Tens 0 productes a la teua cistella
El festival de curtmetratges Cortocomenius ha inaugurat aquest dilluns, 13 d’octubre, la seua XIX edició sota el lema “Buñuel i les avantguardes”, amb una setmana inicial que combina cinema, reflexió i compromís social. El seu director, Pau Romero, s’ha mostrat entusiasmat davant “un moment en què el cinema valencià demostra una maduresa i un coratge creatiu excepcionals”, en paraules seues recollides en la presentació oficial del certamen.
Des de la seua seu al Centre Educatiu Comenius, el festival ha anat consolidant-se com una de les cites de referència del curtmetratge social i educatiu a la Comunitat Valenciana. En un panorama audiovisual sovint dominat per la precarietat i la dispersió d’iniciatives, Cortocomenius representa una interessant conjunció entre formació, activisme cultural i sensibilitat cinematogràfica.
Una setmana de cinema i compromís
La inauguració d’aquest matí ha tingut com a punt de partida la projecció de L’Àvia i el Foraster, del cineasta valencià Sergi Miralles, una pel·lícula que aborda la memòria i les relacions intergeneracionals des d’una mirada íntima i poètica. El posterior col·loqui amb l’equip ha servit per a obrir el debat sobre la identitat i la transmissió de la memòria familiar, dos eixos recurrents en el cinema social contemporani valencià.
La setmana continua amb la Secció No Oficial, que enguany reuneix cinc títols significatius: Gloria (Cristina Briones), La huella del barro (Rodrigo Márquez), Medusas (Iñaki Sánchez Arrieta), Dimarts (Begoña Soler i Almudena Verdés) i Còlera (José Luis Lázaro). Tots comparteixen una mirada compromesa i un llenguatge propi, des de l’observació quotidiana fins a la metàfora social. Una selecció que, com assenyala la mateixa organització, “vol reflectir la diversitat creativa del nostre territori”.
Més enllà de les pantalles, el festival obri espai per a la solidaritat. El dimecres, al mateix Comenius, tindrà lloc una xerrada en col·laboració amb l’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, una catàstrofe que va marcar profundament comarques com la Ribera i l’Horta Sud. La sessió inclourà la projecció del curt La huella del barro, de Rodrigo Márquez, una obra que dialoga amb la memòria recent i amb la capacitat de resistència col·lectiva davant la destrucció.
El divendres, el festival es desplaçarà fins al Perelló, en una aposta per la descentralització cultural. Al Centre Cultural José Antonio Gómez Marco es projectaran els tres treballs seleccionats del taller escolar —Pitillos, Segundo Plato i Platónico— juntament amb Azul Meteoro, de Marta Guillén, curtmetratge guanyador de l’anterior edició. Totes les obres es podran veure en valencià o amb subtítols en la llengua pròpia, un gest que reforça el compromís lingüístic i identitari del certamen.
Totes les activitats són d’entrada lliure i gratuïta, però requereixen reserva prèvia a través de la plataforma Eventbrite, ja que les places són limitades.
Un festival amb arrels educatives i vocació social
Creat fa dinou anys a l’empara del Centre Educatiu Juan Comenius, Cortocomenius ha sabut combinar la formació en valors amb la difusió de nous llenguatges audiovisuals. En les darreres edicions —com la del 2024, dedicada al lema “Cinema i sostenibilitat”—, el festival ha donat visibilitat a autors joves i ha reconegut la tasca de directores com Marta Guillén o Begoña Soler, contribuint a normalitzar la presència femenina en el sector.
El certamen continua obert a realitzadors nascuts o residents a la Comunitat Valenciana, amb categories que inclouen millor curt en valencià, millor autor jove o millor treball de ficció, amb un premi global de 1.800 euros. Més enllà de les xifres, però, Cortocomenius destaca per l’acompanyament pedagògic: cada projecció s’entén com una oportunitat per formar espectadors crítics i conscients.
Amb aquesta XIX edició, el festival consolida un model que va més enllà de la competició artística: el cinema com a eina de memòria, diàleg i transformació social. Sota la mirada lliure de Buñuel i l’esperit de les avantguardes, Cortocomenius torna a demostrar que les històries petites -els curts, els relats breus, les mirades escolars- poden contindre les grans preguntes del nostre temps.
