Tens 0 productes a la teua cistella
En un sol curs escolar (el 2023/24), el nou govern del PP i Vox no ha perdut el temps per aplicar les seues polítiques de desmantellament de l’ensenyament públic i potenciació del concertat, d’arraconar sense complexos el valencià de l’ensenyament i de retallar unitats i docents dels centres públics. Un curs, però, que ha tingut una resposta contundent de la comunitat educativa en la vaga del 23 de maig de 2024. Una mobilització que haurà de continuar durant el curs 2024/25 per aturar les polítiques regressives, ara del PP en solitari.
L’arribada del PP i Vox al govern valencià al maig de 2023 augurava un curs escolar complicat. Les primeres declaracions del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, en prendre possessió del càrrec, ja apuntaven retallades de professorat i l’arraconament del valencià, amb el que després seria la Llei de «llibertat educativa». També avançava la recuperació del districte únic en el procés d’admissió d’alumnat, una mesura que segrega l’alumnat i beneficia la patronal de la concertada.
Totes aquestes previsions es van acomplir al llarg del curs passat: tenim un nou decret d’admissió; han anul·lat els acords de plantilles docents, signats per tots els sindicats amb el Govern del Botànic, que incrementaven en 5.000 docents més la plantilla de professorat (dels quals 1.900 estaven previstos per aquest curs 24/25), i han aprovat la mal anomenada Llei de «llibertat educativa» que només pretén reduir la presència del valencià a l’ensenyament. A més, s’ha produït una forta retallada en les escoles oficials d’idiomes i en els conservatoris de música, fins al punt que van deixar sense plaça uns quants funcionaris de carrera en les adjudicacions de juliol.
La previsió d’unitats en infantil i primària per al curs 2024/25 també presentava una retallada de grups i, per tant, de professorat en aquestes etapes educatives. En infantil, la tendència de creació d’unitats impulsada pel Botànic no només es va aturar, sinó que es van revertir. Mentre es retallava l’educació infantil pública, el govern de Mazón anunciava una injecció de milions d’euros per a la gratuïtat de l’etapa infantil, gestionada majoritàriament per empreses privades.
Per tot plegat, podem afirmar que l’ensenyament públic ha entrat en una fase de recessió i de desmantellament en benefici de l’educació concertada. I, d’altra banda, l’ensenyament en valencià corre el risc de patir un fort retrocés per l’aplicació de la nova llei. De fet, a les comarques de predomini lingüístic castellà es prohibeix impartir qualsevol assignatura no lingüística en valencià, mentre que a les comarques valencianoparlants seran les famílies les que votaran quina serà la llengua vehicular en cada una de les aules del centre, fet que deixa sense veu el Consell Escolar del centre i, per tant, el professorat i els equips directius, és a dir, els professionals de l’educació.
Totes aquestes polítiques de recessió i d’involució van tindre una resposta contundent per part de la comunitat educativa en la vaga educativa del 23 de maig, convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic. Una vaga que va comptar amb una mobilització massiva en totes les ciutats on es van convocar concentracions i manifestacions.
De fet, la vaga educativa del 23 de maig va ser la primera protesta massiva al nou govern del PP i Vox al País Valencià i ens va demostrar que hi ha malestar entre la ciutadania i ganes de mobilitzar-se contra les polítiques d’aquest govern. També pel valencià: la defensa de la llengua es va evidenciar amb centenars de samarretes amb el lema «La llengua no es toca» i cartells a favor del valencià pels carrers d’Alacant, València i Castelló, i de totes les localitats on hi va haver mobilitzacions: Sagunt, Ontinyent, Alzira, Gandia, Dénia, Alcoi, Petrer, Torrevella…
Aquest és un missatge molt important davant el conseller d’Educació i el govern valencià: la llengua no es toca.
2024/25, un curs complicat
Ara encarem un curs que també serà complicat. Tot i que Vox no estiga en el govern, el PP no el necessita per aplicar les polítiques educatives que ja s’han dut a terme i les que encara no hem vist. Caldrà veure com es desenvolupa el govern en minoria del PP i els suports de Vox a l’acció de govern del PP. No és previsible que assistim a un trencament tan gran que motive una convocatòria d’eleccions anticipades, però caldrà fer-ne el seguiment.
Així i tot, la comunitat educativa ha d’estar preparada per a continuar fent front a les mesures que ja tenim instal·lades en el sistema educatiu valencià i a les que vindran. La Plataforma per l’Ensenyament Públic ha d’intensificar la feina centre a centre, localitat a localitat i comarca a comarca, per organitzar la resposta i les accions a dur a terme.
La feina per minimitzar l’impacte negatiu de la mal anomenada Llei de «llibertat educativa» ha de marcar una bona part d’aquest treball, adreçada fonamentalment a les famílies, que han de decidir la llengua vehicular en cada aula d’infantil, primària i secundària. També ha d’organitzar la resposta davant qualsevol tancament d’unitats i retallada de professorat.
És per això que cal que la comunitat educativa (alumnat, famílies i professorat) continue mobilitzada i s’organitze localment o comarcalment. És important recuperar les plataformes comarcals per l’ensenyament públic i crear-ne de noves. Cal conscienciar les famílies perquè trien valencià per als seus fills i filles.
Igualment, cal treballar per revertir les retallades d’unitats i de professorat i millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament per a atendre en les millors condicions possibles el nostre alumnat.
STEPV es planteja aquest curs amb aquests dos eixos de treball: defensa del valencià i millora de les condicions de treball. Per això es posaran en marxa dues campanyes simultàniament i s’està treballant en el marc de la Plataforma per l’Ensenyament Públic i NOS! Llengua i País per arribar al màxim de gent possible.
Considerem que aquest curs cal incrementar els esforços per frenar la involució del valencià i de les condicions laborals del professorat que ja estem patim, i comptarem –n’estem convençuts– amb la mobilització de la comunitat educativa.
Revista número 505. Setembre 2024.
