Cooperatives agrícoles a casa nostra

Les cooperatives agroalimentàries formen part de la cultura de la Comunitat Valenciana, dibuixen el paisatge, configuren la seua gastronomia, generen ocupació i riquesa en els espais en els quals s’assenten i, d’aquesta manera, contribueixen notablement a l’economia de la regió.

Ens sembla oportú començar aquest article amb l’asseveració anterior per a col·locar cada peça en el seu lloc. Parlem de la nostra alimentació, del manteniment i la conservació de l’entorn, de l’activitat econòmica dels pobles, de treball, riquesa, turisme. Sí, també de turisme, perquè la Comunitat Valenciana agrada no sols per les seues magnífiques platges, sinó també per un paisatge acurat i una excel·lent oferta culinària basada en la riquesa productiva. I tot això és possible gràcies al concurs de les empreses cooperatives.

 

Contextualització

Podem presumir de comptar entre les nostres cooperatives agroalimentàries amb un bon nombre d’entitats associatives centenàries; empreses que van nàixer de l’adversitat, moltes d’elles en moments difícils en què era necessari unir-se per afrontar els reptes i trobar solucions als problemes que cada moment històric ha plantejat a la societat. No debades, les cooperatives naixen amb la missió de poder optimitzar l’accés als recursos, als inputs necessaris per a la producció; també per a canalitzar de manera eficient l’eixida dels productes als diferents mercats, o per a l’explotació en comú de la terra o de la maquinària agrícola.

Afortunadament, la Comunitat Valenciana compta amb un clima excel·lent, unes terres fèrtils i, generalment, també amb disponibilitat d’aigua per al regadiu dels cultius, la qual cosa permet comptar de llarg a llarg de la geografia amb una àmplia varietat de cultius que, com s’ha assenyalat, dibuixen les senyes d’identitat d’aquesta regió. Així, tenim cooperatives que treballen amb diferents productes: cítrics, una àmplia varietat de fruites i hortalisses, arròs, fruita seca, i també les que processen les olives i el raïm per a obtindre els millors olis i excel·lents vins.

Federació Cooperatives Agroalimentàries de la CV és l’entitat representativa del conjunt de cooperatives i entitats associatives del sector. Un sector format per 333 empreses, de les quals 252 (les més rellevants), el 75,67 %, estan vinculades a l’estructura representativa de Federació. En aquests termes, la Comunitat Valenciana contribueix al cooperativisme agroalimentari espanyol aportant un 10,4 % del total de cooperatives, la qual cosa li permet situar-se en quart lloc després d’Andalusia (713), Castella-la Manxa (431) i Castella i Lleó (337).

Les cooperatives agroalimentàries de la CV agrupen 174.946 persones sòcies i generen ocupació directa, estable i de qualitat per a 19.139 persones, la qual cosa representa un 15,6 % del total en l’àmbit estatal. A més, en termes econòmics cal assenyalar que la facturació agregada del conjunt de les nostres cooperatives agroalimentàries ascendeix a 2.358 milions d’euros, dels quals 1.245 M€ corresponen a la producció comercialitzada, i d’ells un 88 % a la comercialització fora del mercat nacional; de manera més concreta, el 62,9 % a la Unió Europea i el 59,9 % a la Zona Euro.

A escala estatal, també la CV ocupa el quart lloc amb un 7,8 %, seguint la pauta ja explicada per nombre de cooperatives, després d’Andalusia (38,5 %) i de les dues Castelles (8,8 % cadascuna).

La base social de les cooperatives agroalimentàries de la CV

 

Coop. 1r grau	Nre. coop.	Base social	Mitjana
Castelló	73	86.269	1.182
València	122	69.355	568
Alacant	37	19.322	522
TOTAL	232	174.946	754

 

Com s’evidencia en les dades de la taula anterior, a les comarques de Castelló és on se situen les cooperatives amb una major base social. A més, cal referir que les cooperatives agroalimentàries de la CV compten amb un 28,59 % de dones sòcies, dada que es troba en perfecta sintonia amb la mitjana estatal, que està en 28,3 %; i un 16,84 % de joves menors de 40 anys que ens permet quasi doblar la mitjana estatal situada en el 9,8 %.

 

Els sectors productius

La pluralitat del món agrícola i l’escassa dimensió de les explotacions en la CV han sigut dos factors clau perquè les cooperatives operen en diferents sectors productius, de manera que un mateix NIF empara, en diverses seccions, aquestes activitats. Així, les persones sòcies poden accedir en cada cas a la secció o seccions que necessiten.

 

Les dades representades en el gràfic anterior indiquen que, del total de cooperatives federades, el 59,52 % compta amb una secció de subministraments d’inputs (combustible, energia –en alguns casos–, fertilitzants, fitosanitaris, llavors, eines…) que dona servei no sols a la base social, sinó a l’entorn en què se situa l’establiment. El 43,65 % de les nostres cooperatives és una almàssera o té constituïda aquesta secció, i el 22,22 % en el cas del vi.

 

La vertebració empresarial del cooperativisme agroalimentari de la CV

De les 252 cooperatives federades, 232 són estructures de primer grau i 20 ho són de segon grau, és a dir, els seus socis són entitats associatives de primer grau.

D’aquesta vintena de cooperatives agroalimentàries de segon grau cal assenyalar que hi ha 6 a Castelló, 11 a València i 3 a Alacant. També convé destacar el pes d’Anecoop, que, amb 73 cooperatives sòcies, és la principal empresa exportadora d’Espanya de fruites i hortalisses en fresc. Així mateix, en el sector de subministraments d’inputs, és rellevant la dimensió i el gran paper de Coarval amb 114 cooperatives sòcies, i Intercoop Comercial Agropecuària amb 66 sòcies.

Aquesta vertebració empresarial es replica en districtes sectors: Fruitsecs en el sector de fruita seca, amb 30; Copsemar està formada per 23 cooperatives del sector de l’arròs que s’uneixen per a produir les llavors d’aquest emblemàtic cultiu de la CV; en el sector del vi, Coviñas amb 10 sòcies a la zona d’Utiel-Requena, i Bocopa a Alacant amb 5 cooperatives; 25 cooperatives productores d’oliva formen l’almàssera Molino Motrotón, 16 l’envasadora Serra d’Espadà, i 23 Gestrevin, una gestora per als residus vínics.

 

Facturació

Com ja s’ha indicat, les cooperatives agroalimentàries de la CV operen en diversos sectors productius. En el gràfic següent es mostren les dades percentuals de la facturació en els diferents sectors: el 57,20 % de la facturació correspon al sector hortofructícola, en el qual destaquen els cítrics com a motor amb un 24,45 %.

El subministrament dels inputs necessaris per a la producció és, després de l’hortofructícola, el segon sector per facturació, amb un 17,4 % del total, encara que per nombre de cooperatives és el primer amb 150 entitats actives, seguit per l’oli d’oliva amb 110 cooperatives sòcies com ja hem comentat.

Hi ha una altra dada que ha de ser tinguda en compte en relació a la dimensió empresarial de les cooperatives agroalimentàries de la CV que obeeix al minifundi característic de l’activitat agrària a la regió, de tal manera que el 85,32 % del total de les cooperatives és responsable del 22,8 % de la facturació, mentre que només 7 cooperatives que facturen més de 50 M€ representen el 43,28 %.

 

 

Les cooperatives agroalimentàries més enllà de les dades

Més enllà de les dades, cal tindre molt en compte que les cooperatives són empreses d’economia social, en les quals «les persones són un actiu que va més enllà del compte de resultats». En molts dels nostres pobles, la cooperativa és la principal empresa, si no l’única; és l’entitat que genera ocupació i dinamitza l’economia, un referent en el seu entorn que marca tendència. També la que presta tot tipus de serveis a la seua base social i a les persones de l’entorn en què s’incardina.

Posem-ne alguns exemples:

• La secció de subministraments disposa d’una estació de servei en la qual es pot repostar combustible. En municipis menuts és a vegades l’única estació.
• Secció de serveis agraris: poda, tractaments fitosanitaris, conreu, pràctiques culturals, etc. Sota la direcció dels serveis tècnics qualificats de la cooperativa, un equip d’operaris professionals, amb la maquinària o les eines adequades, fa les tasques pròpies del cultiu en les parcel·les dels socis/es que el requereixen. D’aquesta manera s’optimitzen recursos i es pot disposar de maquinària més moderna.
• Contractació de personal: la cooperativa s’encarrega de la contractació, per exemple, per a la collita, i d’aquesta manera facilita la mà d’obra i la tramitació a la seua base social.
• La cooperativa ha promogut o participa en una comunitat energètica local (CEL) i d’aquesta manera s’aconsegueix que les persones que participen puguen obtindre un avantatge competitiu en el cost de l’energia. Més del 10 % de les cooperatives ja han activat aquestes comunitats.
• Assessorament qualificat al servei dels socis i sòcies. La cooperativa presta servei per a la sol·licitud i gestió d’ajudes de la política agrària comuna (PAC) i altres tràmits i subvencions. També els serveis d’assessorament agronòmic que exigeix la normativa, per exemple, per a l’ús sostenible dels productes fitosanitaris i els fertilitzants, per a la gestió integrada de plagues, etc. Seria molt complex que en un escenari de minifundi i amb una base productiva bastant envellida això poguera abordar-se de manera individualitzada.
• La cooperativa gestiona les assegurances agràries per a les explotacions dels seus socis/es. També ofereix assegurances generals i telefonia.
• La cooperativa disposa d’un fons per a la formació i promoció que s’utilitza juntament amb els recursos que la Federació posa a la disposició de les entitats federades. D’aquesta manera s’inverteix en la qualificació de tot el personal vinculat al cooperativisme, en diverses disciplines que van des de la producció primària fins a l’alta direcció, passant pels comandaments intermedis. Així, en l’exercici 2023 s’han realitzat 115 cursos i 1.619 hores lectives, amb la participació 321 docents, dels quals s’han beneficiat 3.594 alumnes, un 14 % de dones i un 13 % de persones de menys de 40 anys.
• Des de Federació s’ha impulsat la participació de les cooperatives en projectes innovadors que persegueixen la solució als problemes que es presenten, així com aconseguir nous reptes proposats. S’han abordat temes en relació a l’economia circular i l’aprofitament de recursos i subproductes; la digitalització del camp i l’agricultura de precisió, o la implementació de mesures biotècniques i biològiques per a la gestió integrada dels cultius, etc.
• Per tot això, i així figura en diversos pronunciaments científics i de les institucions comunitàries, no es podrà posar en el mateix nivell per a ser comparades la liquidació que una cooperativa efectua a un/a soci/a amb el valor de venda de la producció d’un agricultor o agricultora no associada. Per poder ser així, l’agricultor/a no associat/ada hauria de descomptar dels seus ingressos per vendes tots aquests serveis que la persona sòcia d’una cooperativa ha rebut i que s’ha computat en la seua liquidació.

 

Els exemples referits evidencien que les cooperatives agroalimentàries són els motors per al desenvolupament rural en la CV, instruments necessaris al servei no sols de les seues sòcies i socis, sinó de la societat en general, que han de ser secundats des de les administracions pel paper que exerceixen vertebrant el territori i minimitzant els impactes de l’abandó dels pobles i de l’activitat agrícola.

Ana M. Cano Arribas. Federació Cooperatives Agroalimentàries de la CV.

 

Revista número 505, pàgs. 26-29. Setembre 2024.