Tens 0 productes a la teua cistella
Zequi Castellano. Periodista
En realitat, he de confessar que, des d’una perspectiva exclusivament nostrada, tant me fa el que passe o deixe de passar a nivell polític al país de ponent, d’ací a l’època de Nadal. Ho vinc a dir, perquè, des d’aquesta perspectiva que subratlle, fa anys i panys que el que allà passa, sempre acaba afectant -massa i tot- la realitat d’un meu país que pateix els desficacis des de fa més de 309 anys.
Dit això i, malgrat l’hipotètic distanciament que afirme tenir respecte de la política estatal, he de manifestar que m’ensume les raons per les quals el partit podrit –amb el seu president, president honorífic, secretaris i vocals al capdavant— han optat per les dates que han optat, per insistir amb la cerimònia de la confusió.
Estic en disposició de desvetllar el perquè de tot plegat i, com que no tinc cap vergonya a fer-ho, afirme amb rotunditat que la presidenta trià el 30 d’agost a instància de Mariano, per començar el Ball de la Civada, perquè justament en aquest data se celebra la diada internacional dels desapareguts i des del primer moment que ell –màxim desaparegut durant la breu legislatura passada— va pensar que no podia deixar de tenir-ho en compte.
Però a més d’això, catòlics emblanquinats com són a una bona part del partit podrit, s’ha de dir que el 30 d’agost, el santoral celebra Íngrid, un descendent del rei suec Knut Lange, que fundà el convent de Skäningue. En la mitologia germànica aquest nom es deriva del déu de la fertilitat. Cap comentari al respecte: qui coneix Mariano, sap de les seues virtuts.
Al dia següent, i una vegada conegut el discurs que, de segur sabrà bastir amb bona cosa de garlandes i afalacs cap a qui li ha fet promeses, se celebra la diada internacional de la solidaritat, data per la qual rebrà –per solidaritat– el “NO” unànime dels representants de la cambra dels comuns i l’obligarà a insistir trenta hores més tard.
De res li aprofitarà que el 31 d’agost vinga marcat amb el nom de sant Raimon. Ni els catalans més conservadors li faran costat, mentre no accepte el que molta gent sap i coneix des que va estudiar batxillerat: que l’Estat on pretén governar, és la suma de nacionalitats i països històrics, anorreats per l’arrogància fatxenda dels conqueridors, mitjançant l’aplicació dels decrets de conquesta.
Un parèntesi obligat, portarà Mariano a demanar l’opinió de la cambra, el dia de santa Raquel, un nom hebreu que significa “ovella” i que des de fa uns tres mil anys que s’usa dins la cultura occidental. Ella va ser la segona esposa de Jacob, personatge aquest, que va patir amor a primera vista, però amb qui no es va casar degut a un engany del cap de família d’aquesta.
El paral·lelisme observat pel sanedrí del partit podrit resulta més que evident i, és per això que la presidenta, no va tenir cap dubte a significar aquesta data com la definitiva per poder obtenir l’aquiescència de l’hemicicle, sense acabar de llegir la història en què se sap que, Jacob, va haver de treballar set anys debades per gaudir del seu primer amor. No; novament “NO”, tornarà a ser el resultat final, segons tots els indicis.
Doncs bé, durant aquests set anys (passats a coordenades actuals, dos mesos) s’obrirà un temps d’obligat diàleg entre els 180 representants de la cambra baixa que li han propinat la negativa i han portat el candidat a fer el ridícul, malgrat que li haja tocat representar el conjunt de l’Estat davant la cimera dels poderosos.
Finalment, i en cas que els comuns dissidents no hagen obtingut cap resultat positiu, ens abocaran a unes terceres eleccions, no sense abans reformar el calendari electoral que ens permeta emetre els sufragis el 18 de desembre, Dia Internacional del migrant i on el santoral marca com a santa Esperança i santa Macarena. En cas d’obtenir semblants resultats, hi haurà gent que aprofitarà la diada per migrar (si més no a nivell ideològic). Doncs això: no m’importa molt el que passa a nivell polític al país del costat, però en tractar-se d’eleccions generals i si ens toca tornar a votar, “eeei Macarena, aaah!!”
