Tens 0 productes a la teua cistella
La gran potència econòmica, política i militar que ja és la Xina post-maoista té com a objectiu exterior potenciar-ne l’expansió mitjançant l’ampliació d’inversions i la reconstrucció de països que han patit conflictes armats.
Inversions a l’Àfrica1
Hi són enormes.
La China Africa Research Initiative at Johns Hopkins University School of Advanced International Studies —a partir del 2021, gestionada pel Boston University Global Development Policy Center2— hi ha presentat xifres impressionants.
Entre el 2000 i el 2019, SAIS-CARI va comprovar que els financers xinesos havien signat 1.141 préstecs per valor de 153.000 milions de dòlars amb els Governs africans. Es tractaria d’una tercera part de l’Ajut Oficial al Desenvolupament de tots els països del Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD) a Àfrica en el susdit període. Aquells préstecs eren totalment confidencials quant a signatures i garanties de devolució.
La major part dels préstecs foren per a infraestructures: 30% transports, 25% energia i 12% mineria. A canvi, la Xina se n’assegurava el petroli, el coure i altres minerals. Angola va ser el país més beneficiat —28% d’inversions—, seguit d’Etiòpia, Zàmbia i Kènia.
Tot i això, des del 2019, la Xina ja no concedeix crèdits a països que podrien esdevenir insolvents. També ha promès ser-hi més transparent.
Dades d’AidData3/4
Les seves fonts —que va treballar amb dades molt precises— van constatar que, entre el 2000 i el 2017, el Govern xinès havia concedit préstecs a 24 països amb ingressos baixos i mitjans. El 47% li correspondrien a l’Àfrica, on va estudiar 13.247 projectes en 165 països per un import de 843.000 milions de dòlars.
D’acord amb les evidències, la Xina s’ha centrat en el deute extern i no tant en el desenvolupament, perquè el seu objectiu prioritari és dominar els mercats financers mundials. Encara que també li interessen els megaprojectes.
El 70% dels seus crèdits procedeix d’entitats públiques xineses i els ha aplicat en 42 països que superen el 10% del PIB. Ara mateix, el deute global envers la Xina és de 385.000 milions de dòlars.
Tanmateix, més de la tercera part dels préstecs vinculats a la IFR5 han arribat a governants corruptes de països receptors. En alguns casos, fins i tot, s’aixecaren protestes per part dels beneficiaris legals…
Si comparem la Xina amb els Estats Units (EUA), del 2000 al 2012, hi invertien quantitats semblants: 32.000 milions la primera i 34.000 milions la segona. No obstant això, del 2013 al 2017 —primers anys de la IFR—, el finançament xinès a l’estranger es va expandir espectacularment i hi gastà 85.400 milions; els EUA, 37.000.
Entre el 2000 i el 2017, el finançament xinès a l’exterior va seguir diverses vies: un 12% a través de l’AOD i un 81% a través de préstecs semiconcessionals y no concessionals i crèdits a l’exportació, menys “generosos” que els de l’AOD.
Inversions xineses a la resta del Planeta i clàusules de confidencialitat
A l’Àsia, va invertir-ne un 29%, a l’Amèrica Llatina un 23% i a Europa un 18%, mentre que a l’Àfrica n’havia estat un 25%.
Entre el 2000 i el 2017, la Xina va superar els EUA com a inversor, va duplicar el Japó i Alemanya i quintuplicar França i Regne Unit. A més a més, dels 1,4 bilions de finançament total, Veneçuela i Rússia se’n van endur la quarta part del total.
Els deu projectes amb un finançament entre 7.000 i 32.000 milions de dòlars es destinaren a Rússia (4), Veneçuela (3) i Kazakhstan, Brasil i Angola (1). Els de Veneçuela es destinaren a un fons de desenvolupament del Govern i la resta a projectes petrolífers. Els 23.000 milions de dòlars destinats a Kazakhstan i Turkmenistan van ser per a oleoductes de gas.
Entre el 2000 i el 2020, els cent contractes de deute més importants entre entitats estatals xineses i 24 Governs estrangers s’endugueren 36.600 milions de dòlars. Des del 2014, s’han signat més de 2.000 acords amb països “en desenvolupament” i tots ells tenen una clàusula de confidencialitat.
Trets geopolítics més destacats de la posició xinesa
En octubre del 2021, la Xina va plantejar tan clarament la seua posició davant l’Assemblea General de Nacions Unides (UN) que sabem amb exactitud què vol, com s’hi veu a ella mateixa i com vol ésser vista. Els més assenyalats hi son:
- Sols ha d’haver un sistema internacional centrat en UN i un conjunt de normes, les bàsiques de les relacions internacionals amb el suport de la Carta de la UN.
- S’oposa a l’unilateralisme, el proteccionisme i les intimidacions i rebutja el pseudomultilateralisme, perquè es basa en polítiques grupals i de petits cercles.
- Vol ser la constructora de la pau mundial mitjançant el desenvolupament pacífic no hegemònic, l’expansió o les esferes d’influència. Per aconseguir-ho, s’ha compromès a desenvolupar l’amistat i la cooperació amb tots els països d’acord amb els Cinc Principis de la Coexistència Pacífica.
- Es considera situada en una posició objectiva i justa, que busca la resolució de les diferències mitjançant el diàleg i la consulta, i el principi de no ingerència en els assumptes interns dels altres. Conseqüentment, s’oposa amb fermesa a l’amenaça deliberada o a l’ús de la força en els assumptes internacionals.
- Pressiona els Estats posseïdors d’armament nuclear a fi que accepten que “una guerra nuclear no es pot guanyar i mai no s’hauria de lliurar”. Suposaria que els que tenen els majors arsenals nuclears es desarmaren i es retallaren de manera verificable, irreversible i jurídica per aconseguir un desarmament nuclear complet.
- Ha iniciat amb altres membres de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS) el Codi Internacional de Conducta per a la Seguretat de la Informació, primer document sistemàtic mundial sobre conducta internacional al ciberespai.
- El president Xi Jinping va presentar el 2013 la BRI (Iniciativa de la Franja I la Ruta). Segueix el principi de consulta externa, contribució conjunta i beneficis compartits, la filosofia de cooperació oberta, verda i neta, i un enfocament sostenible centrat en les persones i d’alt nivell. L’objectiu de la BRI és promoure la política, la infraestructura, el comerç, la connectivitat financera i de poble a poble, i contribuir amb la saviesa i les solucions de la Xina a un millor sistema de governança global, un major desenvolupament arreu del món i la construcció d’una comunitat amb un futur compartit per la humanitat.
- Explorarà la construcció conjunta d’una Ruta de la Seda de la Salut6, una Ruta de la Seda Verda7, una Ruta de la Seda Digital8 i una Ruta de la Seda de la Innovació enfocant-se en àrees prioritàries: superació de la COVID-19, pobresa, desenvolupament i canvi climàtic. Així mateix, treballarà per un futur brillant de cooperació en benefici mutu.
- Ha elaborat múltiples normes sobre l’espai ultraterrestre, inclosa la prevenció d’una cursa armamentista, el desenvolupament de la utilització dels recursos espacials i la sostenibilitat a llarg termini.
- Adopta una filosofia de drets humans centrada en el poble. Considera que el dret a la subsistència i al desenvolupament en son els bàsics i adopta mesures per promoure’n els econòmics, polítics, socials, culturals i ambientals de totes les persones, tot esforçant-se per defensar l’equitat social i la justícia i promoure el desenvolupament humà integral.
Comunicats oficials
A començaments del 2022, el ministre de Relacions Exteriors Wang Yi es va defendre de les crítiques envers la Xina que l’acusaven de no garantir els drets humans individuals i va lloar el nou pensament sobre la diplomàcia del president del país. També va informar d’una cooperació pràctica i integral entre la Xina i Rússia amb un seguit d’objectius: aconseguir l’estabilitat global; establir “tres línies roges” i presentar “dos llistats de preocupacions clau” instant els EUA a no desafiar el camí i el sistema de la Xina ni obstruir el seu desenvolupament o infringir la seua sobirania i integritat territorial; emetre severes advertències i prendre contramesures contundents per dissuadir les forces separatistes de Taiwan, ja que la tendència general és la reunificació i el Govern xinès s’hi oposarà a l’existència de “dues Xines”; finalment, esforçar-se en la tornada al camí correcte quant a les relacions entre la Xina i els EUA, per la qual cosa caldrà que exploren conjuntament —pel bé de les persones i del planeta— la coexistència pacífica dels diferents sistemes, cultures i etapes de desenvolupament de tots dos països.
Per altra banda, el 17 de gener del 2022, va haver-hi en la Sessió Virtual del Fons Econòmic Mundial un discurs del president Xi Jinping. Hi va reiterar els conceptes ja indicats amunt i en va subratllar els clau: multilateralisme, desarmament, focalització en les persones, UN, cooperació, innovació, Agenda 20230, beneficis compartits i connectivitat. Així mateix, es va oposar als jocs de suma zero, blocs, guerra freda, proteccionisme i hegemonies.
Son reals els objectius proposats per l’Estat xinès?
Dissortadament, hi ha contradiccions entre els objectius exposats i la realitat coneguda en alguns aspectes fonamentals.
La primera és presentar-se com a defensors dels drets humans quan el seu règim polític està mancat de llibertats individuals i on no es toleren pràctiques religioses com la de l’Islam.
La segona és defensar la cooperació quan es prioritza l’expropiació i el control d’un bon grapat de països.
La tercera és realçar UN sense haver signat ni ratificat algunes de les seues eines més importants.
La quarta, criticar les polítiques hegemòniques alhora que ha esdevingut l’Estat més hegemònic del planeta.
I, finalment, la cinquena, defendre una política verda totalment inoperant en els territoris que controla.
1 Es tracta de dades facilitades pel SAIS i el CARI: http://www.sais-cari.org
3 Del College of William and Mary.
5 Iniciativa de la Franja i la Ruta.
6 El 2017, la OMS proposà una aliança estratègica amb la Xina per a assistir a països vulnerables situats al llarg de la BRI.
7 A principis del 2018, l’Acadèmia de Ciències de la Xina inicià el projecte d’investigació ambiental de la BRI. Avalua els recursos i assumptes ambientals en països i regions clau.
8 El 2015 presentà una iniciativa centrada en la construcció de infraestructura digital i de telecomunicacions.
9 El present article s’ha pres la informació fonamental de Vicenç Fisas: Hegemonías, bloques y potencias en el siglo XXI. Editorial Los libros de la Catarata.
