Conversos marginats

Publicacions de la Universitat de València acaba de traure a la llum l’estudi titulat Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521), que és original de Jacob Mompó Navarro, i que guanyà el «Premi Joan Coromines d’Investigació Filològica, Històrica o Cultural» (2021) que convoca la benemèrita Societat Coral El Micalet. L’estudi de les persecucions contra jueus, moriscos, sodomites i d’altres minories resulta ben oportú i necessari. I, en aquest sentit, el llibre que ara presentem evidencia que els conversos mereixen un enfocament basat en les experiències vitals de personatges anònims que, en el passat, varen conformar una part significativa de la societat valenciana.

Així, el treball de Mompó –que s’inicia amb un pròleg de Vicent J. Escartí, un dels grans promotors d’aquest tipus d’investigacions, que posa en perspectiva la rellevància dels estudis centrats en la marginalitat– es divideix en dues parts: en la primera, «De l’arribada a l’expulsió. El trist camí dels jueus», s’expliquen les dificultats que tradicionalment han tingut els historiadors per a constatar el moment precís de l’arribada dels primers jueus a les nostres terres i es detalla el context en què tingué lloc l’atac massiu als calls de les principals ciutats; i com, des de Sevilla, en 1391 es propagà una onada d’intolerància religiosa que acabà amb la devastació de nombroses jueries. L’autor també explica com l’engranatge inquisitorial funcionà com una vertadera màquina de control social que procedí, amb l’excusa religiosa, a eliminar per complet la capa social dels conversos. Mentre que, en la segona, «Històries de vida. Alguns casos de conversos processats», s’aporta documentació sobre deu casos particulars. Es tracta d’una mostra que permet copsar el dia a dia, els costums, les festes… i, sobretot, el temor i la por que degué atenallar aquell grup social. En aquest sentit, cal remarcar que la documentació analitzada permet endinsar-se en la vida quotidiana dels seus protagonistes.

A l’«Epíleg» Mompó reflexiona sobre les dificultats de tot tipus que hagueren de patir els conversos; i, també, sobre la implantació del Sant Ofici. Per a acabar amb una reflexió certament interessant: «S’ha parlat molt del tractament que ha rebut la Inquisició en el conjunt d’allò que hom ha convingut a anomenar la “llegenda negra espanyola”. Probablement, la propaganda al servei dels estats als quals interessava la dita llegenda n’exagerà les xifres. Però tampoc hem de traslladar-nos a l’altre extrem i blanquejar una institució que, creada sota l’empara –i amb l’excusa– de la religió, resultà ser un instrument monàrquic implacable de repressió social».

En definitiva, ens trobem davant d’una molt destacada aportació per al coneixement dels conversos valencians. I d’una mostra més de la riquesa de la documentació generada per les institucions processals, que cal continuar treballant per tal d’aprofundir en la història de les mentalitats i en l’estudi de la marginalitat social.