Conxa Garcia: «Les dones aportem humanitat a la resolució dels problemes, som més conciliadores i comprensives»

Havíem quedat amb Conxa Garcia, l’alcaldessa de Picassent: ho teníem prop. Ens va rebre al seu despatx amb vistes a la plaça i a l’església de Sant Cristòfor, el campanar de la qual ens indicava com passaven els minuts perquè està just al costat i el so de les campanes hi estava molt present. Només entrar en matèria, es nota que Conxa està enamorada de Picassent i aprofita qualsevol moment per demostrar-ho i recordar que ella és del carrer de la Séquia i que ha jugat, i molt, pels carrers i places del seu poble. Té la mirada directa, dolça, contundent alhora. Somriu amb facilitat, però intueixes que sap el que ha aconseguit, sap on està i sap el que li agradaria aconseguir. I no perd ocasió per recordar que totes les persones que es dediquen a la política no són igual. I se li veu valenta davant els reptes.

 –Sra. Alcaldessa de Picassent, quants anys porta com a primera autoritat?

–Sóc alcaldessa de Picassent des de l’any 2003, és a dir, que porte ja 14 anys en el càrrec. Quatre legislatures en total. Les dues primeres tinguérem un govern de pacte amb el partit que hui és Compromís, i estes últimes estem governant amb majoria absoluta.

–I en les darreres eleccions va aconseguir un gran resultat electoral. Per què?

–La resposta a esta pregunta la tindria també l’electorat, els veïns i les veïnes de Picassent, que una vegada més han volgut confiar en este equip de govern. Però, pel que fa a mi com a alcaldessa, et puc dir que potser pel rigor en la nostra gestió, pel nostre esforç a l’hora de fer realitat els projectes, molts d’ells fruits d’escoltar la ciutadania i, en definitiva, per buscar sempre un major benestar i qualitat de vida per als més de 20.000 habitants que ja té Picassent.

–Governar amb majoria absoluta, és bo o no tant?

–Depén de a qui faces esta pregunta tindràs una resposta o altra. Per a mi és bo perquè, evidentment, sempre tens més oportunitat de fer realitat el projecte electoral amb el qual t’has presentat; ara bé, nosaltres sempre estem disposats a escoltar les propostes que es fan des de l’oposició, i sempre que siguen viables no tenim cap inconvenient a posar-les en el Pressupost per a portar-les a la pràctica.

–El fet de ser dona aporta un plus per poder governar? Es té més sensibilitat?

–Sempre he sigut una ferma defensora de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. De fet, a l’Ajuntament acabem d’aprovar el I Pla d’Igualtat Municipal, i mira per on! ara també acabem d’aprovar el Pla d’Igualtat de la Diputació de València. Pense que les dones a poc a poc hem anat conquerint espais de poder abans reservats només per als homes. Pense que les dones som més sensibles a les necessitats dels altres, aportem una certa dosi d’humanitat a la resolució dels problemes, som més conciliadores i comprensives. És la meua opinió.

–I si li preguntem com definiria el seu poble?

–Picassent  no és un poble gran, sinó un gran poble. És un lloc agradable per a viure que compta amb un bon grapat d’infraestructures i serveis, i que, a més, té un teixit associatiu actiu i dinàmic, amb una població amant de la cultura, les tradicions i la festa, un municipi respectuós amb el medi ambient i que, malgrat la seua evolució, continua mantenint eixa essència de poble.

–És un dels termes més grans.

–Cert, Picassent té el terme municipal més gran de la comarca de l’Horta Sud, amb 85,78 km². Eixe gran terme també ens permet tindre rutes de muntanya i un paratge protegit com el Clot de les Tortugues. Tenim moltes urbanitzacions i la major part del terme està dedicat a l’agricultura, últimament més diversificada, ja que a banda dels cítrics hi trobem també el cultiu del kiwi i del caqui.

–Com es guanyen la vida els veïns i veïnes de Picassent?

–El poble va fent-se gran. Una part de la seua població treballa fora del municipi, ja siga a València o als municipis propers. D’altres es desplacen als polígons de Picassent, on el teixit industrial es troba prou diversificat. El sector de l’agricultura, tot i el pas dels anys, continua sent importat. A Picassent la gent encara treballa la terra: tenim dos cooperatives agràries i empreses de cultius ecològics. I no es pot oblidar tampoc el comerç i els serveis locals, dels quals depén l’economia de moltes famílies del poble.

–De tot el que han aconseguit en els darrers anys, què és el que més li ha agradat?

–No et podria donar una resposta concreta, parlar d’una infraestructura concreta o activitat, però sí puc dir-te el goig que et dóna poder comprovar com el poble on nasqueres va canviant, a poc a poc, dotant-lo amb serveis, noves infraestructures i totes aquelles activitats que serveixen perquè els teus veïns i veïnes milloren la qualitat de vida. Mira, allò més reconfortant per a una alcaldessa és veure com els xicotets avanços, els xicotets detalls i, fins i tot, els més grans èxits calen en la ciutadania. Si no hi haguera una bona resposta dels veïns em sentiria frustrada, però jo veig que el benestar va creixent en la població. És com les gotes d’aigua que a poc a poc van omplint un got.

–Ha recuperat tradicions com ara el Cant de la Carxofa, el Concurs de Fanalets, la Festa del Vell i la Vella. Per què?

–Al meu parer, un poble ha d’avançar sempre cap a endavant, però tenint sempre present el seu passat. No podem construir el futur sense l’herència dels nostres avantpassats quant a costums i tradicions. És allò que ens enriqueix com a persones i com a poble. És allò que hem de defendre, conservar i transmetre a les generacions futures perquè Picassent no perda la seua idiosincràsia.

–I què li agradaria aconseguir en el que queda de període municipal?

–Ara mateix tenim diverses obres en procés que són importants per al municipi, com per exemple la zona verda de la Font de l’Omet, la continuació de les obres d’adequació de la zona verda del barranc, la remodelació de l’ermita, la urbanització de carrers, la construcció d’una pista d’skate, entre altres. Són projectes a curt termini i espere que vegen prompte la llum. I, evidentment, també tinc la meua utopia: en lloc de veure la necessitat d’augmentar la partida d’ajudes socials, haver de disminuir-la perquè això seria un símptoma de benestar en els veïns i veïnes de Picassent que pitjor ho estan passant.

–Els ajuntaments estan pagant també la crisi. Com de llarga és l’ombra del ministre Montoro?

–Des que Mariano Rajoy és president del govern i Montoro el seu ministre d’Economia, els valencians i les valencianes hem estat relegats a l’última posició en inversions per capita. I això, al veïnat de Picassent, l’afecta. Una insuficiència inversora que no parem de denunciar des de les institucions i que en els últims anys ha perdut dos terços de les inversions. Però, a més, segons la Llei d’Estabilitat Pressupostaria i Estabilitat Financera i les restriccions imposades a la reinversió del superàvit està impedint que la ciutadania dels municipis vegen millorada la seua qualitat de vida. Picassent és un poble amb els seus comptes sanejats, és per això que sense estes restriccions podríem fer més inversions.

–Deixe’ns que li preguntem per la presó: en el moment de la seua construcció va ser qüestionada. I ara?

–Pense que ara ningú la qüestiona. Es va construir i opine que en aquell moment s’hauria pogut exigir molt més. Hi ha gent que creu en la llegenda que Picassent és ric perquè té el centre penitenciari al seu terme, però això està lluny de la realitat: he de dir que de la presó no es rep cap euro en este Ajuntament, ja que està exempta de pagar qualsevol impost.

–Vosté també és diputada en la Diputació de València. Quin paper està desenvolupant?

–Sóc diputada d’Assessorament Municipal, Assistència i Defensa en Juí i Plans d’Ocupació, una àrea que em permet conéixer de més a prop la realitat dels xicotets municipis, les seues necessitats i la importància que té el fet d’ajudar-los tant pel que fa als recursos humans com amb recursos econòmics. Recursos que algunes vegades ajuden a reduir el problema del despoblament.

–El treball a la Diputació li ha donat una altra visió en la gestió municipal del seu poble?

–Sempre és important obrir el ventall d’experiències i sempre t’enriqueix com a persona, i de pas com a alcaldessa. Ho observes tot des d’una altra perspectiva i veus idees que pots aplicar al teu propi poble, però no oblidem que els pobles de la meua àrea són pobles menuts.

–Per cert, el govern de la Dipu és fruit d’un pacte de govern. Nota moltes diferències entre la seua majoria absoluta municipal i la Dipu?

–En la Diputació tot el que ix és fruit d’un pacte. I clar que hi ha diferència, el qui no la vulga veure és que es tapa els ulls.

–També li passa com a altres, que no li veuen trellat a la Diputació, però…?

–Ara que estic treballant també com a diputada és quan reivindique més que mai el paper d’esta institució, ja que la seua tasca és molt important. Sense totes les polítiques que s’impulsen des de la Diputació serien molts projectes de millora els que no es podrien portar a terme. Si la Diputació no existira, moltes inversions d’obres que tenen els pobles no podrien realitzar-se.

Mira, si la Diputació no existira hi hauria pobles menuts que als seus ajuntaments no tindrien secretaris o tècnics perquè eixos pobles són tan xicotets que si hagueren de contractar un tècnic se’ls hi aniria tot el pressupost. No duplicant serveis, les administracions –en este cas, Diputació– són importants perquè cadascuna d’elles té les seues competències, i si no hi ha ingerències, totes fan un paper lloable. Torne a dir-te que l’àrea que jo porte, si no existira, molts pobles es convertirien en fantasmes, ja que eixos serveis que presta la Diputació de recaptadora de tributs, d’assistència tècnica, d’assessorament jurídic, el poble per si mateix no els podria sostindre.

–Creu vosté que algun dia desapareixerà?

–Tal vegada desaparega, però es crearà una altra institució amb un altre nom, perquè si no els pobles menuts estan abocats a desaparéixer.

 

Entrevista publicada al nº 430 (octubre de 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar