Centenari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó

El 4 de maig de 1924, ara fa cent anys, a la una del migdia, l’alcalde de Castelló de la Plana oferí la corona al cardenal Vidal i Barraquer perquè coronara la imatge de la Mare de Déu del Lledó, amb aquestes paraules: «Vos entregue en nom de Castelló aquesta joia amb la qual aneu a coronar la nostra patrona». El cardenal obrí la porteta del reliquiari i tragué la xicoteta imatge de la Mare de Déu, que mostrà al poble, i la coronà, i posteriorment va fer el mateix amb la imatge reliquiari.

Un any i mig abans, el 8 de novembre de 1922, el papa Pius XI proclamà la Mare de Déu del Lledó patrona principal de la capital de la Plana Alta, un patronatge que els castellonencs sempre havien reconegut i venerat. I és que la ciutat de Castelló sempre havia aclamat la Lledonera com a mare i patrona. Així, la Santa Seu confirmava el que, des de feia segles, els castellonencs ja reconeixien.

Cal recordar que aquest patronatge va arribar després de més de quaranta anys de gestions per part del Bisbat de Tortosa, diòcesi a la qual pertanyia la capital de la Plana Alta. I si la coronació de la Mare de Déu del Lledó va tindre lloc ara fa cent anys, és perquè el papa Pius XI la va autoritzar, el 15 d’abril de 1923.

L’inici del culte i veneració de la Lledonera és del 1366, quan aquesta xicoteta imatge de Santa Maria, de 6 centímetres d’alçada, va ser trobada al camp, mentre el llaurador castellonenc Perot de Granyana llaurava amb uns bous. La tradició conta que els bous es pararen al davant d’una gran llosa, al peu d’un lledoner, com si una força misteriosa els impedira que continuaren el seu camí. Amb la força del forcat saltà una arrel de l’arbre i allí mateix, davall del forcat de Perot, aparegué aquella xicoteta imatge d’alabastre.

Quan aquest mes de maig fa cent anys que la Mare de Déu del Lledó va ser coronada com a mare i patrona de la ciutat de Castelló de la Plana, cal recordar que és ella mare i reina dels castellonencs. I crec que seria bo que, en aquest centenari de la coronació, el bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló, començant per ell mateix, animara els capellans i els fidels a utilitzar la nostra llengua a l’Església, tant a la litúrgia com a la catequesi i la predicació, pel fet que els cristians valencians, menyspreats des de fa segles pels nostres bisbes, puguem celebrar la nostra fe en valencià.

La corona que ara s’hauria d’oferir a la Mare de Déu del Lledó, en aquest centenari de la seua coronació, hauria de ser l’aprovació del Missal Romà en la nostra llengua, que els cristians valencians estem esperant en candeletes i que els nostres bisbes no es decideixen a aprovar.

Revista número 502, pàg.9. Maig 2024.