Convéncer els indecisos

N’hi ha que pensa que en campanya electoral s’han de fer mítings diaris per a la gent del partit, i res més allunyat de la realitat. La mobilització de la gent de partit és una feina que s’hauria d’haver fet mesos abans en període de precampanya. Als militants, afiliats o simpatitzats, fa temps que els partits els haurien de tenir engrescats i implicats al 200 %. Ara bé, una altra qüestió és la de retenir votants que havien sigut fidels i que ara dubten si votar o no una altra formació política; en aquest cas sí que tenen sentit grans accions per demostrar fortalesa i llançar missatges clau que els puguen interpel·lar.

No obstant això, la campanya valenciana no va d’això. No va de fugues de votants (en termes generals, per descomptat!), sinó de convéncer els indecisos, que principalment són els nous votants (joves, nous empadronats, abstencionistes del 2019…). Són aquestes les persones clau a les quals cal mobilitzar, seduir i aconseguir que vagen a votar. I ací rau el principal repte dels partits, ja que es tracta de l’electorat més volàtil, és a dir, que no té un vot fidel, que pensa molt el sentit del seu vot i que, per tant, aquest pot canviar d’una contesa electoral a una altra. Totes les enquestes apunten que la victòria d’un bloc o de l’altre vindrà de pocs vots.

Per això, aquest mes de maig els partits han fet grans esforços comunicatius per captar l’atenció de tothom, però també d’aquests segments concrets de població. Des de lemes cridaners, diferents i simpàtics –com per exemple «Riboluciona»– fins a elements gràfics enmig del carrer –com el dels socialistes visibilitzant com s’ha reduït el deute–, amb grans pancartes enmig de llocs estratègics –com la de Baldoví a l’Estació del Nord– o la caixa de pastilles que reparteix la candidata de Xàtiva Unida, Amor Amorós. Totes aquestes accions van directament encaminades a cridar l’atenció d’aquest segment indecís, que a casa nostra segons el CIS preelectoral és molt baix (18,5 %), quan la mitjana estatal és superior al 30 %.

No obstant això, també accions més convencionals com els grans mítings del PP amb Feijóo a la plaça de bous o del PSPV amb Sánchez al Museu de les Ciències són importants, ja que envien la imatge de fortalesa i de cavall guanyador. També és rellevant la comunicació a les xarxes i la humanització dels diversos candidats per tal que l’electorat en tinga bones percepcions. Per tant, es constata que les dinàmiques que han funcionat fins ara s’han de mantenir i que, alhora, se n’han d’incorporar de noves, més disruptives, que capten l’atenció de la gent, en un context infosaturat en què costa diferenciar-se.

Aquestes línies han estat escrites abans del 28 de maig; per tant, no sabem el resultat d’una jornada electoral trepidant i determinant. El que sí que sabem és que en aquesta campanya totes les formacions polítiques han fet els deures i han donat el millor de si mateixes, amb una aposta comunicativa de gran envergadura seguida atentament pels amants de la comunicació política de tot l’Estat. És important tenir bons equips, i en aquest sentit s’ha fet molt bona feina. Ja en veurem atentament els resultats.