Els còmics fan festa a València

A València li faltava precisament una trobada multitudinària d’esta mena que la situés al mapa de les grans cites per als amants de la cultura popular

El darrer cap de setmana del mes de febrer es va fer palès un fet que ja sospitàvem però que encara calia confirmar: que València és ciutat de còmics i que al seu sí hi poden conviure models diferents de celebrar aquesta circumstància. Parlem, com ja saben, del primer Heroes Comic Con, i hi diguem primer perquè afortunadament ja estan confirmades les dates per al 2019. Segons les dades fetes públiques per Easyfairs, l’entitat responsable, entre els tres dies que la convocatòria romangué oberta s’hi van aplegar fins a 23.000 persones, superant sembla les expectatives més optimistes.

Per començar, hem de reconèixer que, en línies generals, la historieta ja no és un mitjà de masses, o al menys no en la mateixa mesura que ho va ser fins a les darreries del segle passat. Acceptant que encara queden títols que venen desenes de milers d’exemplars  -com ara els tradicionals àlbums de Mortadelo i Astèrix o els signats pels youtubers més populars- i que fenòmens com el de la novel·la gràfica l’han ajudat a arribar a públics que no eren consumidors habituals (ací tenim a Paco Roca com a exemple evident d’allò que comentem), és evident que a l’hora d’organitzar un esdeveniment atractiu per a la gran majoria de la població, cercant tanmateix als aficionats i als que no ho són, aquest s’ha d’acompanyar d’altres reclams per a aconseguir el ressò necessari.

A València li faltava precisament una trobada multitudinària d’esta mena que la situés al mapa de les grans cites per als amants de la cultura popular. Durant massa temps es va parlar de futuribles i de possibilitats, excessivament ambicioses o directament falses. El malmès Tebeo Valencia, que fins hi tot va ser presentat al Saló del Còmic de Barcelona i que havia de celebrar-se a les darreries de 2015, o aquella tafaneria que sonà durant algunes setmanes de l’any passat sobre un suposat desembarcament a la capital valenciana de la San Diego Comic-Con, la convenció més important del sector a nivell mundial, foren els exemples més cridaners. Per tot això el projecte d’Heroes Comic Con València, agermanat amb el que Easyfairs coordina també a Madrid, va alçar moltes expectatives que finalment es feren realitat al pavelló 7 de la Fira.

Com en qualsevol balanç final, es poden subratllar els encerts i assenyalar les debilitats, que en una edició inaugural com la present no deuen ser considerades encara com a errades. En el primer capítol destacaríem que des de bon principi la direcció del certamen va tindre present les particularitats de la ciutat que els rebia. No ens referim només a la important presència d’entitats i il·lustradors locals, sinó més bé a les nombroses referències a la història i la tradició del tebeo valencià. El cartell, que al cap i a la fi és l’element visible quan es presenta o es promociona el festival, va ser encarregat a Javier Mariscal, artista amb un significatiu passat com a dibuixant d’historietes, el qual va triar com a protagonista del seu disseny al popular gat Pumby, un dels personatges més coneguts de la desapareguda Editorial Valenciana i de llurs publicacions. De la mateixa manera, les estatuetes dels premis lliurats per l’organització als millors àlbums i novel·les gràfiques prenien la forma de dit personatge i retien homenatge al seu creador, José Sanchis Grau. Entre la nòmina de guardonats, el reconeixement a la trajectòria professional va recaure precisament en Vicente Llobell Bisbal, més conegut com Sento, membre d’aquella Nova Escola Valenciana.

Per contra, en l’apartat de les millores de cara al futur, seria desitjable la presència de més llibreries especialitzades, doncs es varen trobar a faltar alguns dels comerços històrics del cap i casal. Les exposicions, per la seua banda, deurien tindre una major extensió i un emplaçament adient, amb un muntatge específic depenent de les característiques de cada mostra, per a que així no quedaren perdudes dins el maremàgnum de gent i de moviment. De fet, en aquest mateix sentit, també s’hauria d’estudiar la ubicació d’algunes de les activitats depenent de les previsions per a que les que tenien un públic més nombrós no afectaren al desenvolupament d’altres més minoritàries, com pot ser el cas de les xarrades. Discrets punts febles que no malbaraten, és clar, l’èxit de la festa.

Sigui com sigui, la presència aclaparadora de gent jove durant eixes tres jornades va resultar encoratjadora, i demostrava una vegada més que a un mateix lloc coexisteixen formules molt diverses d’apropar-se als còmics. Gaudim-ne.