La revista degana en valencià

Contra les banderes

25/09/2020

La bandera és per a molta gent, massa en la meua opinió, un símbol, un orgull de pertinença a una nació quan això només és producte de la casualitat. Ningú escull on nàixer, llevat com diu l’acudit, que sigues de Bilbao que pots nàixer on et done la gana. Haig de dir que no m’agraden les banderes, cap. Per a mi no són més que un tros de tela; però si he de ser sincer, sobretot, és l’espanyola la que em provoca un rebuig quan no irritació atès que en la majoria d’ocasions és enarborada de manera agressiva i excloent contra els que no som d’ells, com afirmava Joan Fuster quan va dir «Vull un país sense himnes, banderes ni visques». La pandèmia actual ens ha dut moltes coses, i quasi totes greus per a la salut, la cohesió social i l’economia. Per a la dels més desafavorits com sempre. Altres calamitoses derivades sobrevingudes han estat l’ostentació quasi obscena en mascaretes, especialment fastigoses com les de Santiago Abascal i Macarena Olona, la qual sembla feta d’un retall de calçotet de guàrdia civil i els actes  oficials i no tan oficials sota abundants banderes que no solucions per part del nacionalisme espanyol.  Totes dues exhibicions d’una petulància impúdica i patetisme ratllant l’espectacle d’allò més grotesc. L’acte escenificat aquest dilluns en la Puerta del Sol de Madrid protagonitzat pel president del «gobierno» Pedro Sánchez i la presidenta de la Comunitat de Madrid, l’ínclita Isabel Díaz Ayuso, escortats-camuflats per vint-i-quatre banderes -24!!!- ho deixa ben palès.

Això no ho superen ni Kim Jong-un i Donald Trump en la cimera-cerimònia a Pyongyang del llançament d’un míssil terra-aire-terra amb resultats devastadors. Els míssils, les banderes i els pentinats.

La bandera, a més, quasi sempre va associada al patriotisme, un altre concepte que hauríem d’erradicar de la vida i política. L’escriptor anglès Samuel Johnson ja ho va dir al segle XVIII: «El patriotisme és l’últim refugi dels canalles», i ho va deixar reflectit en imatges Stanley Kubrick en boca de Kirk Douglas en el magnífic al·legat antibèl·lic «Senders de glòria» quan li retreu a un general que envie als soldats a una mort segura en nom de la «Pàtria».

Senders de glòria (Paths of glory) 1957, Stanley Kubrick

En resum que La bandera, la mascareta-bandera, la pàtria, el «Viva España», els contertulians de les TV’s espanyoles, la marca Hacendado, l’«Arena España» de Juan Roig, les «rancheras» de Bertín Osborne i la cabra de la Legió ja formen part del meu imaginari més esgarrifós i terrible. Tot i això m’ho prenc amb tot el sentit de l’humor que puc.

I sense haver nascut a Bilbao!

Xavier Rudd & The United Nations / Flag

Aquesta bandera blanca en senyal de pau si què és digna d’onejar

I per a acabar, un poema de Miquel Martí i Pol que ve al pèl:

Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat;

la bandera que fa quatre l’he desada en un calaix.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top