El Museu Valencià de la Festa d’Algemesí acull «CORPUS ANIMAE. Anatomia de la moda», una exposició comissariada per Guillem Bernat Alventosa Talamantes que reuneix 35 peces originals per a recórrer l’evolució del disseny des dels anys quaranta fins a l’actualitat. Un diàleg entre l’alta costura, el talent valencià i la memòria patrimonial que commemora deu anys d’investigació i col·leccionisme.
La tesi d’aquesta exposició entén que la indumentària conserva la memòria col·lectiva, expressa identitats territorials, reflecteix les transformacions econòmiques i canalitza la cerca estètica de cada època. En aquest marc de reflexió sobre el patrimoni immaterial i material, el Museu Valencià de la Festa d’Algemesí ha inaugurat l’exposició «CORPUS ANIMAE. Anatomia de la moda», visitable fins a l’1 de juny de 2027 amb entrada lliure i gratuïta.
Comissariada per l’historiador de l’art, investigador i col·leccionista Guillem Bernat Alventosa Talamantes, la mostra celebra alhora una fita institucional i patrimonial: els deu anys de trajectòria de l’Arxiu Alventosa Talamantes de Moda Espanyola. Nascut inicialment per a recuperar i conservar fons procedents del mateix Museu Valencià de la Festa i de la històrica Casa Insa, així com de col·leccions privades sovint mancades d’una documentació desenvolupada, aquest arxiu ha evolucionat des del col·leccionisme privat fins a esdevenir un projecte cultural de referència impulsat en col·laboració amb l’Ajuntament d’Algemesí i la seua Regidoria de Turisme.
Anatomia de la moda: l’estructura teòrica i els tres àmbits de la mostra
En lloc de plantejar una cronologia lineal convencional, CORPUS ANIMAE s’articula entorn d’una suggerent tesi curatorial: concebre el llenguatge de la moda com un organisme viu dotat d’òrgans, sistemes i funcions interdependents. Del mateix modo que el cos humà requereix del treball harmònic de totes les seues parts per a mantindre l’equilibri, el disseny d’indumentària es construeix mitjançant el diàleg entre la tècnica, la tradició, la transgressió i la sensibilitat artesana.
Aquesta metàfora converteix la pròpia anatomia humana en un marc d’anàlisi per a desxifrar la història de la vestimenta. Les correspondències del cos anatòmic:
– La pell: simbolitza la dimensió estètica exterior, la superfície visible i l’elegància.
– Els pulmons: representen la identitat, la respiració del territori i la continuïtat de la tradició.
– El cor: acull la dimensió artística, l’emotions i el batec creatiu del dissenyador.
– L’esquelet: encarna l’estructura constructiva, el patronatge, la mestria i el coneixement tècnic.
– El cervell: canalitza la innovació conceptual, la recerca de nous llenguatges i la transgressió.
– Els sentits: expressen l’experiència material, la textura i el valor tàctil de l’artesania.
Per a materialitzar aquesta reflexió, el recorregut museogràfic s’organitza en tres espais complementaris que guien el visitant des del detall tècnic fins a la instal·lació expressiva:
– El cos físic: Àmbit centrat en la contemplació de les 35 peces originals, la seua materialitat, els processos de restauració i conservació tèxtil, i la tasca de documentació històrica realitzada per l’arxiu.
– El cos anatòmic: Espai on es desenvolupa la tesi teòrica de l’exposició, establint les correspondències directes entre els diferents llenguatges de la moda i la funcionalitat de l’anatomia humana.
– El cos animat: Instal·lació dinàmica on dialoguen creacions de diferents generacions i creadors, posant de manifest com les formes i les idees traspassen les fronteres temporals.
De l’alta costura al talent valencià contemporani
Un dels grans atractius de CORPUS ANIMAE rau en la seua capacitat per a reunir en un mateix espai algunes de les creacions més significatives de l’alta costura espanyola del segle XX costat per costat amb les propostes de la dissenyada contemporània i emergent.
El recorregut permet admirar les línies mestres i la perfecció estructural de figures clau com Cristóbal Balenciaga, Manuel Pertegaz i Pedro Rodríguez, arquitectes de la silueta que van situar el disseny estatal en l’avantguarda internacional. Juntament amb ells, la mostra recupera la creativitat audaç d’autors com Elio Berhanyer, Manuel Piña, Sybilla, Jesús del Pozo, Francis Montesinos, Josep Font, Hannibal Laguna, Palomo Spain i Ana Locking, oferint una panoràmica rica en matisos sobre les transformacions estètiques de les últimes huit dècades.
Així mateix, l’exposició atorga una visibilitat central al talent valencià i a les noves generacions de creadors, incorporant peces de dissenyadors com Carmen Celedonio, Ancor Montaner, Inés Conti, Paula Samper i Juan Andrés Mompó. Aquesta convivència demostra que la creació autòctona no sols dialoga d’igual a igual amb els grans mestres de la història, sinó que manté viva la capacitat d’innovar des de l’arrelament i l’ofici.
Un espai de mediació i divulgació patrimonial a Algemesí
Amb aquesta proposta, el Museu Valencià de la Festa d’Algemesí —reconegut per la seua tasca en la salvaguarda de les tradicions i del patrimoni cultural immaterial— reforça la seua aposta per les exposicions temporals com a plataformes d’investigació i difusió rigorosa.
Per a apropar aquests continguts al públic general i als especialistes, el museu i el comissari Guillem Bernat Alventosa Talamantes han dissenyat un programa de mediació cultural que inclou visites guiades específiques. En aquestes trobades, el mateix comissari aprofundeix en la procedència de les peces, la trajectòria dels dissenyadors, les tècniques de confecció i el context històric de cada creació, transformant la visita en una veritable lliçó d’història de l’art aplicada a la indumentària.
Aquesta exposició constitueix una oportunitat única per a descobrir com la vestimenta transcendeix la seua funció utilitària per a esdevenir un organisme carregat d’art, història i memòria col·lectiva en el cor de la comarca de la Ribera Alta.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

