Comença la ‘festa’ municipal

Falten 365 dies per a les eleccions municipals –i també per a les autonòmiques en alguns territoris, com a casa nostra– i la maquinària dels partits ja s’ha engegat. Més posicionaments polítics als mitjans, més presència al carrer, i fins i tot un poc de nerviosisme per veure els moviments que faran els adversaris. Aquesta és la tònica que començarem a veure no sols a les grans ciutats sinó també als mitjans i xicotets municipis, on les formacions també s’hi juguen molt, perquè tot suma de cara a tenyir el mapa del seu color i governar les diputacions –eixos ens tan criticats però tan anhelats alhora per tots.

La política municipal és clau per als grans partits, que necessiten una força territorial important per tenir unes bases sòlides que els sostinguen fins i tot quan les coses no van bé, electoralment parlant.

L’exemple és Ciudadanos, que va fer un esclafit en un moment determinat amb un suport que li podria haver permés arribar al govern de l’Estat i el de la Generalitat –si els socialistes hagueren volgut pactar amb ells–, i que quan es va desunflar no tenia cap implantació territorial i va desaparéixer del mapa. Per tal que no ocórrega això, des dels aparells dels partits se sol fer una estratègia municipalista prioritzant els llocs més competitius i on més possibilitats tenen d’obtenir bons resultats.

En els darrers anys està succeint que aquesta visió estratègica es tradueix en més recursos organitzatius per als municipis. Abans tan sols ho feien uns pocs partits, i ara és la tònica habitual: des de formacions durant tota la legislatura, passant per una consultoria conjunta –i a vegades també personalitzada– amb municipis de comarques i dimensions similars, i també incrementant la presència de les cares mediàtiques dels partits a les poblacions, amb passejades, trobades amb associacions i veïnat, perquè la marca de la formació reforce la local o ajude a visibilitzar la nova candidatura.

És important recalcar això del que es fa durant la legislatura perquè se suposa que en comunicació política es recomana dur a terme la campanya permanent, amb presència constant en el municipi i aprofitant cada ocasió per a explicar a la gent el que s’està fent. Amb l’objectiu que l’electorat no crega que la maquinària s’engega a última hora interessadament, tan sols per demanar-li el vot, sinó que també tinga la percepció que després del vot, les formacions i les persones que les lideren es preocupen per ells i treballen per millorar el seu dia a dia.

Ara bé, hi ha una realitat que cal exposar, i és que en molts municipis això no és possible pels recursos disponibles. És obvi que no podem demanar el mateix a una gran ciutat que a un poble de 3.000 habitants, més que res perquè a les ciutats hi ha grans equips de comunicació i al poble de pocs habitants en molts casos és el mateix alcalde o regidor qui porta la comunicació (en paper i la digital), tant la institucional com la del partit, més la feina quotidiana. Això fa que en molts casos la comunicació partidista es deixe més a banda, que no estiga tan atesa i no s’explique tant com caldria tot allò que es va assolint al llarg de la legislatura.

Malgrat això, quan el compte enrere del cronòmetre s’activa perquè tan sols queda un any per a la contesa electoral, no hi ha distincions, no importa la mida ni els recursos dels municipis perquè tots es posen en marxa per interpel·lar la ciutadania amb els recursos de què disposen. Els partits que governen aprofiten per fer les polítiques més visibles (posar en marxa algun servei, fer alguna obra cridanera) per tal que quede enregistrat en la –curta– memòria de l’electorat, que viu en un món infosaturat. Els que són a l’oposició també comencen a eixir al carrer, a fer paradetes, porta a porta, publicacions en xarxes socials, butlletins… La festa municipal s’engega i nosaltres, els electors, estarem ben atents per decidir –si no ho tenim encara clar– en qui dipositarem la nostra confiança per als pròxims quatre anys.

 

Revista Saó Núm. 524, pàgs.42-43. Maig 2026.