La revista degana en valencià

Comerç Just: consum responsable contra la pobresa, les desigualtats i la defensa del planeta

 


Quan som conscients que vivim en un planeta prop del col·lapse ecològic i amb un sistema econòmic que genera unes societats tan desiguals, una acumulació de la riquesa desigual que continua generant pobresa i desigualtat, amb més de 1.800 milions de persones que sobreviuen en situació de pobresa i més de 700 milions en estat de pobresa extrema, és a dir, amb menys dos euros per dia, segons el mateix Banc Mundial, i que les ideologies que qüestionen i neguen la dignitat de totes les persones i els Drets Humans avancen en els nostres parlaments, no podem evitar indignar-nos i sentir vergonya de com formem part d’un món que ni desitgem ni volem…, i uns segons després preguntar-nos què podem fer perquè aquest món canvie. Com podem contribuir a lluitar contra la pobresa, les desigualtats i l’emergència climàtica des de la nostra vida quotidiana?

Moltes de les nostres necessitats bàsiques, i no tan bàsiques, les intentem satisfer comprant productes i serveis, sense adonar-nos de les conseqüències que els nostres actes de consum produeixen en el planeta i en altres persones, sobretot en les més empobrides. Transitar cap al Consum Responsable implica canviar els nostres hàbits de consum per ajustar-los a les nostres necessitats reals i triar en el mercat opcions que afavorisquen la conservació del medi ambient, la cerca col·lectiva de la justícia social i la defensa dels drets socials i laborals de totes les persones del planeta.

Aquesta transició cap al Consum Responsable cal que ens provoque preguntar-nos pels criteris que ens guien en la nostra vida quotidiana en consumir productes i serveis, per què comprem un producte i no un altre, com ha estat elaborat, on el comprem i quines conseqüències generaren. Però, sobretot, ens ha de motivar a buscar alternatives més solidàries i ecològiques a l’hora de consumir, opcions més coherents amb els nostres desitjos de transformació d’aquest sistema econòmic tan injust i desigual en què vivim.

Al nostre entorn hem avançat molt en els darrers anys en la construcció de propostes econòmiques transformadores que ens ajuden –des d’una visió global i tenint en compte les possibilitats més properes– a poder consumir de manera més coherent en el dia a dia. Ens podem trobar opcions en el marc de l’economia alternativa i solidària de guardar els nostres diners en una banca ètica com FIARE, iniciatives alternatives de distribució de productes agroecològics i de proximitat, propostes que redueixen la utilització d’envasos o la creixent oferta d’espais de venda de roba de segona mà o de productes amb certificació ecològica. També han augmentat les possibilitats de mobilitat urbana als nostres pobles i ciutats, les opcions d’energies renovables són més accessibles i fins i tot en el complicat món de les telecomunicacions podem trobar cooperatives de serveis o telèfons com el FairPhone que compleixen criteris socials i ambientals més pròxims als nostres valors que els que el mercat convencional ens ofereix. Encara que amb un ritme més tranquil que el que ens agradaria i de manera minoritària, el que anomenem economies transformadores van evolucionant i configurant un mapa de propostes cada vegada més ampli que ens faciliten com a ciutadania decidir consumir amb responsabilitat, consciència i de manera crítica.

En aquest trànsit, una de les opcions amb més trajectòria social que podem triar és l’opció de consumir productes de Comerç Just, assegurant que el nostre acte de consum genere oportunitats de desenvolupament en comunitats empobrides als països del sud, establisca relacions comercials justes i respectuoses, defenga els drets socials i laborals, la igualtat entre dones i homes, contribuïsca a l’erradicació del treball infantil i afavorisca l’accés a la salut i educació de milers de famílies que viuen en entorns empobrits.

Des de fa més de 60 anys, el moviment del Comerç Just és una eina de cooperació internacional al desenvolupament que representa una alternativa socioeconòmica transformadora des del consum responsable i la solidaritat amb les persones més empobrides del sud. L’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO) defineix el Comerç Just com «un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de les persones productores i treballadores desfavorides, especialment al Sud».

Poder optar pel Comerç Just és cada vegada més fàcil al nostre territori; en els últims anys ha augmentat la varietat de productes en alimentació (café, sucre, cacau, te…), tèxtil, decoració i regals, i les organitzacions no sols oferim punts de venda sinó també la possibilitat de comprar mitjançant botigues en línia per Internet per facilitar a qualsevol persona o entitat l’accés còmode a aquests productes solidaris de qualitat.

És possible que optar pel Comerç Just comporte un xicotet esforç que altere els nostres costums de consum. No es tracta de complicar-nos la vida innecessàriament; si ho pensem bé, ens fa conscients dels nostres criteris de consum i sobretot ens porta a contribuir a la lluita contra la pobresa i la defensa del planeta des de la nostra cistella de compra individual, familiar o de les associacions o grups en les quals realitzem el nostre voluntariat, en els nostres centres de treball o demanant a les administracions públiques processos de Compra Pública Ètica. Consumint responsablement Comerç Just podem fer real el nostre compromís solidari i contribuir a la construcció d’un món més just i equitatiu entre totes i tots.

Al País Valencià, les organitzacions Comerç Just treballem conjuntament des del grup de Comerç Just i Consum Responsable de la Coordinadora Valenciana d’ONG de Desenvolupament generant campanyes comunicatives, materials educatius, incidència política en les administracions municipals i autonòmica, i sumant esforços amb la Coordinadora Estatal de Comerç Just per a la celebració del Dia Mundial de Comerç Just cada mes de maig.

Les iniciatives de les universitats públiques en favor de la difusió del Comerç Just –especialment la Universitat de València, la UPV i la Jaume I, així com la declaració de Sagunt, Oriola, València i Castelló com a «Ciutat pel Comerç Just» per la cooperativa IDEAS– han afavorit la presència d’aquest moviment a la societat valenciana, però ens queda molt per fer en la millora de mecanismes per tal d’afavorir la Compra Pública Ètica integrant criteris socials, ètics i mediambientals en els processos de contractació de les nostres administracions públiques, tant de la Generalitat, les universitats com dels nostres ajuntaments.

Des de La Tenda de Tot el Món continuem treballant i militant més de 26 anys pel Comerç Just i l’Educació per al Desenvolupament, des del Camp de Morvedre, promocionant i difonent el Comerç Just com a ferramenta per a intervindre des de la nostra realitat en la disminució de les desigualtats entre els països del Nord i del Sud, mitjançant el consum responsable, facilitant la comercialització de productes de comerç just certificats entre la ciutadania, organitzacions socials i administracions públiques, desenvolupant activitats educatives i campanyes de comunicació per tal de, al costat de la resta d’Organitzacions de Comerç Just, aconseguir una societat més compromesa a canviar les regles i pràctiques del comerç internacional convencional i afavorir un consum més coherent i solidari.

Com ens inspira Miquel Martí i Pol…, tot està per fer i tot és possible!

 

Carles Xavier López Benedí. Equip de Coordinació de La Tenda de tot el Món. Junta de Govern de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament d’Espanya.

Revista número 504, pàgs. 26-29. Juny 2024.