Creients i laics davant el canvi climàtic

07/07/2022

No podem obviar que hi ha obstacles quan volem frenar el canvi climàtic. Un d’ells son els prejudicis religiosos.
En general, els creients d’una confessió minoritària no solen ésser ben acceptats per aquells que en formen part d’una de majoritària quan comparteixen el mateix territori. Fixem-nos, per exemple, en Europa i els Estats Units d’Amèrica (EEUU), on cada musulmà és vist com a islamista pel cap baix i gihadista en potència.
Tanmateix, països com els EEUU o Gran Bretanya estan constituïts per societats multiètniques i multireligioses. En el cas de la segona, pel fet d’haver estat un agent colonitzador. Amb tot i això, que siguin multiètniques no significa en absolut que els hi ofereixin la mateixa consideració que als membres de l’ètnia dominant.
Certament, hi ha sociòlegs que han definit el «gresol de cultures» o «melting pot» com aquell procés pel qual les societats heterogènies —pertanyents a diferents cultures, ètnies i religions— esdevenen gradualment societats homogènies gràcies a una combinació de factors específics. Però la realitat és obstinada i no accepta constructes que poc tenen a veure amb el que ocorre realment.
Si bé les generacions joves han començat a acceptar la «multietnicitat», no és el cas de la gent gran ni d’àmplies capes socials. De fet, continuen veient-hi més diferències que no pas amalgames. És per això que es neguen a acceptar l’aparició d’estructures supraestatals de caire internacional i intercultural. Ara bé, es tractaria de la via adequada per a combatre el canvi climàtic. Sempre que desenvoluparen al seu si un sistema democràtic global com a resultat d’un diàleg respectuós entre ètnies i cultures diverses.
Dissortadament, les mentalitats colonialistes no capten els canvis que han començat a produir-se en alguns països i sectors socials. Ara bé, és fonamental que es potenciï l’harmonia intercultural si volem arribar a una autèntica convergència en tots aquells fòrums que es convoquin per a reflexionar conjuntament sobre el canvi climàtic. Sols així evitarem qualsevol confrontació que la neutralitzi.
Per sort, malgrat procedir de punts de vista i religions dispars, han començat a sorgir fòrums on gairebé tots els participants estan d’acord quant al tema mediambiental. Gràcies a xerrades i debats abstractes sobre deures, responsabilitats, decisions ètiques, negociacions i compromisos.
Tot i així, continua existint un divorci total entre els partidaris d’un plantejament ètic o moral allunyat de qualsevol creença i els seguidors dels diferents credos religiosos. És a dir, els representants d’un laïcisme impecable no solen tenird en compte les tesis dels qui son creients. Ni els segons les dels primers.
Un creient pot estar d’acord amb un laic quant a responsabilitats amb les generacions futures, amb els membres socials per als quals la vida és una lluita constant, amb els països desesperats per desenvolupar-se i amb la conservació de tot allò important que hem heretat del passat. Però vol veure respectades les seues creences religioses pels laics.
En síntesi, el punt de fricció està, per la banda dels laïcistes, en la seva insistència a imposar que les decisions ètiques sorgeixin de discussions ideals que prenguin forma sobre la marxa. Pel que fa als creients, els preocupa la forma en què els laïcistes arriben a les seves valoracions. Per a ells, la paraula de Déu aporta pes a les seves responsabilitats mediambientals. Per exemple, per a un budista els llibres sagrats son un instrument d’ajut per als creients que volen començar a frenar el canvi climàtic. Amb tot, cal introduir opcions noves per a resoldre els problemes mediambientals. Seria convenient crear estructures conversacionals que començaren amb pocs participants i es propagaren de forma radial. Davant als aspectes concrets, tot s’hi veuria clar i motivador.
En realitat, les creences religioses no tindrien per què intervenir en l’avanç cap a una democràcia mundial que mitigués els efectes del canvi climàtic. Allò fonamental és que la gent, pertanyi a la creença que pertanyi, assoleixi un consens, malgrat partir de llocs diferents.
Resulta més adient que les reunions compten amb gent de ment oberta que formi part de moltes tradicions ètniques i les principals religions del món i no siguin convidats aquells que sostinguin prejudicis.
També haurien de participar en aquestes reunions els «humanistes religiosos». Es prenen molt seriosament la vida humana tal com la vivim; s’interessen per com és la vida de la gent i si paga la pena. No creuen que l’únic sentit de tot es trobi en una forma de vida després de la mort. Per això, no creuen que calgui anar pel món convertint la gent. La qual cosa no impedeix respectar les creences de la gent. Les diferents versions dels humanistes poden arribar a confluir, arribar-hi a un acord, avançar plegats en el projecte d’una democràcia mundial.
Així mateix, no podem obviar que els problemes climàtics actuals estan vinculats als de la pobresa i les actituds materialistes. El mateix Papa Francisco així ho ha enunciat i podria ser un aliat poderós de la democràcia universal. Encara que també hi ha grups religiosos islàmics, hebreus, cristians no catòlics, hindús, budistes… que pensen de manera similar al papa i creuen que no hi ha temps a perdre per tal de detenir el canvi climàtic.
A més del respecte a la laïcitat i les creences de cadascú, el llenguatge també és important per a comunicar el canvi climàtic a les diferents ètnies, cultures i religions.
Si volem neutralitzar el canvi climàtic, cal dialogar per forjar una aliança. La via consisteix a convocar la gent de tot el món, pertanyin a religions diferents, que hagin perdut la fe o que no l’hagin tinguda mai.
Sols treballant i lluitant plegats li podrem guanyar la guerra a la contaminació. Sols connectant-se els participants dels fòrums podran tractar tots els problemes, transmetre’ls als seus grups, expandir el saber i preocupar-se pel futur de la humanitat.
Insisteixo: cal parlar i respectar la diversitat.