Complicitat comarcal

Ara fa més de trenta anys que l’actual conseller d’Hisenda i Model Econòmic, ho era d’Administracions Públiques sota el lideratge del president Lerma. Ara fa poc més de trenta anys que es va intentar dibuixar el mapa polític del País Valencià, sense èxit. Ara fa més de trenta anys.

Aleshores, tot estava en construcció dins de l’administració pública valenciana i es vivia un clima d’eufòria col·lectiva en sentir-se part del naixement d’una manera d’entendre i de viure la vida, que entre els Broseta, Attard i Abril Martorell, ajudats pel potent buc insígnia del diari degà de la “provincia” de València, aconseguiren silenciar. Ara fa poc més de trenta anys.

Els tres esglaons administratius, han seguit creixent fins arribar als anys de la falsa crisi, de la gran mentida econòmica, del balafiament dels amics dels poderosos, de nyap econòmic que ha tapat definitivament la realitat política valenciana. D’això fa més de trenta anys.

Ara no disposem de cap caixa d’estalvi que no siga Caixa Popular i Caixa Ontinyent, com tampoc no tenim ni ràdio, ni premsa ni televisió en valencià. La vida institucional es troba allunyada de la realitat del carrer i els nostres polítics, estan més enfrascats en falcar el pacte del Botànic que en restaurar aquella il·lusió i aquella alegria que impregnava associacions, grups i entitats cíviques valencianes, ara fa vora quaranta anys.

Quan Vicent Soler era el conseller d’Administracions Públiques, es consolidà provisionalment el mapa polític valencià sobre un fons de 32 comarques que han aprofitat per posar color a uns territoris delimitats per rius i muntanyes, per afers històrics o per conveniència de proximitat.

Un any i mig després d’aquest pacte del Botànic que es troben entestats a continuar, ningú ja no se’n recorda de la necessitat de diluir fins a la desaparició, les tres diputacions, en favor de les comarques. Diuen que volen potenciar les mancomunitats, però trobe que no hi ha voluntat política perquè l’actual alcalde d’Ontinyent, el de Calp i el de Castelló de la Plana, deixen de gestionar el que s’ha convingut a definir interessadament com a “ajuntament d’ajuntaments”.

Rodríguez, Sánchez i Moliner, no seran els qui amb la seua acció, es facen el seppuku, harakiri o hara-kir, en favor de les comarques que tant diuen estimar. Aquest país nostre, sempre s’ha caracteritzat per ser moll i ben moll i segurament per això, fins que no prenguen la iniciativa altres territoris de l’Estat, ací ningú es pronunciarà ni pixarà fora galleda.

Però molta gent sap de la necessitat de descentralitzar la realitat política, econòmica, cultural assistencial i de serveis del País Valencià, a fi de fer d’aquests estaments, punts de trobada amb la ciutadania. El primer que s’ha de fer de tot plegat, és definir d’una vegada per totes les comarques valencianes i per fer-ho possible, propose desterrar les altes i les baixes, les mitjanes i les de nord o del sud, les de dins i les de fora, les de mar i les de muntanya. En aquest sentit, de les 32 comarques valencianes actuals, podem definir 16 territoris susceptibles d’acollir eixa descentralització desitjada.

Dins d’aquests territoris, s’han de potenciar les localitats que poden albergar punts de referència en tot allò que ja tenim transferit: ensenyament, sanitat, benestar social, protecció civil, joventut, cultura, esports, participació ciutadana… doncs com que resulta convenient fer-ho, fem-ho com abans millor.

El que s’ha de procurar és, dissenyar un mapa que ens aprofite per descentralitzar, però també per aglutinar i acostar serveis a la ciutadania. Fem importants un bon grapat de pobles, viles i ciutats del nostre territori, encomanant-los que acullen les delegacions territorials de les àrees sobre les que tenim competències i, d’aquesta manera, veurem con torna la il·lusió a brillar als nostres ulls i a ocupar espais de participació que tanta falta ens fa. Potser siga aquesta, una manera interessant per sortir del pou en que ens trobem clavats. Ànim i endavant!