Confluències necessàries

21/06/2021

Cal saludar amb continguda satisfacció l’emissió de la pel·lícula Frederica Montseny, la dona que parla de Laura Mañá, estrenada simultàniament el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, en les tres televisions públiques dels territoris de parla catalana: À Punt del País Valencià, TV3 de Catalunya i IB3 de les Illes Balears. Una confluència feliç de les tres televisions autonòmiques que ja es va produir el passat divendres 2 d’octubre amb la projecció de La mort de Guillem, amb quotes molt altes d’audiència. Ara, amb Frederica Montseny, la dona que parla, s’ha repetit l’èxit d’audiència. A TV3 va representar un total de 375.000 espectadors, un índex alt amb un 16,2 %; unes bones xifres per a À Punt amb 135.000 espectadors i un 6,8 %, mentre que la televisió illenca arribava a un 3,2 %.

Frederica Montseny, la dona que parla evoca un període determinat de la vida de la primera dona ministra de l’Estat espanyol, aspecte descuidat en les remembrances de les dones lluitadores de la península Ibèrica. L’arc temporal és de deu anys, però decisius, en la llarga biografia de Frederica Montseny, que vorejà els noranta anys de vida. Opció vàlida per evitar els llargs i tediosos biopics. El fresc històric s’inicia a Fígols (el Berguedà) al gener de 1932, en la revolta dels miners que proclamà el comunisme llibertari, amb una militant Frederica Montseny lluitadora, i es clou en el judici d’extradició (els sona?) a Llemotges, en 1942, que reclamà la dictadura franquista al govern col·laboracionista de Vichy. L’extradició hauria suposat l’afusellament de Frederica, igual que passà amb el ministre Peiró i el president Companys. Entre aquestes dates, la narració es concentra en l’entrada de quatre ministres anarquistes en el govern de Largo Caballero. Tot un procés de dubtes i de renúncies en l’ideari anarquista que tant angoixaren la ministra llibertària. Són escenes rodades a València, on va residir el govern republicà en 1936-1937. Aquest segment és el més intens i complex i s’exposen els drames que van sotraguejar la República i, de pas, els anarquistes que representava Montseny: la revolució social o l’entrada al govern, la independència dels partits o la unitat d’acció, la necessitat d’un exèrcit popular o el manteniment de les columnes combatents, el control de les col·lectivitzacions o l’esforç bèl·lic…

Dues figures històriques s’interpel·len contínuament: la de Frederica Montseny, amb una convincent Màrcia Cisteró, i la de Largo Caballero, assumit amb professionalitat per Emilio Gutiérrez Caba. La directora i guionista Laura Mañá (Barcelona, 1968), autora també de les dignes pel·lícules dedicades a Clara Campoamor i Concepción Arenal, tracta de presentar-nos els diferents angles de Frederica Montseny com a ministra per posar en marxa la protecció de la infantesa, la llei d’avortament i l’ajuda als menjadors per a embarassades. Una dona pionera, valenta, de forts compromisos socials i defensora de l’alliberament de la dona.

I hem dit continguda satisfacció, al principi del text, perquè ens agradaria repetir més aquestes projeccions en els territoris que compartim una mateixa llengua i cultura. De moment, cal demanar-ne la continuïtat, perquè ens enriqueix a tothom, amplia i enforteix els llaços culturals del territori, sense esperar la inusual triple conjunció astral que es dona de tant en tants entre Júpiter, Saturn i Mercuri.