Tens 0 productes a la teua cistella
La guerra d’Ucraïna ens ha permès d’afermar la convicció que la Xina ha esdevingut la gran potència del segle XXI.
Militarment, ja ho era a finals del segle passat. Econòmicament, ho és des del 2005. Políticament, acaba de convertir-s’hi.
Ara bé, no sembla una potència en voga ni fa ús de cap «pati del darrere»1. La seua expansió ha estat «radial»; és a dir, en totes direccions, i de manera prou diferent de la d’altres potències.
Com ha estat possible un desenvolupament tan dominador?
Possiblement, la idiosincràsia xinesa —la paciència com a virtut— hi haja tingut molt a veure.
En efecte, segons dades facilitades pels mateixos xinesos, la seua planificació arriba fins al 2050 i es basa en un augment sostingut del creixement interior i una enorme expansió exterior, la qual cosa incideix negativament en el canvi climàtic i, doncs, en l’acceleració del procés destructiu del planeta.
Consolidació interior i expansió exterior
Segons un informe del Council of Foreign Relations2, la primera va ser el seu objectiu inicial i li ha permès d’estar protegida de la pressió internacional.
Quant a la segona, ha utilitzat la dependència d’altres països per a augmentar-n’hi la seua influència. Un dels instruments n’ha estat la reobertura i readaptació de la «ruta de la seda»3. Des del 2013, ha passat a anomenar-se «Iniciativa de la Franja i de la Ruta» (IFR o BRI per les seues sigles en anglès). Aquest segon objectiu es va iniciar a començaments del segle XXI.
La darrera iniciativa expansionista ha estat «Fet a la Xina 2025» (MIC4), que té com a propòsit expandir a escala mundial els seus avanços tecnològics. Els suports del govern han estat tan poderosos que han superat els competidors en diversos àmbits: automòbils elèctrics, tecnologies de la informació, telecomunicacions, robòtica, intel·ligència artificial…
Davant una política industrial tan agressiva, augmentaren els recels dels països competidors, sobretot dels Estats Units d’Amèrica (EUA), que va acusar la Xina d’obstruir sectors estratègics propis i de violar les normes del comerç internacional. De poc li ha servit: cada vegada hi ha més països que depenen de la potència asiàtica.
Conseqüències de l’estabilitat interna i l’expansió exterior
L’estabilitat interna ha afavorit, en primer lloc, l’expansió externa; la qual cosa li ha permès de gestionar amb èxit les crisis internes del capitalisme xinès, els objectius prioritaris del qual són assegurar la plena ocupació i la millora de la qualitat de vida del poble xinès.
La Xina va començar amb «Tot a cent» i ja ha arribat a «Tot de qualitat i de tecnologia punta». Dissortadament, el seu objectiu no mira els límits i, doncs, no és massa falaguer per a la Terra…
En segon lloc, ha arribat a l’afermament militar i la conversió en una presència imprescindible en el planeta i ha assolit així el màxim objectiu geopolític a què tota gran potència aspira.
Les xifres en són ben indicatives. Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), la penetració xinesa no ha deixat de créixer entre 2000 i 2017, ja que les seues inversions directes van ascendir a 1,1 bilions de dòlars. Comptabilitzar Hong Kong, suposaria el doble: 2,2 bilions de dòlars. Segons dades de la Unió Europea (UE), el 2017 els actius de les seues empreses estaven controlats per inversors xinesos i superaven els dos bilions d’euros, dels quals 1,7 corresponien a Regne Unit5 i 0,2 als Països Baixos.
Aquestes inversions han estat possibles gràcies a la mesura de la seua població (1.410 milions de persones el 2020) i el gran creixement del seu PIB en les primeres dècades del present segle (13,8% anual davant el 4,3% anual de la resta del món). Han passat, doncs, d’un bilió de dòlars de PIB el 2000 a 14 bilions el 2019.
Amb el capital aconseguit, el govern xinès ha pogut combatre la pobresa interior i conquistar territoris exteriors rics en les matèries primeres que necessita per a mantenir el seu creixement i una major demanda de la població. Objectiu, doncs, depredador per al planeta
Una diplomàcia diferent
El gran desplegament xinès a nivell mundial li ha donat un immens poder sobre el present i el futur de molts països, l’enorme deute econòmic dels quals es beneficia de les inversions xineses. Així doncs, esdevenen aliats del gegant asiàtic en política exterior i seguretat. Les votacions a favor de la Xina en l’ONU en són una mostra.
Es tracta d’una nova diplomàcia basada en factors financers, comercials, productius, diplomàtics i culturals. Ha aconseguit així que la seua influència abrace gairebé tot el continent asiàtic, Rússia, gran part d’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
Encara que no forma part del Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD), que agrupa els principals països donants del planeta, n’ha creat la seua pròpia agència, regida per pautes molt diferents. Si bé el seu import és opac i molt inferior als crèdits que concedeix.
En què inverteix la Xina fora de casa
En crear grans infraestructures (ports, aeroports, carreteres, autopistes, centrals elèctriques, oleoductes, preses, ferrocarrils…) mitjançant préstecs que concedeixen els quatre grans bancs públics xinesos: Industrial & Commercial Bank of China, China Construction Bank Corporation, Bank of Chinay China Development Bank. Eles seus actius sumen 16,5 bilions de dòlars.
No es tracta d’ajuts de franc, sinó de préstecs que alleugereixen els deutes dels països i es guanyen adhesions polítiques. Amb tot, el deute no es torna a negociar; per això, els seus contractes són molt ferms. Com a banc, és el prestador ideal, perquè els seus crèdits no depenen de la bona governança, el respecte als drets humans, les condicions laborals, l’impacte sobre el medi ambient o la qualitat democràtica.
Dos són els aspectes negatius d’aquesta política: la seua «baixa qualitat democràtica» i que hi ha hagut impagaments i protestes socials per haver concedit crèdits a governs corruptes, autòcrates i cleptòmans.
«Iniciativa de la Franja i de la Ruta»
Té el seu epicentre en les zones industrials i portuàries de la Xina i està formada per sis corredors terrestres i un extens corredor marítim.
Hi ha tres corredors terrestres que segueixen els punts cardinals. El primer passa per Indoxina; el segon va a l’Índic passant per Bangladesh i l’Índia; el tercer és el pakistanès, des d’on s’apropa a la Mar Aràbiga i la Mar Roja.
Tots tres acaben en la ruta marítima que recorre Àsia i Àfrica oriental para dirigir-se al canal de Suez i a Europa a través del Mediterrani amb el port grec del Pireu com a centre i del qual és el seu absolut propietari. Des d’allí, parteixen unes quantes línies ferroviàries cap a Europa.
El corredor marítim explica les grans inversions xineses en ports tan variats com Sri Lanka, Maldives, Bangladesh, Myanmar i Kènia. El seu enllaç amb Àfrica passa per Kènia i arriba a Sud-àfrica. Del Pakistan partirà el cable de fibra òptica que estarà sota les aigües de la Banya d’Àfrica per a dirigir-se a l’Àfrica oriental i Europa.
La influència comercial va acompanyada d’influència política, sobretot als països pels quals passen aquests corredors. Per això, el govern xinès ha col·laborat en la pacificació de diversos conflictes de la Banya d’Àfrica com a forma d’assegurar el pas dels seus vaixells per la Mar Roja.
Dels tres corredors terrestres restants, l’un va a Rússia des del nord de la Xina i és el seu principal beneficiari, encara que no li fa gràcia que la Xina puga controlar els seus «patis del darrere». L’altre corredor travessa la regió euro asiàtica, amb Kazakhstan com a primera parada abans d’arribar a Rússia, la qual cosa el converteix en soci preferent, ja que, al costat del Tibet és molt ric en recursos naturals. Aquest corredor proporciona a la Xina l’accés al petroli de Kazakhstan, el gas del Turkmenistan i els hidrocarburs d’Iran. L’últim corredor té projecció de futur i és el que es dirigeix cap a Turquia per acabar a Europa.
La Xina «reconstructora»
Algunes d’aquestes rutes connecten l’Índic amb el Mediterrani. Per això, està molt interessada a controlar el canal de Suez, ja que hi passen molts vaixells xinesos.
El corredor terrestre que passa per Afganistan, Iran, Iraq i Síria és important per a la Xina; per això vol bones relacions amb Egipte i Síria. De fet, ha incorporat aquest segon país el 2022 a la «Ruta de la Seda» i podria beneficiar-se dels ajuts xinesos per a la seua reconstrucció.
La Xina ha esdevingut així una «reconstructora» de països que han sofert conflictes armats.
1 Basant-se en el significat primitiu del terme, que és l’àrea o veïnat circumdant on hom resideix, l’expressió «pati del darrere dels EUA» es refereix a l’àrea dins de la qual els EUA, com a «propietari» ha afirmat algun dret de propietat o ha buscat limitar la influència externa. Aquest terme es refereix a l’àrea dins de la qual les accions de l’enemic o les potències en competència podrien témer veure’s provocades.
2 https://ecfr.eu/special/power-atlas
3 Els seus inicis es remunten a dos mil·lennis abans.
4 Made in China.
5 En aquell moment, Regne Unit encara formava part de la UE.
6 El present article s’ha basat en el llibre de Vicenç Fisas Hegemonías, bloques y potencias en el siglo XXI. Editorial Los libros de la Catarata.
