Nit eixordadora i devastadora
Es feu el silenci, ple dolor, mort, crits, ràbia, impotència, por, fang….
En la destrucció va germinar l’Esperança
En la veu de la veïna, la seua mà de subjecció i el seu aixopluc proper
En l’Escombra humil netejant incansable
Escombra que mouen mans generoses
En les Pales que recullen les nostres destrosses,
plenes dels nostres records trencats
Mai tantes botes van caminar juntes sense preguntar-se per la talla o el color
Varen conèixer la generació de vidre, de vidre transparent en l’amor
I on no hi havia camins ni ponts, van néixer
ponts i carreteres plenes de desbordant solidaritat
No estem sols!, ve un exèrcit darrere, és una tropa de fraternitat.
L’Esperança va nàixer, és Nadal
Bon Nadal 2025