Consolidar relacions més consistents i menys líquides

06/11/2020

Aprofitant aquest temps de pandèmia per reflexionar sobre el nostre voltant, no podem tancar els ulls al fet que, durant les últimes dècades, el nostre País ha  estat massa conegut per la manera insostenible i insana d’ocupar l’espai. Aquesta ocupació, no sols es va fer  en el sector residencial, sinó també en polígons industrials i en previsió de sòl pel sistema de PAIS, que –en la majoria de casos– resten totalment oblidats en molts pobles, viles i ciutats valencians.

Aquesta pandèmia ens ha de fer recular en l’aplicacio de les polítiques neoliberals a l’urbanisme i la planficació territorial, perquè aquest sistema ha generat un bucle de fragmentació social i deteriore ecològic sense precedents i és per això que quan plou sense trellat sobre les nostres comarques, sempre plou sobre mullat i, l’aigua caiguda, provoca desconcert entre aquelles pesones que disposen d’habitatges als vessants de les muntanyes, vorra barrancs, rius o rierols i fins i tot, vora mar, al costat de les desembocadures.

Sempre ens queixem d’aquestes coses quan plou de manera desordena, però no tenim en compte que els accidents goegràfics, les rutes de l’aigua i les escorrenties, ocupen el territori abans que la raça humana intentara domesticar els elements i és per això que l’urbanisme ha d’estar al servei de la societat i no a l’inrrevés i, menys encara, si la planificació ha estat feta per afavorir interessos privats.

Som un col·lectiu difícil, dins de les espècies existents al planeta i ho posa de manifest eixos grups negacionistes d’arreu d’Europa  que han protagonitzat forts aldarulls a les pirncipals capitals del continent, per no poder pair les mesures de confinament dictades pels respectius governs. Ja se sap que mentre siga “l’Oratge”, el programa més vist a la nostra televisió autonòmica i, la programació en general a la dieta mediàtica valenciana, es fonamente sobre folklorades, misses, esports autòctons i futbol, el nivell intel·lectual de la ciutadania d’aquest País, trigarà bastant en alçar el vol.

Vivim en pandèmia i hem de ser conscients que, contra aquest virus, no hi ha més solució que la investigació científica i una major dotació de la sanitat pública. La resta, no són més que “bufes de pato”. La pandèmia està mostrant el millor i el pitjor de la condicio humana i mentre hi ha grups negacionistes que, esperonats per la ultradreta, intenten plantar cara a les mesures de confinament i, ho fan de manera salvatge, hi ha d’altres sectors socials que es fan virals a les xarxes per la part contrària: per la solidaritat, el seny i l’empatia.

Ens hem de situar sempre del costat de la defensa de la salut pública i del territori. Esta pandèmia ens demana que ens replantegem l’urbanisme, la planificació territorial i l’ecològica. No estaria malament insistir en el concepte del “decreixement” i cerquem alternatives per desurbanitzar i revertir ciutats, per satisfer el bé comú i les necessitats de la població com l’habitatge, l’aigua, un aire net, el treball, l’energia, aliments saludables i unes relacions més consistents i menys líquides.