Cremat per inútil

Si hi ha algun aspecte positiu que podem subratllar de la barrancada patida a la comarca de l’Horta i de la riuada del Magre, aquest no és altra que la solidaritat entre veïns i poblacions afectades a l’hora de rescatar gent, de llevar fang, de mostrar la millor cara de l’ésser humà tot portant queviures a domicili, ajudant les persones majors a entendre realment el què passava…

Però la terrible gota freda patida ara fa més d’un centenar llarg de dies, també ens ha mostrat un trist festival, protagonitzat pel “paperot” del president que havia de ser de tots els valencians i que, una vegada més, hem comprovat com no li ha arribat ni a la sola de les sabates d’anteriors ocupants del cadiral gran del nostre executiu. Cada dia que passa, sentim més vergonya d’aquell que s’ha convingut en qualificar de “deshonorable” per culpa de la seua actitud pueril d’espolsar-se les puces a base de compareixences contradictòries i sense cap mena de credibilitat.

Hem viscut un Mazón diferent per a cada compareixença i, fins i tot, en un mateix dia, podíem escoltar una versió diferent, segons la visita fos a les terres de l’interior, entre caminals desfets per l’aigua o a les portes de Palau. Semblava com aquell personatge de Woody Allen que adoptava l’aspecte i la personalitat d’altres. Des del Mazón que anunciava la finalització de les pluges a les tres de la vesprada el mateix dia de la gota freda, fins al polític insultant des de la trona la resta de formacions de l’oposició, passant pel representant fugidor dels mitjans de comunicació (perquè en aquell instant no tenia cap ocurrència a dir), hem comprovat amb ell, tots els colors del marró fang i silenci.

Aquest nyap acompanyarà el Molt Deshonorable president per sempre més i ell ho sap. L’agonia del personatge serà tan llarga com ell, o el seu partit vulguen fer-la; però el diagnòstic és inapel·lable. El cadàver polític que presideix el nostre govern autònom només pot anar a pitjor amb el pas del temps, i després de parlar d’unitat i “d’emergència nacional” no m’estranyaria gens que es començarà a parlar de “recentralització”, un concepte que tant li agrada a Abascal i a Feijóo, perquè “si no saben gestionar les emergències ens les quedem a Madrid i en pau”.

La suma del “partit podrit” i de “vox populi” recorda en molt a “muera la cultura” de Millán-Astray i és per això que, van decidir desfer-se del que consideraven “un xiringuito d’emergències” al mateix temps que destinaven 17 milions a promocionar la tauromàquia. En aquest cas, hem patit com un suposat exèrcit de lleons, ha estat comandat per una ovella. Des del primer moment, des dels primers somriures falsos de l’ocupant del cadiral gran del nostre govern autònom, hem sabut del perill dels inútils.