Congrés històric i literari sobre el tema «Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. XV-XVIII)»

08/10/2020

Congrés històric i literari sobre el tema «Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. XV-XVIII)»

Dones maltractades, transsexuals, sodomites, heretges, moriscos, bandolers… La descoberta i anàlisi de múltiples textos marginals dels segles XV-XVIII permetrà traure a la llum les biografies de nombrosos subjectes i col·lectius tradicionalment minoritzats o invisibilitzats pels relats del poder.

El proper dijous 15 d’octubre tindrà lloc, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, un congrés internacional online sobre el tema «Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. XV-XVIII). Textos i vides», que està dirigit pels professors Vicent Josep Escartí i Rafael Roca; i que mira d’aportar notícies personals, biogràfiques o autobiogràfiques sobre minories ètniques o religioses marginades o perseguides per la justícia. Persones que, històricament, han ocupat un lloc molt secundari en la literatura, la historiografia i la documentació administrativa.

La trobada acadèmica, que comptarà amb la participació de 63 investigadors de diferents universitats, serà accessible a través del següent enllaç:

https://biografiesmarginals.com/congressos/

És així com el projecte d’investigació Biografías marginales: violencia, sexo, género e identidad. Edición y análisis de fuentes documentales valencianas de la Época Foral (PGC2018-097011-B-I00), del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España ha organitzat –amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Dipartimento di Filologia Moderna de la Università di Napoli «Federico II», el Dipartimento di Culture e Civiltà de la Università di Verona i el Dipartimento di Lingue e Culture Moderne, de la Università «Suor Orsola Benincasa» (Nàpols)– un congrés internacional, interdisciplinar i diacrònic sobre notícies personals, biogràfiques o autobiogràfiques de personatges situats, pel motiu que siga, als marges de la història.

Es tracta de minories ètniques o religioses perseguides per la justícia, històries de dones maltractades pels hòmens, d’assetjats per delictes relacionats amb la seua condició sexual o d’individus que actuaven al marge de la llei com a forma de vida. Són, a la fi, persones etiquetades en els processos judicials, memòries, informes, confessions, cartes o epístoles, etc., i que, en alguns casos, per la informació que contenen aquells textos, es converteixen en una font riquíssima per a la construcció de la història de les mentalitats i, més encara, per a descobrir un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts o, simplement, no fan acte de presència en un altre tipus d’escrits, ni documentals, ni literaris.

La descoberta d’aquests textos marginals ens permet fer visibles als protagonistes de microhistòries que no han interessat al poder. Així, doncs, el congrés rescatarà textos que aporten valuoses dades al voltant de la vida de dones i homes anònims per a la història, però que, amb els seus comportaments o amb les circumstàncies que els van tocar viure, posseeixen, sense dubte, un interés inequívoc per a la reconstrucció dels relats de vida quotidiana del nostre passat.

Biografies invisibles, fruit del context social, econòmic i polític de la seua època, que ens permeten aproximar-nos als comportaments i passions, a les pulsions humanes –sense temor a Déu ni al diable, de vegades, per seguir els esquemes d’aquells segles– de gents que, en molts casos, vivien «sense llei ni rei» –com solien ser anomenats per la literatura de l’època. Per mitjà de l’estudi de documentació relacionada amb la violència de gènere, l’abús dels homes sobre les dones –violacions, estupres, bigàmia–; qüestions relacionades amb l’homosexualitat masculina i femenina, o la transsexualitat i altres opcions criminalitzades en aquell temps; la presència d’heretgies –en relació als moriscos o als criptojudaïzants; però no només–, les quadrilles de bandolers o els atacs dels corsaris, i un llarg etcètera de marginats i marginals, pretenem apropar-nos a la vida d’una part de la societat de l’antic règim que ara té un nou interés per descobrir pinzellades de vides sovint violentes, però que formaren part de la realitat d’aquells segles.

El congrés «Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. XV-XVIII). Textos i vides» ha sigut possible gràcies a: la col·laboració del Projecte AICO219/120 «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals (ss. XV-XVI)», de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de a Generalitat Valenciana; el Grup d’Investigació UV-INV_GIUV-172483/LLCVSOR de la Universitat de València; la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans; el Center for Catalan Studies de la University of California – Santa Barbara; l’ISIC/IVITRA; l’Internationales Institut für Iberische Studien; el Programa de Doctorat en Transferències Interculturals i Històriques en l’Europa Medieval Mediterrània (Universitat d’Alacant); i la Societat d’Historiadors de la Corona d’Aragó (HISCOAR).