocles, telescopis, quartilles, termòmetres i vidres fumats. En el moment de la totalitat l’entusiasme amerà les ànimes dels concurrents, que pogueren contemplar la corona solar neta de núvols i dos o tres estreles. No cal dir-ho, els vallers tingueren més sort que els castellonencs, ja que, com hem comentat més adés, a la capital les nuvolades impediren gaudir de la magnificència de l’eclipsi.
La fi del món en la memòria oral
Encara hui en dia hem trobat valencians que recorden com els iaios els contaven que havien viscut l’eclipsi sent xiquets. Els informants coincideixen a relatar-nos que en ple migdia enfosquí i els animals embogiren, com les gallines, que s’ajocaren totes confoses.
Mentre que a les ciutats i als pobles grans la ciutadania n’estava ben informada gràcies a l’àmplia cobertura de la premsa durant els dies previs, als municipis més menuts hi havia veïns que desconeixien per complet que es produiria aquell aplec còsmic. Entre les històries de la memòria oral que hem recopilat destaca una curiosa anècdota esdevinguda a Traiguera: dos camperoles no sabien res de l’eclipsi i, com cada matí, se n’anaren a fer les faenes del camp. Al mig del terme estant, el Sol s’apagà i, espaordides, arrancaren a córrer cap casa cridant que s’acostava la fi del món, una anècdota que es contà al poble durant dècades.
