Tens 0 productes a la teua cistella
Acabem d’entrar en una altra «ruleta russa» financera. Com s’ha esdevingut amb les anteriors, coneixem les seues manifestacions inicials i les causes que ens volen contar, no pas el desenvolupament ni el final. Tampoc els punts en comú amb les posteriors a la irrupció de la Revolució Industrial.
En l’àmbit de la suposició, molt em tem que la més afectada serà, com sempre, la sobreexplotada i depauperada ciutadania… Els qui l’han provocada deixaran de guanyar el sac de diners a què estan acostumats, cosa que no afectarà massa les seues despeses habituals, que, segur, no baixaran.
Actuació dels governs dels països neoliberals
Els seus responsables econòmics ens diuen el mateix que aquells que hi havia quan la crisi financera del 2008: que tot està perfectament controlat. Mentrestant, les Borses cauen en picat i la inflació no deixa de créixer. Segons ells, per culpa solament de la guerra d’Ucraïna.
El 2008, els governs neoliberals acudiren ràpidament a salvar amb els nostres diners i sacrificis aquells financers i empresaris que rebutgen qualsevol intervenció estatal en els seus comptes i frenen la defensa dels interessos de la majoria —una sanitat i una educació públiques decents, igualtat laboral, pressupostos protectors dels menys afavorits, etc.— i les eviten duent la seua riquesa a paradisos fiscals.
A l’hora de votar, la ciutadania no hauria d’oblidar que el suport que l’Estat facilita a aquests irresponsables i autocràtics neoliberals procedeix del calaix on estan els diners que nosaltres aportem mitjançant impostos. Càrregues que s’apliquen als productes de primera necessitat. Curiosament, les pujades més importants des de la pandèmia de COVID-19 han afectat productes com la llet, els ous, el pa, l’arròs, la fruita, la verdura, el pollastre, l’oli, el sucre… Mentre es mantenen intocables exquisideses com el pernil de Jabugo, les angules o els vins més cars del planeta.
La «massacre neoliberal» perpetrada pel Silicon Valley Bank (SVB)
Constitueix el primer detonant força greu de per on podrien anar el domini tecnològic i el món digital en el futur.
El ritme de creixement del món digital i la intel·ligència artificial (IA) té ja un caràcter exponencial, factor que s’ha vist reflectit en les finances.
Fa temps que es parla d’una carrera accelerada en aquest sector2. Hi participen països i empreses i, en alguns casos, amb fortes vinculacions militares, com ara la Xina.
Conseqüències de l’immens poder del sector digital
Es tracta d’una competició poc regulada que no té en compte ni les conseqüències socials ni les culturals. Així mateix, afecta molt directament l’economia —com acabem de comprovar en tots els mercats financers després de la caiguda del SVB—, la política i la geopolítica. També i dissortadament, a qualsevol estructura governamental que es base en una relació equilibrada entre l’Estat, la societat civil i el mercat per a afavorir un desenvolupament econòmic, social i institucional estable.
Tan greu pot arribar a ser la situació que, durant el confinament mundial, Nacions Unides (NU) va traure (maig del 2020) un Full de Ruta per a la Cooperació Digital3.
Un exemple clar el tenim en la lluita per dominar les tecnologies 4G i 5G entre la Xina, el Japó, els Estats Units (EUA), Corea del Sud i alguns països europeus. Fonamentalment, perquè aquesta tecnologia està molt vinculada a la ciberseguretat.
Sols el 2008 —l’any de la terrible crisi financera, la penúltima si incloem la que acaba d’aparèixer— i en l’àrea de l’OCDE4, sense comptar amb la Xina i altres països avançats, l’àmbit tecnològic guanyà 1.472 BILIONS de dòlars. El 2018, les inversions realitzades per l’OCDE en aquest sector ascendiren a 202.ooo milions de dòlars5.
Així doncs, ha esdevingut un tram fonamental dels àmbits econòmic i social.
Incidència en les nostres vides i en el medi ambient de la digitalització accelerada
Ha canviat la forma en què ens relacionem i com treballem, comprem, rebem serveis i creem i intercanviem valor5.
Els EUA i la Xina posseeixen la meitat dels centres de dades mundials, les taxes més elevades d’adopció de 5G, el 94% del finançament de les noves empreses d’IA, el 70% dels investigadors en aquest camp i el 90% de la capitalització borsària de les grans plataformes digitals.
APPLE, Microsoft, Amazon, Alphabet (Google), Facebook, Tencent i Alibaba controlen gairebé tota la cadena de dades: recopilació i serveis a l’usuari, transmissions de dades per via submarina i satèl·lits, emmagatzematge de dades i, finalment, la seua anàlisi, processament i ús mitjançant la IA.
Revolució tecnològica creixent i democràcia minvant
La primera ens ha conduït al qüestionament dels conceptes de «propietat» i «sobirania». Ara, més important que el «propietari», és qui té dret a accedir, controlar i utilitzar les dades.
La mateixa NU ha exposat la seua opinió:
“(…) la nostra informació personal està essent explotada per a controlar-nos o manipular-nos, canviar els nostres comportaments, violar els nostres drets humans i soscavar les institucions democràtiques (…)”.
“(…) les empreses de xarxes socials es beneficien d’algoritmes que prioritzen l’addicció, la indignació i l’ansietat a costa de la seguretat pública (…)”6.
Podríem, doncs, començar a preguntar-nos si la ja de per si malbaratada democràcia des de gairebé sempre no ja ho està encara més gràcies a aquesta tecnologia.
No podem obviar que compta amb «vigilants experts»: aquestes càmeres de vigilància ja implantades a nivell mundial i que superen els 700 milions pertot arreu.
Quina normativa «democràtica» s’hi ha elaborat?
El «rànquing controlador» se l’enduen la Xina —molt per davant de la resta— i els EUA, amb una càmera per cada sis o set habitants. Bastants menys que Rússia, el Regne Unit i Alemanya.
Altres efectes molt perniciosos derivats de les capacitats cibernètiques són el control social i la manipulació informativa. D’acord amb dades del 2020 facilitades pel Belfer National Cyber Power Index7, els poders cibernètics més complets eren: EUA (50,2 punts), la Xina (41,4), el Regne Unit (35,5), Rússia (28,3), Països Baixos (24,1), França (23,4), Alemanya (22,4), el Canadà (21,5), el Japó (28,3) i Austràlia (20).
Allò de més preocupant per a la seguretat dels països és que depèn cada cop més de la protecció del ciberespai, sobretot perquè hi ha règims autoritaris o poc democràtics que la utilitzen de forma massiva.
Influència del sector digital en l’economia mundial
Després del col·lapse del SVB, hem constatat que l’economia basada en allò digital potencia una sobrecapitalizació artificial i exagerada de moltes empreses, amb risc de crear una «bombolla» financera, ja que tot el que puja pot acabar baixant. A més a més, la banca ja no és l’única propietària de les finances, perquè, en el mercat dels serveis financers, han entrat més jugadors.
Per altra banda, les últimes tendències del capitalisme incloses en aquest sector ens encoratgen, mitjançant la publicitat i el consum, a la dilapidació.
La mateixa OCDE ja ens advertia que la disrupció digital que provoquen les big techs en els mercats financers podia col·lapsar l’economia, en usar les dades dels clients combinades amb l’aplicació de tecnologia digital i IA8. És el que acaba d’ocórrer.
Deslocalització i «des-deslocalització»
Durant la pandèmia de COVID-19, vam descobrir que depenem de la producció de semiconductors —essencials per a aquesta tecnologia— i que està en mans de països asiàtics. En efecte, el sector facturà el 2021 més de mig BILIÓ de dòlars. Recordar, a més, que les dues empreses que dominen el mercat són Intel (EUA) i Samsung (coreana).
En conseqüència, després de la pandèmia, han començat a fabricar-se novament els productes en el país d’origen de les empreses propietàries. Si aquesta tendència s’aferma, molts països «emergents» patiran dures conseqüències, ja que viuen de la deslocalització, predominant fins ara.
Inversió en Investigació i Desenvolupament (I + D)
El domini tecnològic depèn d’aquesta inversió. En la majoria dels casos, en mans privades. També en aquest sector destaca un reduït grup de països.
Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya i el Japó van poder centrar-se en I+D per a productes industrials d’alta gamma, perquè les seues aspiracions en l’àrea militar quedaren seriosament limitades.
En l’actualitat, els països que més inversions dediquen a I+D són: Israel (4,94% del PIB), Corea del Sud (4,53%), Suïssa (3,33%), el Japó (3,27%), Àustria (3,21%), Alemanya (3,13%) i Dinamarca (3,03%).
S’ha constatat una relació clara entre la inversió en I + D i el creixement econòmic del país, sempre que no estiga concentrat en la indústria militar.
Les darreres tendències marquen un gran descens en Rússia, un estancament en l’Índia i un enorme augment en la Xina i el Japó.
La major part del I+D de les grans economies depèn del sector empresarial. Sols els governs de Rússia i l’Índia s’hi interessaven.
És important destacar que són els interessos privats els que determinen a quins sectors donen prioritat quant a I + D. També que la més important en I+D comporta un augment de la producció de manufactures d’alta tecnologia: electrònica, aeroespacial, farmacèutica o informàtica.
En aquest sentit, Rússia té poc de pes, els EUA l’estan perdent i ja el supera Alemanya, la Xina l’ha duplicat, l’Índia hi té un rol secundari i l’avanç és també important en Corea del Sud, Singapur i Malàisia.
En els EUA, I+D es concentra en comunicacions, informàtica i farmacèutiques; en el Regne Unit i França, en activitats professionals i científiques; en Alemanya i Corea del Sud, en indústria automobilística; i en el Japó, en automobilística i informàtica.
Quant al personal dedicat a I+D, el Japó i Alemanya tenen les taxes més elevades, l’increment en la Xina és important i l’augment en Europa és ja superior al dels EUA i no trigarà a superar-lo.
Quant al nombre de patentes lligades a I+D, n’hi havia 15,9 milions el 2020. 3,3 milions correspondrien als EUA, 3,1 milions a la Xina, 2 milions al Japó, 1,1 milions a Corea del Sud i 0,8 milions a Alemanya.
El pes de la I+D militar
La investigació militar sempre ha tingut un pes molt important.
Els EUA son el país que més recursos li ha destinat, la major part a càrrec del Departament de Defensa: un 81,2%. Corea del Sud seria el segon país. Rússia destinaria un 9,5% i res no en sabem de la Xina…
1 Aquest article ha pres part de la informació del llibre de Vicenç Fisas, Hegemonías, Bloques y Potencias en el siglo XXI. El orden mundial tras la guerra de Ucrania. Editorial Catarata.
2 Els números d’abril i maig de Le Monde Diplomatique en español porten articles força interessants relacionats amb la IA i els qui en tenen el poder.
3 https://undocs.org/es/A/74/821.
4 Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.
5 OCDE. OECD Digital Economy Outlook 2020, novembre del 2020.
