La revista degana en valencià

Convé tenir trellat aquest Nadal i Cap d’Any

21/12/2020

Pocs dies abans de la Nit de Nadal, sembla que estem més preocupades les persones del que no podrem fer, que d’allò que aquesta situació d’alarma encara ens deixarà celebrar, si és que hi ha alguna cosa a celebrar. Perquè, quines festes hem de celebrar, mentre hi haja gent que no arribe a final de mes o, el que és pitjor encara, que no dispose d’una alimentació equilibrada o directament passe fam?

Celebrar per celebrar, sense més argument que això, sols pot portar-nos a camins de frustració, ja que aquesta societat de l’opulència, ens ha situat en aquest penya-segat del consum desbaratat, de l’aparença inútil i de massa reaccions insolidàries.

Nadal, les festes autonòmiques o locals, les falles, la fira d’abril, la Magdalena o les fogueres, els moros i cristians o les festes patronals, sols seran autèntiques, quan la societat no haja d’estar pendent de la salut, del sou o de la factura de la llum o el lloguer.

Però a més d’això, ens ho hem de prendre seriosament, ja que Alemanya, els països baixos i fins i tot França i Portugal ja li ha vist les orelles al llop de la pandèmia i, almenys la Merkel, no ha tingut cap mirament per tancar tot el que no és essencial fins al 10 de gener. Quan diguem tot, és tot: escoles, instituts, universitats, centres comercials, sales de ball fires al carrer, trobades familiars…

A l’Europa del nostre voltant li ha vist les orelles al llop i no s’han parat amb sensibleries, ni llums nadalenques, ni trobades d’empresa i res del que ha estat fabricat per aquesta societat malbaratadora, que ara es gira en contra nostra. La pandèmia aconsella relacions distants i no hem de jugar amb això. S’ha d’ajudar a baixar la pressió dels contagis i sols es fa d’aquesta manera: tancant-se enguany, per sobreviure anys vinents.

No fa molt encara que hem viscut el 72é Aniversari de la Declaració dels Drets Humans i és per això que, malgrat els núvols que enteranyinen la nostra existència, es veu amb certa esperança, un futur que s’anuncia diferent, però que obstinadament repetim sobre cànons antics.

És veritat que, en conjunt, la nostra societat ha avançat molt en drets, però s’ha de dir que al mateix temps, ens hem relaxat en “deures”. Tenim dret a la vida i a la nostra integritat física i moral. Tenim dret a la llibertat i a la seguretat. Tenim dret a la intimitat, dret a triar lloc de residència i a la lliure circulació. Tenim dret a difondre el nostre pensament i les nostres idees. És cert; tenim tots aquests drets i més encara… però convé pensar sobre el deure ciutadà de ser solidaris, empàtics, dialogants i corresponsables.

Però tornant al Nadal, s’està fent tanta polèmica sobre la celebració d’aquests dies, que ara mateix, gran part de la societat, va més marejada que un allioli. Podrem ajuntar bambolles? Els més majors aniran amb mascaretes, pantalles i ulleres de soldador i no comptarem els menors de 14 anys? Haurem de saludar veïns i veïnes únicament per Internet…?

Amb tants dies de pandèmia, hauríem d’haver copsat que es tracta d’una gran alarma sanitària i, no hauríem de protagonitzar eixes acumulacions de persones que s’han vist als centres comercials, de segons quines poblacions d’interior o fent esquí amb les pistes tancades allà on hi ha aquestes infraestructures. Trellat, trellat, trellat, si no volem veure caure com a mosques en plat de sucre enverinat, persones del nostre voltant…

Inscriu-te al nostre butlletí

Top