Tens 0 productes a la teua cistella
No sembla que el curs escolar 2026-2027 comence amb una certa tranquil·litat, no solament perquè encara queden per negociar moltes coses que van quedar pendents al juny després de la històrica vaga educativa. Per si no hi havia prou camps oberts, ara revola com eclipsi que persegueix tapar el Sol i la llibertat educativa eixa mena de policia ideològica que la dreta extrema s’ha tret de la txistera i que el Partit Popular se l’ha tragada sencereta, deixant això de la llibertat de càtedra per a un altre moment. Calentet s’iniciarà el setembre educatiu, i no sols per les temperatures, que també.
El curs de la vida política també bé bonic i amb altes temperatures. Eleccions locals, autonòmiques i llistes electorals per totes bandes, amb els traumes que sempre originen aquestes llistes. Abans d’acabar el curs acadèmic, ja se sabran els resultats i quin camí ha elegit la ciutadania.
El més important per a saber què passarà és tindre clar què oblidarà i què recordarà la societat valenciana. La dana ja farà més de dos anys, camí del tercer any. Serà capaç la ciutadania d’oblidar el que va passar i com van actuar cadascun dels personatges que tenien responsabilitats aquell dia? S’oblidarà i pesarà més aquesta dinàmica conservadora i ultraconservadora que sembla que marca la realitat? Podran els familiars de les víctimes i la resta dels partits polítics fer recordar totes les coses que van passar i els morts que es podrien haver evitat? Continuarà Mazón en les llistes electorals o ja li hauran preparat una canongia perquè el senyor puga continuar cobrant cada mes, a més de tots els privilegis com a expresident de la Generalitat?
Vox no va tindre cap problema a confeccionar les llistes electorals i el seu programa electoral; ja està Abascal per a decidir i la resta de les persones del seu partit pegaran la cabotada i ja està. El Partit Popular ho té més complicat. És clar que, com més ràpidament millor, hauran de triar qui és el seu candidat. Juanfran Pérez Llorca estaria molt content que alguna vegada, els qui manen a Madrid, li digueren ja si ha d’iniciar la carrera o ja n’ha tingut prou. Certament, el que li estan fent a aquest senyor és de jutjat de guàrdia. Una altra cosa és que Paco Camps i els seus seguidors continuen fent la cara roja als qui manen al carrer Gènova de Madrid, que de tant en tant es deixen veure per aquestes terres i continuen sense dir el nom de l’elegit. No seria descartable més d’una sorpresa i que el senyor Camps n’organitzara alguna de les bones.
L’esquerra, el bàndol de l’esquerra, sí que està encara en bajoqueta. PSPV i Compromís sembla que ho tenen mig clar, però el més important és saber si arribarà a bon port alguna llista unitària de les altres esquerres. Serà possible? No serà possible? Hi haurà més d’una tensió en Compromís? Gabriel Rufián aconseguirà alguna cosa? Podem, Esquerra Unida, Esquerra Republicana… Queda molt de treball per fer i molts egos a administrar.
Però, segurament, el més important per a imaginar un resultat és saber si la societat està anestesiada i ha oblidat el que hem viscut aquests quatre anys. Si el món de l’educació, si el món de la cultura, si tota l’Horta Sud, si totes les persones que estimen la llibertat i no els calen policies ideològics…, seran capaces de fer un colp de puny en les pròximes eleccions, siguen les que siguen, si s’hauran oblidat les coses o no aniran a votar perquè tots els polítics són igual.
Caldrà estar molt atents al pas d’aquests mesos.
Revista Saó Núm.527, pàg.7. Setembre 2026. Podeu aconseguir aquí un exemplar.