Tens 0 productes a la teua cistella
Vicent Satorres Calabuig
Una anàlisi feta sobre les dades del Cens de 2011
En el mes de juliol de 2014, la Generalitat, en el Portal estadístic, va fer pública l’anàlisi dels resultats del Cens de 2011 de l’Institut Nacional d’Estadística. D’esta explotació ampliada vam extraure les dades corresponents al coneixement del valencià per a comparar-les amb les dades dels censos anteriors.
Les preguntes que es formulen en el cens des de 1991 relacionades amb la llengua les podem distribuir en sis grups de respostes:
- No entén el valencià
- Només l’entén
- Només l’entén i el llig
- El sap parlar
- El sap parlar i llegir
- El sap parlar, llegir i escriure
El coneixement del valencià a la Vall d’Albaida
La població de la Vall d’Albaida va créixer en la dècada 2001-2010 sobre un 8,36 %. L’any 2003, la població total de la comarca era de 82.161 habitants; l’any 2009, de 89.028, i l’any 2011 de 88.783 habitants Constatem així que la població va augmentar en l’anterior dècada, però també que comença a decréixer l’any 2011.
Comparant les dades dels censos anteriors i les del Padró de 1986 podem observar com les capacitats que van relacionades amb l’ensenyament de la llengua no han deixat de créixer des de 1986. L’efecte de la Llei d’Ús i Ensenyament en les escoles és ben patent: la tasca duta a terme pels mestres des de 1983 és ben notable, a més de les accions de col·lectius i associacions que s’han preocupat per la difusió i per l’ensenyament del valencià. Per a entendre bé l’evolució social del valencià, recomane la lectura de l’article de Xavier F. Sanjuan i Merino, «L’evolució social del valencià (1983-2005)» en el Llibre blanc de l’ús del valencià II (València, AVL, 2008). El creixement més rellevant el trobarem en la capacitat d’escriure el valencià: l’any 1986 només un 13,19 % afirmava que podia escriure en valencià; en el 2011 quasi la mitat de la població és capaç d’escriure el valencià, el 46,88 %. Pel que fa a la capacitat de lectura, l’any 1986 una tercera part de la població de la Vall es considerava capaç de llegir en valencià, i en el 2011 el percentatge era el 74,26 %.
La part negativa, però, la trobem en la capacitat de parla i en la de comprensió, sobretot en la primera: més de 10 punts negatius separen els percentatges de 1986 a 2011, uns percentatges que no han parat de decréixer a mesura que tenim noves incorporacions migratòries. Hem de tindre en compte molts factors per a entendre eixa baixada tan important que, a més, s’agreuja amb l’envelliment de la població i la baixa natalitat. L’any 1986 parlava valencià el 90,67 % de la població de la Vall d’Albaida, en el 2011 el percentatge és el 80,22 %, un 10 % menys.
No tan negativa ni tan preocupant és la variació de la capacitat d’entendre el valencià: dos punts negatius els separen del 98,28 % en el 1986 al 96,22 % del 2011, una dada que encara situa la Vall d’Albaida, afortunadament, en un percentatge alt de persones que afirmen entendre el valencià.
L’anàlisi de les dades per edats ens pot tranquil·litzar una mica, ja que els millors percentatges ens els trobarem en les edats més baixes. Fixem-nos per exemple en estes dades:
el 48,80 % de la població diu que parla, llig i escriu el valencià;
fins als 16 anys, el percentatge és del 61,96 %;
de més de 16 fins als 64 anys, el 55,51 %
i de més de 64 anys, el percentatge baixa al 10 %.
Perspectives de futur
Els canvis socials, culturals i polítics mantenen una estreta relació amb els canvis sociolingüístics. El futur no el podem conéixer ni ningú ens el pot predir, però el procés de recuperació o de normalització del valencià ha anat fins ara lligat a la modernització, a la democratització, al progrés i a la cohesió social, i així ha de continuar. El futur passa per la incorporació del valencià a les noves maneres de comunicació social, però també s’ha de mostrar com una llengua de referència en molts altres àmbits, públics i privats. Els canvis socials encara no han deixat d’afectar la societat valenciana i la seua estructura, i el valencià no ha de servir de motiu de conflicte ni d’enfrontament entre col·lectius.
Una anàlisi més detallada de la població per grups quinquennals ens permet ser optimistes pel que fa a la comprensió del valencià, ja que són les edats més baixes les que sempre representen punts positius quan les comparem amb les dades del padró de 1986 i dels censos de 1991, 2001 i 2011. De 1986 a 2011, en el grup de 5-9 anys trobem una variació de més del 20 % de variació absoluta positiva, variació que va baixant lleugerament fins arribar al grup de 65 anys o més que representa la primera variació relativa negativa de -0,10 %.
Respecte a la capacitat de parla, el grup amb una major variació positiva relativa és el grup d’edat de 10-14 anys, amb una variació de 32,32 %. Les primeres variacions negatives les començarem a trobar en el grup de 40-44 anys (nascuts en els anys 1971-1975 i d’escolarització bàsica en els anys 1975-1994). La variació relativa en el grup anterior és del -6,72 %, i continua creixent en els grups posteriors fins arribar al grup de 65 anys o més, on la variació és la més alta negativament, el -16,10 %.
Ni en la capacitat de llegir ni en la d’escriure trobarem variacions negatives; sempre són positives, però tal vegada les més rellevants són les de la capacitat d’escriure, on la població de 10-19 anys supera ja el 50 %. Els dos grups tenen més del 53 % de variació relativa positiva comparada amb les dades de 1986. La variació també va baixant lleugerament en cada tram d’edat fins arribar al grup de 65 anys o més on la variació és del 4,92 %.
La variació en la capacitat de lectura és una mica més homogènia i va del 52,83 % del grup de 10-14 fins al 20,22 % del grup de 65 o més, així com en la capacitat d’escriure es nota molt més com a més edat menys capacitat d’escriure; pel que fa a la lectura podríem mantindre la mateixa premissa, però amb un descens menor: dels 49 punts que separen el grup de major variació (53,90 % 15-19 anys) del de menor (4,92 % 65 i més). En este cas, la variació és només de 32 punts (52,83 % 10-14 anys – 20,22 %, 65 i més).
Tot això em fa pensar que la llengua té futur, a la Vall d’Albaida i a la Comunitat Valenciana, molt més del que li podríem haver augurat fa 35 o 40 anys quan rebíem població d’altres comunitats autònomes que no s’acabaven d’integrar si no s’assentaven en poblacions molt menudes. Moltes poblacions valencianes van rebre onades importants que no s’han assimilat mai, tot i que ara almenys tenen un ús passiu de la llengua. És molt significatiu observar com les persones nascudes a l’estranger s’han integrat millor que les nascudes en altres comunitats autònomes.
Conclusió
Si les dades no ens enganyen, a la Comunitat Valenciana tenim en estos moments un potencial d’escriptors del 31 %, i a la Vall d’Albaida este potencial puja fins al 47 %. Quan dic escriptors em referisc a les persones que afirmen que són capaces d’escriure en valencià; una altra cosa és que ho facen en el dia a dia, en àmbits privats, en les comunicacions socials, en el treball, en els estudis o que siguen capaços d’utilitzar la llengua per a emocionar-nos amb l’escriptura literària o creativa.
Per primera vegada, més de la mitat de la població valenciana afirma que és capaç de llegir en valencià, el 58,35 %, i a la Vall d’Albaida esta dada és encara molt millor, el 74,26 % afirma que és capaç de llegir-lo. Les dos dades ens han de fer pensar en els usos que cal promoure sense pors, l’ús escrit i parlat del valencià, ja que la majoria de la gent és capaç d’entendre’l quan li parlem i més de la mitat pot llegir-lo.
Cal, per tant, que els usuaris no deixem d’usar-la mai, que l’ensenyem, que la transmetem, que l’escrivim i que arribem a la plena normalitat en l’ús. No hem de caure ja mai més en enfrontaments, totes les lleis democràtiques ens avalen i hem de continuar fent servir els drets lingüístics, ja que el valencià ha de lluitar amb uns altres idiomes molt potents com l’anglés o el castellà, llengües que compten amb una gran producció i amb plena normalitat en tots els àmbits. La nostra ha demostrat a bastament que és capaç de ser-ho, però no esperem un Segle d’Or amb escriptors de la talla d’Ausiàs March, encara que no ens aniria gens malament un escriptor o una escriptora que aconseguira que el traduïren a totes les altres llengües del món. Confiem que això ocórrega un dia o altre; coses més sorprenents han passat.
Article publicat al nº 413 (març de 2016), dedicat a la Vall d’Albaida. Ací pots fer-te amb un exemplar
